Un 25% de l’aigua que consumeix l’àrea de Barcelona ja és regenerada

Regenerar aigua residual és la solució més sostenible per fer front a les sequeres. És el que defensen responsables de l’empresa Aigües de Barcelona. Consideren que ha arribat el moment d’eliminar tabús i apostar sense embuts per aquesta font d’aigua constant i fiable. «¿Per beure-la a casa?», es preguntaran alguns. De manera indirecta, sí. En aquests moments, el 25% de l’origen de l’aigua amb què Aigües de Barcelona proveeix més de tres milions de persones ja és la regeneració. A Califòrnia es va iniciar un projecte per poder potabilitzar aigua regenerada directament L’aigua residual de la depuradora del Prat de Llobregat rep un tractament a l’estació regeneradora (ERA) i es bomba riu amunt, fins a Sant Joan Despí. Allà, es barreja amb l’aigua del riu i, més a baix, la capta una estació potabilitzadora. En realitat, gran part de l’actual cabal del Llobregat depèn d’aquesta aportació. El mateix passa quan l’aigua regenerada s’utilitza per recarregar aqüífers. Si després es potabilitza l’aigua d’aquests aqüífers, s’estarà bevent aigua regenerada. ¿Beure-la directament? ¿Però es pot potabilitzar directament, quan l’aigua surt de l’estació regeneradora? De moment, no. El reial decret que regula els usos de l’aigua regenerada prohibeix el que es diu «regeneració directa». És a dir, s’ha de barrejar amb l’aigua de l’aqüífer o amb el cabal del riu. Això, de manera no planificada, ja es feia: quan es capta aigua del riu que procedeix de depuradores, en el fons s’està utilitzant aigua regenerada. La diferència és que quan hi ha una ERA s’aplica un tractament terciari que millora encara més la qualitat de l’aigua. No obstant, hi ha països que ja potabilitzen directament l’aigua que surt de les ERA i se la beuen. «A Califòrnia, amb un clima semblant al nostre, es va iniciar un projecte per canviar aquesta norma i utilitzar-la de manera directa», detalla Ignacio Escudero, responsable de sequera d’Aigües de Barcelona. Opina que inevitablement aquesta serà l’aposta dels nuclis urbans de l’arc mediterrani, una regió que pateix estrès hídric cíclic. «No és que sigui la nostra solució, és el futur», sentencia. Rius de qualitat Si això fos una realitat, asseguren des de l’empresa, s’hauria de garantir que la qualitat de l’aigua que surt de les depuradores és màxima: «S’hi ha de creure i canviar de paradigma. ¿Volem que les depuradores només compleixin amb els mínims exigits per abocar l’aigua al riu? ¿O realment ens proposem que d’aquestes plantes surti aigua prepotable?». El 25% de l’aigua que Aigües de Barcelona subministra a més de tres milions de persones ja és regenerada Si això passés, en un futur, la qualitat ambiental dels rius milloraria, ja que l’aigua que s’afegiria als cabals seria prepotable (sortiria d’una ERA i estaria llesta per potabilitzar). «Els beneficis serien múltiples», apunten des de la companyia. Un canvi com aquest implicaria la transformació de totes les depuradores i la proliferació de més estacions regeneradores pensades per al consum. El pla de regeneració d’aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) preveu la construcció de noves plantes per potenciar aquest recurs. I Aigües de Barcelona ho espera amb ànsies. De fet, la companyia considera que caldria anar un pas més lluny i copiar el model del Llobregat al Besòs al més aviat possible. El cost energètic de dessalinitzar és tres vegades superior al de regenerar El Govern ho ha acordat amb l’oposició, però encara no hi ha un calendari immediat perquè l’aigua regenerada formi part del cabal del Besòs. El que sí que estarà llest en breus és l’ampliació de la potabilitzadora en aquest mateix riu. Recursos repartits «La regeneració és clau de cara al futur, però no es pot dependre d’una sola font», adverteix Escudero. En un any normal, el consum d’aigua està vinculat al clima (la major part de la que es beu procedeix dels rius, els pantans i els aqüífers). En canvi, quan hi ha sequeres com l’actual, els percentatges es reparteixen: el consum d’aigua dessalinitzada augmenta i la regenerada també, en el cas de l’àrea de Barcelona. Des d’Aigües de Barcelona destaquen que el cost energètic de dessalinitzar és tres vegades superior al de regenerar. Passa una cosa similar amb l’impacte en l’empremta de CO2: les emissions que provoca l’aigua dessalinitzada dupliquen les de la regenerada. Tot i així, cal tenir en compte que la major part del consum de l’aigua és agrícola, no domèstica. Per tant, acabar regant amb aigua regenerada seria molt útil per estalviar recursos. Els responsables d’Acció Climàtica d’Aigües de Barcelona plantegen precisament aquest escenari en el seu pla director. La idea és aconseguir que l’aigua regenerada arribi cada vegada a més racons i tingui més usos.

Un 25% de l’aigua que consumeix l’àrea de Barcelona ja és regenerada

Així funciona la dessalinitzadora més gran d’Europa

Barcelona beurà aigua del Besòs per primera vegada en la història

Aigües de Barcelona aposta per potenciar aquest recurs, més eficient que la dessalinització, i aplicar al Besòs el mateix sistema que al Llobregat

El més llegit