La secta del pederasta d’Arenys de Munt: violacions, pallisses i mentides

«¿Per què ningú ens va avisar del que passava en aquesta hípica?», es pregunta, pres de la frustració, el pare d’una de les set menors que han denunciat per agressió sexual Lluís P.G., ‘Luixi’, l’amo d’un centre d’equitació d’Arenys de Munt (Maresme). EL PERIÓDICO ha parlat amb nous afectats i testimonis que continuen destapant la dolorosa realitat que ocultava el Centre Natural Eqüestre de L’ Espiga: una «secta» que va atrapar moltes adolescents que, durant set anys, han patit violacions, pallisses, insults i fins i tot explotació laboral mentre eren silenciades per un maltractador que tenien «idealitzat». Set anys sense que hi intervingués cap administració. «Aquest home no pot estar amb nens ni tampoc amb animals», explica una altra font estretament vinculada al centre en els últims anys i que ha presenciat com captava alumnes adolescents, d’entre 12 i 16 anys, oferint-los formar part del seu projecte. «Els donava cops de puny a l’espatlla i cops de genoll a la cuixa. Els cridava, les insultava i els deia que no valien per a res. Jo l’he vist tirar pedres a una noia», assegura. Luixi explicava als pares que s’acostaven a L’Espiga que allò era un centre de doma natural, un lloc en el qual els seus fills aprendrien equitació prioritzant el benestar dels cavalls. Però la veritat és que Luixi també buidava el seu caràcter colèric amb els animals, als quals clavava «cops de puny» o «fuetades». Sam, un gos amb què apareix fotografiat a les xarxes socials, va morir asfixiat perquè el va deixar tancat en un cotxe en ple estiu. «Està enterrat, com alguns cavalls, dins de la finca», assenyalen diversos testimonis. La manipulació Luixi entabanava les famílies assegurant que les nenes tenien fusta per a la doma i que convenia que s’impliquessin i acudissin més sovint a la finca. A canvi de la seva ajuda, les classes d’equitació passaven a ser gratis. Els pares s’empassaven el conte del centre naturalista i creien que seria positiu per a la seva educació. «¿Com havien de saber que no era veritat?», es pregunta una vegada i una altra un d’ells, ara que sap que quan Luixi es quedava a soles amb la seva filla, el domador compromès i adulador, es convertia en un pederasta. «Luixi aïllava i absorbia les víctimes, que vivien per i per a l’Espiga. I si els veia relacionar-se amb altres persones, els queia una bronca», explica un testimoni. «Després dels crits, els cops i els insults, Luixi s’acostava a les noies, les anomenava ‘reines’ i els deia que comprenguessin que tot ho feia pel seu bé, que era una teràpia de xoc perquè després muntessin millor», assegura. Elles s’ho creien, i callaven. Hi havia menors que hi acudien gairebé totes les tardes entre setmana, durant els caps de setmana i també a l’estiu a rebre classes i a ajudar amb els cavalls. Així, Luixi s’anava confeccionant una plantilla rotatòria de monitores que treballaven per a ell, sense cobrar i sense contracte: netejaven els estables, alimentaven i rentaven els animals i fins i tot impartien classes a alumnes del centre molt més petits que elles. Les famílies, després de la detenció de Luixi per part dels Mossos d’Esquadra l’11 d’abril i el seu posterior empresonament per ordre d’un jutjat d’Arenys de Mar el 14 d’abril, han anat prenent consciència a poc a poc del risc que va suposar per a les seves filles que aquest home les fes responsables d’alumnes de 4 o 5 anys que podien haver patit un accident amb el cavall. La gran mentida Inaugurat a Arenys de Munt el 2017, L’Espiga es va fundar entre diversos socis però va acabar de seguida en mans de Luixi, que vivia en una caravana dins de la finca, ubicada als afores. Disfressat de domador animalista –fins i tot va rebre un premi municipal per emprenedor–, exercia un control absolut sobre adolescents que, en molts casos, també va violar, segons les denúncies. Abusos sexuals perpetrats a l’interior d’aquesta caravana, als vestidors del centre o al cotxe. És possible que el nombre de denúncies augmenti en els pròximes dies i que, a més dels delictes sexuals, apareguin menors –també nens– que acusin Luixi d’haver utilitzat amb ells la violència física i psicològica. «Estem superats pel que anem sabent a poc a poc», assegura l’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Sánchez, que remarca que l’Ajuntament no sospitava res i que el centre tenia permís per a l’activitat que realitzava. Altres fonts, no obstant, afirmen que, agressions a part, resultava evident que Luixi vivia al marge de la legalitat: revenia cavalls sense factura, cobrava les quotes en negre, estava perseguit per hisenda, no havia federat l’hípica i ni tan sols disposava de la formació necessària per impartir equitació. «Sabíem que era un ‘màfies’ i que devia diners a la gent», admet Sánchez, «però no el que feia amb les menors», insisteix. En els últims anys, els rumors sobre Luixi van començar a córrer pel municipi però, sense ningú que el denunciés, L’Espiga va continuar rebent alumnes fins que una família va acudir als Mossos el 10 d’abril passat. Sense aquesta primera denúncia, no haurien arribat la resta, i el centre seguiria obert. El pare amb qui ha parlat aquest diari no aconsegueix explicar-se com van fallar tantes coses i per què, entre tots, van permetre que deixés la seva filla en mans d’un monstre.

La secta del pederasta d’Arenys de Munt: violacions, pallisses i mentides

Nous testimonis i afectats revelen a EL PERIÓDICO la dolorosa realitat que han patit les víctimes a l’hípica L’Espiga durant set anys sense que intervingués cap administració

El més llegit