Els EUA acceleren la legislació per protegir els menors a internet i les xarxes socials (porno inclòs)

Aquesta setmana, quan usuaris de PornHub a Utah han intentat entrar a la plataforma de porno ‘online’, han topat amb un vídeo en què s’informava que la pàgina no estava disponible. El bloqueig, no obstant, no es deu a un error tècnic. Es tracta d’una protesta de la companyia per la llei que ha entrat en vigor aquest dimecres a l’estat i que imposa a empreses que ofereixen pornografia ‘online’ i «altres materials nocius per als menors» obligacions i responsabilitats, més estrictes que fins ara, per comprovar que els usuaris tenen més de 18 anys. La norma segueix el model d’una altra iniciativa que des de l’1 de gener s’aplica a Louisiana, en què el requisit de verificació d’edat s’imposa a totes les pàgines on almenys el 33,3% del contingut és pornogràfic. I és només una de les lleis que han vist la llum als Estats Units en un moment d’impuls tant d’àmbit estatal com federal d’iniciatives legislatives per mirar de protegir els menors tant a internet com en les xarxes socials. Iniciatives al Congrés Aquest impuls ha cobrat força després de les revelacions i estudis sobre l’impacte negatiu de webs i ‘apps’ en els menors. De moment ha donat més fruits als estats, i ja són 6 els que han aprovat normes i 21 més els que les debaten. També al Congrés, no obstant, s’estan debatent almenys cinc propostes, incloent-ne tres que s’han introduït o presentat retocades aquesta setmana. N’inclouen una que prohibiria obrir comptes en les xarxes socials als menors de 13 anys, una altra que directament prohibiria TikTok als EUA i una tercera que, per combatre la distribució d’imatges d’explotació infantil, podria debilitar i criminalitzar l’encriptació. A Utah i Arkansas ja estan firmades, i esperant a entrar en vigor, lleis que van més enllà de la verificació d’edat, ja que imposen a les xarxes socials que els menors obtinguin el consentiment dels pares o tutors per obrir un compte. La de Utah, que es començarà a aplicar l’1 de març de l’any que ve, també obliga les ‘apps’ a bloquejar l’accés als menors des de les 22.30 a les 6.30 hores, tret que canviï l’ajust un adult; impedeix que desconeguts enviïn missatges, i prohibeix que es mostrin anuncis i que es recopili o utilitzi informació personal de l’usuari. En un dels punts més controvertits, també dona accés als adults al contingut dels comptes dels menors. Aliances i controvèrsies En tots els casos les normes compten amb suport bipartidista, inusual aquests dies de polarització als EUA, i tenen el recolzament de diverses associacions i grups que treballen amb menors i pares. També enfronten, tanmateix, a oposició i rebuig, i no només el que es podria esperar del sectortecnològic. Més d’un centenar de grups de drets civils i alguns polítics estan fent saltar les alarmes per una legislació que, adverteixen, posa en perill llibertats i drets, tecnologies com l’encriptació i comunitats vulnerables. Als col·lectius progressistes els preocupen especialment les conseqüències no volgudes que la legislació pot tenir en un moment que la dreta nord-americana està sumida en guerres culturals. Des de l’arribada a la Casa Blanca de Joe Biden, han intensificat la croada que posa a la diana la comunitat LGTBQ, els drets reproductius o la història racial. «Més danys que solucionis» «Moltes de les solucions proposades acaben causantmés danys que els problemes que arreglen», assegura en una entrevista telefònica Samir Jain, vicepresident de Política del Center for Democracy and Technology (CDT), que assenyala, per exemple, que «la verificació d’edat crea preocupació sobre la privacitat», ja que obligarà a facilitar informació que tindran els proveïdors i, a més, «pot afectar al dret d’expressió o a accedir a informació anònimament». Sobre el consentiment requerit d’un adult o al seu accés als comptes dels menors, l’expert recorda que el model pot funcionar entre pares i fills que s’avenen. «No obstant, sabem que hi ha relacions que no són bones», afirma. Es pot pensar, per exemple, en un jove LGTBQ que no té suport familiar i en una jove que necessita accés a informació sobre salut reproductiva o avortament i té por del que els seus pares puguin dir. «Aquestes iniciatives poden tenir un impacte negatiu en drets de privacitat i lliure expressió», especialment dels adolescents, adverteix Jain. Guerres culturals Es tracta de preocupacions compartides en la roda de premsa virtual, centrada en la legislació federal, que aquesta setmana han organitzat representants de grups de drets civils i tecnologia. Aquí, el senador demòcrata Ron Wyden va advertir que les lleis plantejades a les Cambres «debilitaran l’encriptació, cosa que amenaça la privacitat i la seguretat de tots els nord-americans que compleixen la llei». Wyden també va assenyalar amb preocupació al moment polític en què arriba aquest impuls legislatiu. La demòcrata Califòrnia té una llei més centrada en exigències per a les companyies tecnològiques, però la majoria són d’estats conservadors i posen el focus en els «drets parentals». Governadors extremistes «Donar a governadors extremistes el poder de decidir quin contingut és segur per als nens no és una opció. Ron DeSantis i Greg Abbott (governadors de Florida i Texas) estan utilitzant tot el seu poder per perseguir nens queer i trans, censurar informació sobre salut reproductiva i esborrar la història bàsica sobre la raça als EUA», denunciava el senador. «I comparteixo l’objectiu de fer d’internet un lloc segur per als nens i limitar els elements addictius, però apresso els meus col·legues a centrar-se en els elements que protegeixin els menors en comptes de donar més i més poder a megarepublicans per lliurar una guerra cultural contra els nens». Evan Greer, directora de l’organització Fight for the Future, alertava en el mateix acte de «l’aliança abominable entre legisladors benintencionats que volen protegir els nens i d’altres que han impulsat més de 400 lleis anti LGTB al país i volen controlar el discurs ‘online’ i restringir la llibertat d’expressió de comunitats marginalitzades». Greer manté que legisladors i reguladors «sens dubte» han de perseguir pràctiques abusives, regular aspectes com la publicitat de vigilància que alimenta models de negoci que perjudiquen els menors. «Però necessitem fer-ho bé –afegia–. Moltes d’aquestes lleis estan basades en la idea que protegim els nens aïllant-los de discussions de temes importants com els desordres alimentaris, la salut mental o l’abús de substàncies, però sabem per dades i evidències que estan més segurs quan poden discutir aquests temes amb els seus companys i amb experts». Altres problemes Més enllà d’això, Samir Jain, del Center for Democracy and Technology, apunta cap altres direccions no volgudes. Segons ell, els «serveis ‘online’ poden trobar-se pressionats per retirar contingut, incloent el legal, per por que autoritats com fiscals generals notin que no va en el millor interès del nen». A més, manté, les diferències de legislació entre estats «fan qüestionar la seva eficàcia». A Utah, per exemple, la llei que ha entrat en vigor aquesta setmana ha disparat l’ús de VPN, les xarxes virtuals privades que amaguen la ubicació i amb això aconseguir evadir els requisits de verificació d’edat.

Els EUA acceleren la legislació per protegir els menors a internet i les xarxes socials (porno inclòs)

Sis estats ja han aprovat mesures, mentre diferents iniciatives es debaten en 21 més i al Congrés a Washington

Nombrosos grups de drets civils s’hi oposen i alerten dels riscos, exacerbats per l’ofensiva trumpista.

L’augment de la violència sexual entre menors reobre el debat sobre com limitar el seu accés al porno

El Govern incompleix el compromís de vetar l’accés al porno als menors

El més llegit