Més ferotges i extensos: Catalunya registra el primer trimestre amb més incendis en 10 anys

El primer trimestre de 2023 és el que ha registrat més incendis en els últims 10 anys a Catalunya. En total, els Bombers han treballat en gairebé 475 focs, una xifra quatre vegades superior a la comptabilitzada, per exemple, l'any passat. Aquestes xifres tan altes ja es van registrar durant els anys de l'última gran sequera a Catalunya (2004-2008). Aquesta vegada, però, la falta d’aigua conforma un còctel explosiu junt amb la calor extraordinària de l’últim any. «La sequera complica les coses, però el que és més inusual són les altes temperatures», apunta Jordi Castellví, subinspector tècnic del GRAF, el grup d'actuacions forestals dels Bombers. Castellví assegura que és habitual que al març hi hagi incendis. «El que no ha sigut normal, en canvi, és la quantitat de focs que hi ha hagut i l’extensió i potencial que tenien», detalla. Destaca, per exemple, els focs com els de Canejan (Vall d'Aran) i el de Gandesa, que va acabar arrasant dues hectàrees però que amenaçava una gran extensió. Si ens fixem només en les dades de març, la diferència amb altres anys encara és més accentuada. Aquest any s'han declarat 220 incendis forestals. No n’hi havia tants des del 2012. L'any passat, per exemple, al març, els Bombers van sortir 50 vegades per aquest motiu. Flames premonitòries Alguns dels incendis han tingut un potencial de 100 hectàrees, però els dies de vent el perímetre amenaçat va arribar a les 1.000 hectàrees. Segons Castellví, no estan acostumats a aquest nou escenari: «Hem viscut episodis de focs d'alta intensitat en què les flames salten i generen focus secundaris.« »Això, al març, no tocaria». El més habitual, explica, serien focs amb un potencial de 10 o 15 hectàrees. Tot i així, considera que aquest primer trimestre podria haver estat molt pitjor: «En els dies de més vent i calor vam tenir sort, perquè les ignicions que es van produir no van ser especialment complicades i les vam poder frenar a temps.» És això un avançament del que arribarà a l'estiu? Castellví no té cap dubte: «Si no plou de manera suficient, que no ho sembla, entrarem a l’estiu amb una sequera estructural. Sense que la vegetació s'hagi regenerat mínimament». I aquesta situació genera grans incendis que poden aparèixer més aviat del que és habitual. En els últims anys, cada vegada s’han registrat més incendis al juny. Ara, però, la temporada de risc alt està arribant més aviat: «L'any passat, el 15 de juny ja es van declarar focs importants i difícils d'abordar. Aquest 2023 no descartem que aquesta situació arribi a finals de maig». Després d’aquest març, el cos de Bombers de la Generalitat ja treballa per tenir disponibles diversos mitjans aeris de reforç a partir de maig, 30 dies abans del que era habitual. Agents rurals i bombers estan preocupats per la sequera, que ha complicat les tasques de prevenció durant l’hivern. Però estan especialment intranquils a causa de les altes temperatures. «La vegetació pateix un greu estrès consumint energia. Normalment, després de l’hivern, quan arriba la primavera, els arbustos i arbres es desperten i comencen a créixer. Són aquestes les estructures verdes que costen de cremar». Però en aquests moments les branques humides i hi ha menys fulles verdes de les que convindria. Per aquesta raó, dia rere dia els agents rurals envien alertes sobre l’alt risc d'incendi forestal que arriba gairebé a totes les comarques cada cap de setmana. Arbres en guerra per cada gota d’aigua N'hi ha prou amb sortir a passejar per qualsevol punt de Catalunya per comprovar com de secs estan arbres i arbustos. L’aigua disponible s'ha reduït a la mínima expressió i això afecta greument la supervivència d’aquests éssers vius. Joan Pino, ecòleg i director del CREAF, situa cada factor al seu context: «En els anys de bonança, les plantes creixen. Quan arriben les penúries, per exemple per una sequera, es redueix la seva mida o, com a mínim, no creixen tant». El gran problema és que aquesta vegada la sequera és incessant i dins del bosc ja ha esclatat una «guerra» per la supervivència, detalla Pino: «La competència pels recursos és extrema. Cada element vegetal s'esforça per aconseguir una sola molècula d'aigua». Però ¿qui patirà més? «Depèn, és un procés molt aleatori», adverteix. En principi, es podria intuir que un gran arbre, amb 100 anys de vida i arrels profundes, tindrà més possibilitats que un arbust petit. En molts casos és així, però no sempre: «Es formen cambres d’aire que provoquen la mort d’algunes branques i de vegades no se sap exactament per què un ésser viu tira endavant i un altre no. Hi influeixen diversos factors, com la climatologia i les condicions de cada bosc». En un terreny fi i poc profund, com les zones rocoses (Montserrat, per exemple), les alzines pateixen molt perquè l’espai que tenen per captar aigua és molt limitat. De vegades, els boscos menys acostumats a la sequera, els que normalment són més humits, pateixen molt més les conseqüències d’aquests episodis. És a dir, ho tindran més complicat les carrasques de la Garrotxa que les que estan habituades als estralls de les sequeres. L’aladern és una altra de les espècies que resisteix bé la falta d’aigua. ¿Com acabarà aquesta situació extrema als boscos? Alguns arbres, quan torni la pluja, rebrotaran des de la part de baix i d’altres directament des de les branques. D’altres segurament moriran i es convertiran en un element més de l’ecosistema forestal.

Més ferotges i extensos: Catalunya registra el primer trimestre amb més incendis en 10 anys

Els focs de gran potencial i perill són un preàmbul del que pot arribar a l’estiu, segons els Bombers

El més llegit