L’Alicia va pensar que alguna cosa es cremava a casa. Però es va adonar que l’olor venia de fora, del carrer. Va respirar alleujada perquè la seva casa al carrer de Santander, on viu des de fa una mica més de quatre anys, estava fora de perill. Amb totes les fotos de la família, els quadros, i les dues gossetes, és clar. A més el pis és de compra, així que doble bàlsam al comprovar que tot anava bé de portes endins. Va sortir al balcó i va observar les vies, i a l’esquerra, l’estació de Rodalies de Gavà. Tot bé. Però just davant, de l’interior d’una caseta prefabricada que és darrere de la tanca que protegeix la infraestructura ferroviària en sortia «un fum negre molt espès». S’estava cremant l’enclavament, el quadro de comandaments que controla tots els senyals del baixador. Era l’inici d’unes setmanes molt complicades per a la línia R2. Amb l’Alicia com a espectadora d’excepció. Algun veí més; i prou.