Carta de Jordà a la ministra Ribera: «Aquesta sequera és una catàstrofe, necessitem suport urgent»

La llista d’inversions en infraestructures de Catalunya per combatre la sequera és llarga, però sobretot, cara, de gairebé 900 milions d’euros en total: una nova dessalinitzadora, dues noves potabilitzadores, millores i ampliacions per a les existents i també per a les estacions regeneradores del Prat de Llobregat i la Tordera. Aquestes són les principals obres civils que preveu construir la Generalitat. Per fer-ho, com ja va explicar EL PERIÓDICO, el Govern reclama suport al Govern central. Aquesta demanda d’inversions s’ha fet oficial en les últimes hores a través d’una carta que la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha enviat a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, segons ha pogut saber aquest diari. En l’escrit, Jordà detalla la greu situació que viu Catalunya: «És una de les pitjors sequeres que es recorden. Acumulem 30 mesos molt secs que provoquen el descens de les reserves». Les conques internes no disposaven de tan poca quantitat d’aigua des del 2008. Jordà assegura que Catalunya ha activat tecnologies i eines que abans no tenia: dessalinització, regeneració i recuperació de pous. No obstant, avisa que amb això no n’hi ha prou: «Aquestes mesures no són suficients per pal·liar la falta d’aigua». La consellera detalla que en aquests moments 224 municipis estan en situació d’excepcionalitat. «És moment que el Govern espanyol recolzi Catalunya per superar aquesta crisi hídrica» Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica «És una situació extrema que, des del meu punt de vista, requereix la implicació del Govern de l'Estat», afirma Jordà. La dirigent del Govern exposa quin és l’escenari a la regió metropolitana,on es vol accelerar la posada en marxa d’aquestes infraestructures per poder resistir millor la sequera. Jordà prossegueix : «Sabem que el Govern d’Espanya sempre ha estat al costat de les comunitats autònomes quan s’han produït situacions similars a la que estem patint a Catalunya». I a continuació, enumera la llista de suports que es van donar a altres comunitats: «Permet-me que et resumeixi les aportacions que l’Estat ha impulsat davant situacions d’emergència greus». «Estem davant una catàstrofe que tindrà repercussions socioeconòmiques» Teresa Jordà, consellera d’Acció Climàtica Posa els següents exemples: la falta de proveïment del 1990 a Bilbao i Vitòria, l’escassetat d’aigua a Madrid entre 1991 i 1993, la sequera a les Balears que va provocar la necessitat de rebre barcos carregats d’aigua, les dificultats a Andalusia també als noranta, l’episodi que va viure Múrcia el 2003 i finalment la greu sequera que va experimentar gran part d’Espanya entre el 2004 i el 2008. També es posa l’exemple de la sequera al Xúquer el 2015. En tots aquests casos, segons destaca Jordà, el Govern espanyol va col·laborar amb les autonomies i va aportar part de les despeses necessàries per afrontar les dificultats. Per aquesta raó, ara Catalunya exigeix un tracte similar: «Estem davant una situació que podríem qualificar de catàstrofe que tindrà repercussions socioeconòmiques. Crec que és moment que el Govern espanyol recolzi Catalunya per superar aquesta crisi hídrica». Jordà, a la carta, proposa utilitzar els fons Next Generation perquè arribin les inversions. Però principalment, demana una resposta urgent i confia que la ministra valori la proposta presentada. Fonts del Ministeri de Transició Ecològica asseguren que la ministra respondrà ben aviat al Govern.

Carta de Jordà a la ministra Ribera: «Aquesta sequera és una catàstrofe, necessitem suport urgent»

Onades de calor, sequeres... Europa alerta de «canvis alarmants» en el clima

Sequera extrema a Catalunya: ¿quanta aigua consumeix un camp de golf?

El més llegit