«La sensació és que la Generalitat deixa en una situació de desprotecció total els xavals en acollida amb problemes quan arriben a la majoria d’edat», es queixa Anna Ollé, mare d’acollida d’un nen amb un 65% de discapacitat que ja ha complert els 18 anys. No és l’única que carrega contra la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Govern (DGAIA). «Jo no demano diners per a mi, sinó per a ell... El que més ràbia em fa és que es desentenguin quan ha complert els 18 anys perquè saben que no el deixarem tirat», critica Cristina Núñez, una altra mare d’acollida d’un jove amb el 70% de discapacitat. Aquestes famílies denuncien que, a l’arribar a la majoria d’edat i perdre les prestacions per ser menors tutelats, la Generalitat no els acompanya en el laberint burocràtic de noves ajudes a què tenen dret i que, en molts casos, les subvencions són de menor import, quan les necessitats són les mateixes. La Conselleria de Drets Socials, per la seva banda, assegura que no es «priva ningú de prestació» i que estudien «cas per cas».