L’encariment del cistell de consum agreuja la mala alimentació i l’obesitat infantil

Un 30% dels nens catalans té sobrepès o obesitat. Si només ens fixem en l’obesitat, veurem que el problema és més gran a les llars amb menys ingresos:aquests nens presenten una taxa d’obesitat del 16%, el doble que la registrada en llars més desfavorides (la mitjana se situa en un 11,8%). Les xifres, no obstant, arriben a triplicar-se en l’obesitat severa, segons les últimes dades publicades per la Fundació Pau Gasol. Els metges adverteixen que cada vegada és més gran la bretxa de l’obesitat entre els nens de les famílies amb més recursos i els nens de les famílies amb menys, agreujada per l’encariment del cistell de consum. A falta de dades definitives, facultatius i oenagés alerten a EL PERIÓDICO que es tracta d’un «problema de salut pública» que impacta directament en la qualitat i l’esperança de vida, i que està empitjorant per la pujada de preus de l’alimentació a causa de la inflació. Per a una part de la població, mantenen, el peix, la carn, la fruita i la verdura són cada vegada més inaccessibles. Un exemple: a Espanya, el consum de peix s’ha reduït un 20% en el primer trimestre de l’any segons l’associació de fabricants i distribuïdors AECOC. Els bancs d’aliments, als quals acudeixen les famílies més necessitades, no poden garantir els productes frescos. Obesitats «més precoces i severes» «La diferència entre classes socioeconòmiques –que no només es defineixen pel poder adquisitiu, sinó també pel nivell educatiu– es reflecteix molt en l’obesitat. Veiem com va disminuint en les classes riques i augmenta en les desfavorides. La bretxa és ara més gran que abans», assegura la cap d’Endocrinologia de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat), Marta Ramón, que també és responsable de la unitat d’obesitat del centre. Segons Ramón, ara hi ha obesitats «més precoces» i «més severes». «Si abans visitar un menor de 5 anys amb obesitat era excepcional, ara ho veig cada setmana», assegura. Els metges apunten que en els pròxims anys es veuran les conseqüències de la inflació en la salut. Fora de les consultes, al carrer, també les oenagés constaten les dificultats afegides per menjar. «El menjar és el problema del qual més ens alerten les famílies: el que abans compraven per 25 euros ara els costa 50», ressalta Arantza Sagasti, coordinadora de l’espai socioeducatiu de Save The Children a Trinitat Vella (Barcelona). Una realitat que confirmen altres centres educatius per a nens en risc de pobresa. «Les famílies cada vegada tenen menys diners i a més els preus continuen pujant: és un desastre», assenyala la directora de l’Associació Educativa Itaca (a l’Hospitalet), Lídia González. Per exemple, els educadors veuen el problema cada tarda en els berenars que porten els nens. «Mengen molta brioixeria i producte processat, que és més barat i costa menys d’un euro», explica Sagasti. També és habitual que, a mesura que s’acaba el mes, els nens es vagin «oblidant» de portar-lo. L’esmorzar va per barris I no només els berenars reflecteixen realitats, sinó també els esmorzars: als districtes barcelonins més modestos (Horta-Guinardó, Ciutat Vella, Nou Barris o Sant Martí), el percentatge d’adolescents que van a l’escola sense esmorzar és més gran, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona (Aspb). Per contra, Sarrià-Sant Gervasi, les Corts o Gràcia són els districtes on menys passa això. La majoria de joves de 12 a 19 anys esmorzen cada dia. Però un 26% de noies i un 20% de nois no ho fan mai: són joves que viuen a Horta-Guinardó, Ciutat Vella, Nou Barris i Sant Martí. Els districtes on això passa menys són les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia: en aquestes zones, més del 60% dels menors esmorzen cada dia. Menys peix i verdures, i més hidrats «A casa s’acaben els diners i el menjar», adverteix