L’auge de la intel·ligència artificial accelera les emissions contaminants

Quan parlem d’intel·ligència artificial (IA) és fàcil pensar en robots i màquines amb consciència. No obstant, això són idees sorgides de la ciència-ficció. La realitat d’aquesta tecnologia generativa és molt més mundana i bruta. El ‘cervell’ dels xatbots com ChatGPT està situat en grans naus industrials, en centres de dades poblades per extenses columnes d’ordinadors que treballen sense parar per emmagatzemar bilions de dades i resoldre operacions en fraccions de segon. Aquesta realitat contamina i amenaça d’accelerar el canvi climàtic. Connectar-nos a internet, xatejar amb els teus amics i veure sèries o sentir música en ‘streaming’ comporta una empremta perjudicial per al planeta. Tot i que la nostra vida digital és al núvol, se sustenta en infraestructures informàtiques que consumeixen una enorme quantitat d’energia, però també de recursos minerals i d’aigua. I ho fan 24 hores al dia els 365 dies de l’any. Així, els centres de dades més grans –concentrats als Estats Units, Alemanya, el Regne Unit i la Xina– necessiten més de 100 megawatts de potència, prou per proveir 80.000 llars nord-americanes. Estudis científics han calculat que el manteniment d’aquest equipament genera més del 2% de les emissions mundials de carboni, una xifra que es podria disparar fins a 10 vegades de cara al 2030. Aquell any es preveu que els centres de dades representin el 3,21% de la demanda elèctrica de la Unió Europea (UE), un 18,5% més que el 2018. Males perspectives L’escenari plantejat per la ciència podria ser encara més dràstic, ja que aquests estudis es van publicar molt abans de l’aparició de ChatGPT i que gegants tecnològics com Microsoft i Google iniciessin una carrera empresarial per controlar l’emergent mercat de la IA, obrint aquestes eines a milions d’usuaris i integrant-les al seu cercador i serveis d’oficina. «Les grans tecnològiques obtindran un retorn en els seus guanys tan anormalment alt que no els importa que aquesta despesa d’energia suposi un mal enorme per al medi ambient» Ulises Cortés, coordinador científic d’IA del Barcelona Supercomputing Center Un ús més significatiu els permetrà generar més dades, però això augmentarà l’esforç energètic d’aquests centres. «Obtindran un retorn en els seus guanys tan anormalment alt que no els importa la despesa d’energia que suposi», explica Ulises Cortés, coordinador científic d’IA del Barcelona Supercomputing Center. «Això suposa un perjudici enorme per al medi ambient» ¿Quant contamina ChatGPT? ChatGPT funciona gràcies a un gran model de llenguatge, una xarxa que utilitza càlculs probabilístics partint dels milions de dades que extreu d’internet per construir frases plausibles, tot i que això pugui generar falsedats. Cada vegada que li preguntes alguna cosa, el sistema ha d’executar aquests càlculs per generar una resposta. Aquest procés d’entrenament de constant assaig i error requereix una alta potència computacional –entre quatre o cinc vegades superior a tasques com una cerca a Google– que accelera el consum energètic. Aquest consum variarà depenent de si s’alimenten de fonts altament contaminants, com el carbó o el gas natural, o d’energies renovables. En el primer cas, l’ús d’energia es tradueix en una emissió més gran de diòxid de carboni (CO2), cosa que contribueix a l’augment de les temperatures i a desequilibrar els ecosistemes. La falta de transparència de les grans empreses dificulta calibrar amb precisió la seva empremta de carboni, de la qual només tenim estimacions. Així, l’entrenament de GPT-3, el model de llenguatge de ChatGPT, hauria necessitat 1.287 gigawatts hora, segons un estudi, el que equival a l’electricitat anual que consumeixen 120 llars als EUA. Un altre estudi apunta que també hauria llançat fins a 500 tones de CO2 a l’atmosfera, la mateixa contaminació que emeten 91 persones o 8 cotxes durant tota la seva vida. GPT-3 tenia 175.000 milions de paràmetres, ponderacions sobre la construcció d’aquest text. La seva evolució, GPT-4, podria ser sis vegades més gran, arribant al bilió de paràmetres. Això podria augmentar l’impacte climàtic d’aquesta eina, ja integrada a Bing, el cercador de Microsoft. No obstant, la creadora d’aquest xatbot, OpenAI, ja no comparteix els detalls dels seus desenvolupaments, el que impossibilita fiscalitzar-los. Gastar aigua en plena sequera L’impacte ecològic de la IA va més enllà del consum d’energia. Perquè els servidors no se sobreescalfin amb la frenètica activitat, les empreses recorren a sistemes de refrigeració a través de recursos hídrics. Això fa que el 2018 Google gastés uns 15.800 milions de litres d’aigua amb aquesta finalitat, segons un estudi de Nature. Microsoft va declarar haver gastat 3.600 milions de litres. Un altre estudi publicat la setmana passada apunta que només l’entrenament de GPT-3 en els servidors nord-americans de Microsoft podria haver consumit 700.000 litres d’aigua, la mateixa quantitat que necessita BMW per produir uns 370 cotxes. Amb la normalització de l’ús de la IA, el consum d’aigua també creixerà. Una realitat que arriba després que el del 2022 fos l’estiu més calorós de la història a Europa i en un moment actual de pronunciada sequera a grans ciutats de tot el món, una escassetat d’aigua que anirà a més. «La intel·ligència artificial segueix la lògica de la plantació, de l’extracció de mà d’obra i de matèries primeres en un moment que l’aigua i l’electricitat són més escasses que mai», denuncia Lorena Jaume-Palasí, experta en IA, filosofia del dret i ètica de la tecnologia. «D’altres països estan pagant el nostre malbaratament». Transparència i eficiència Fa anys que els experts adverteixen que la solució a aquest problema no passa per desconnectar-se d’internet, sinó per pressionar les grans tecnològiques perquè alimentin els seus servidors amb energies renovables i siguin més transparents. Tant la UE com els EUA ja treballen en lleis que fixaran uns criteris de transparència i eficiència energètica. D’altra banda, les empreses ja han anat millorant el seu rendiment energètic. Així, mentre la producció informàtica dels centres de dades va créixer un 550% entre el 2010 i el 2018, el consum d’energia només va créixer un 6%, segons un estudi publicat a la revista ‘Science’. El 2007, Microsoft i Google van arribar a la neutralitat de carboni en les seves operacions, bàsicament gràcies a la compra de milions de crèdits de carboni, que permeten compensar les seves emissions amb projectes com la reforestació. Cortés veu en aquesta pràctica un «emblanquiment». Totes dues han promès que el 2030 ja operaran amb energia lliure de carboni. Dos terços de l’energia que Google consumeix ja prové de fonts netes, segons la companyia. Amazon, el proveïdor de serveis més important del núvol, preveu la seva descarbonització per al 2040. Tot i així, un informe de Greenpeace va denunciar a l’octubre que la cadena de subministrament d’aquests gegants continua depenent dels combustibles fòssils.

L’auge de la intel·ligència artificial accelera les emissions contaminants

La falta de transparència de les grans empreses tecnològiques dificulta calibrar la petjada de carboni d’uns sistemes que requereixen cada vegada més recursos com l’energia o l’aigua

El més llegit