Catalunya reclama poder de decisió sobre les conques de l’Ebre

La prioritat del Govern és la sequera. I en la gestió d’aquesta catàstrofe, després del tancament del canal d’Urgell, l’última gran preocupació és donar solucions als agricultors de les comarques de Lleida que utilitzen aquesta infraestructura com a principal aixeta. Però a part d’aquesta necessitat immediata, el president Pere Aragonès ha deixat entreveure aquest dimecres una demanda: es proposa que la Generalitat tingui veu en les decisions que es prenguin a les conques de l’Ebre, ara en mans de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Aragonès ha parlat literalment de la possibilitat d’«assumir més responsabilitats a les conques que no són les internes». Aquestes paraules donen a entendre l’oferiment del Govern per tenir més competències sobre els rius de l’oest de Catalunya (l’Ebre i tots els seus afluents). No és un tema que s’hagi de posar ara sobre la taula, però sí que és una opció que el Govern entreveu en l’horitzó. Fonts del Govern consultades per EL PERIÓDICO asseguren que, tard o d’hora, la veu de la Generalitat ha de guanyar presència en el que debati la CHE. En aquests moments, a l’hora d’abordar la sequera, hi ha dues Catalunyes: la de les conques internes i la de les conques de l’Ebre. I això, segons sostenen aquestes fonts, no té sentit. Setmana negra María Dolores Pascual, presidenta de la CHE, ha aclarit que aposta per la coordinació entre administracions, però remarca que Catalunya té realitats hidrològiques molt diferents: «No es pot comparar la situació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb les comarques de Lleida, que tenen el proveïment garantit, igual que el ‘minitransvasament’ d’aigua fins a Tarragona. Aquí, la majoria de l’aigua s’utilitza per al regadiu, no per al consum urbà». De fet, en la Comissió Permanent de Sequera de la conca de l’Ebre hi ha representació de les comunitats autònomes. Però el Govern vol més presència. Ja fa mesos que l’escassetat amenaça les comarques regades per l’Ebre. No obstant, el cop dur no ha arribat fins a les últimes hores. El tancament del canal d’Urgell coincideix amb la declaració d’excepcionalitat a la conca del Segre per part de la CHE. Una decisió, aquesta última, que ha caldejat els ànims a la Conselleria d’Acció Climàtica. Successió de crítiques La consellera Teresa Jordà ha aprofitat la seva visita a la dessalinitzadora del Prat de Llobregat per criticar la «falta de planificació» per part de la CHE. Jordà reconeix que la declaració d’excepcionalitat permetrà als regants accedir a ajudes, però considera que si s’apliquessin restriccions més progressives, «com s’ha fet a les conques internes», això permetria als agricultors una millor organització. El president ha tret pit del pla de sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’ha contraposat a la presa de decisions de la CHE: «El seu criteri és un altre». Al febrer, explica el Departament, Jordà ja va interpel·lar la CHE preguntant per què no actuava davant la sequera.No va rebre resposta, afirmen. Al març, aquesta demanda es va repetir i incorporarà una proposta de modernització del canal d’Urgell. Després d’una reunió entre conselleria i CHE, Jordà va constatar una vegada més el que va interpretar com una «nul·la previsió». Després d’aquesta successió de desavinences, aquest dimecres el to de Jordà ha sigut encara més vehement: «No van respondre a les nostres preguntes, i d’un dia per l’altre, tanquen el canal d’Urgell i presenten el seu pla especial de sequera». La consellera té pensat trucar a la presidenta de la CHE i traslladar-li l’opinió negativa que té el Govern sobre la seva gestió. A tot això, respon Pascual: «A l’Urgell sí que es van prendre mesures. Es va retardar la campanya de reg i sí que hi van haver prorratejos en les dotacions». La presidenta de la CHE ha remarcat que era molt difícil preveure que les aportacions de pluja als embassaments serien gairebé inexistents. «Per això s’ha pres aquesta decisió dràstica. Per garantir els proveïments», ha conclòs. Tot i així, no descarta retocar el pla anunciat si plou al maig. Dessalinitzar més Pere Aragonès, que aquest dijous es reunirà amb els regants del canal d’Urgell, ha reivindicat el poder de les potabilitzadores i dessalinitzadores com la del Llobregat. «Aquestes infraestructures han produït 86 hectòmetres cúbics en 16 mesos, més del que cap a la Llosa del Cavall», ha destacat Aragonès. La capacitat de dessalinitzar aigua de Catalunya es doblarà en els pròxims cinc anys, amb l’ampliació de la planta de la Tordera i la que es construirà a la desembocadura del riu Foix (a Cubelles), després d’una inversió de 400 milions d’euros. Per fer front a la despesa que suposaran les infraestructures antisequera anunciades, el Govern va demanar col·laboració al Ministeri de Transició ecològica. De moment, la resposta per part del Govern, segons ha explicat Jordà, ha sigut agendar una reunió entre la consellera i la ministra Teresa Ribera. La trobada se celebrarà el pròxim 22 de maig i Jordà espera que serveixi per arribar a acords.

Catalunya reclama poder de decisió sobre les conques de l’Ebre

Hugo Morán: «A Catalunya i Andalusia és on més es nota la crisi climàtica a Espanya»

Barcelona beurà per primera vegada aigua del riu Besòs

La Generalitat critica la CHE pel tancament del canal d’Urgell i la declaració d’excepcionalitat al Segre

El més llegit