Save The Children. La majoria dels pares tenen sous baixos i prioritzen el lloguer, la llum i l’aigua abans que menjar peix o verdura. «Moltes llars han reduït o eliminat el consum de carn, peix, fruita i verdura, i amplien els hidrats: la pasta i l’arròs són més barats i saciants. No passen gana, però mengen molt malament», certifica Mercè Darnell, responsable d’incidència social de Càritas Barcelona. Segons una enquesta en nens desfavorits a Catalunya de Save The Children, l’obesitat infantil va augmentar del 12,6% el 2017 al 29% el 2021. «A les llars de renda alta, el 70% dels nens practiquen activitat física regular. En els de renda baixa, només el 52%: és un tema econòmic, els pares no poden pagar les extraescolars», assenyala Ona Lorde, responsable de polítiques d’infància d’aquesta oenagé. La doctora Ramón, des de Sant Joan de Déu, també apunta que «l’obesitat no és només una qüestió del cistell de consum», precisa. L’exercici físic també hi juga un paper. I assenyala que els progenitors dels nens de famílies més desfavorides són els que, ja que no poden dedicar-los el temps desitjat, més habitualment «endollen els petits» a les pantalles, la qual cosa fomenta el sedentarisme. En l’ obesitat també hi ha una «bretxa de gènere»: si els nens més afavorits tenen un percentatge d’activitat física moderada o intensa del 60%, aquesta dada baixa al 50% en el cas dels nens desfavorits i fins al 30% en el cas de les nenes. Repercussions L’obesitat causa diabetis, infarts aguts o ictus, entre altres malalties. També trastorns de salut mental. «El que veiem ara en la vida infantil repercutirà en l’edat adulta», alerta Juanjo García, cap de Pediatria de Sant Joan de Déu. En la unitat d’obesitat de l’hospital, la doctora Ramón visita molts nens les famílies dels quals «tiren» de banc d’aliments. «És molt difícil que tinguin accés a verdures. I amb l’encariment de preus es veu més. Els serveis socials estan molt desbordats i tenen més dificultats que abans». Sense productes frescos Les ajudes per a l’alimentació que ofereixen les administracions a través dels bancs d’alimenttampoc ofereixen solució. La majoria de centres, gestionats per voluntaris i entitats socials, solen repartir productes que no s’espatllen: pasta, arròs i llaunes. Però ni rastre de productes frescos. «Tenim un problema enorme, el desequilibri territorial és brutal», es queixa Darnell, des de Càritas Barcelona. Els únics que aconsegueixen repartir menjar fresc són les entitats socials que tenen espai i diners per emmagatzemar-la en neveres i congeladors. Són una minoria», insisteix Darnell. Ella advoca per un canvi de model. «Necessitem més ajudes per al lloguer, rendes socials... Però de forma pal·liativa, és essencial passar al model de targetes moneder», explica. És a dir, que, en comptes d’anar a les ‘cues de la gana’, les famílies en conflictes tinguin una targeta recarregada amb fons públics per comprar els productes que desitgin a qualsevol botiga d’alimentació. Lorde, des de Save The Children, també reclama que la Conselleria d’Educació reobri els menjadors escolars als instituts, ja que garanteixen que els adolescents facin, almenys, un àpat saludable al dia. La Conselleria de Salut, que reconeix el problema, treballa en la «prevenció» de l’obesitat amb l’objectiu de «reduir» les desigualtats, per exemple, creant «entorns més saludables», millorant els «menús escolars» i «sensibilitzant» la població.

L’encariment del cistell de consum agreuja la mala alimentació i l’obesitat infantil

El 16% dels nens d’entorns desfavorables pateix obesitat, el doble que a les llars amb més ingressos

Les ajudes d’alimentació es tripliquen a Barcelona: «Hi ha més gent i menys menjar»

Pobresa i obesitat infantil: «Les llaminadures són l’únic ‘sí’ que li puc donar a la meva filla»

EDITORIAL | Quan la inflació perjudica la salut

El més llegit