La història oculta de la germana del ‘tío Alberto’ de Serrat com agent doble durant la Guerra Civil

Alberto Puig Palau, el ‘tío Alberto’ a qui Joan Manuel Serrat va dedicar una cançó, era un dels referents de la Gauche Divine. Fill d’una família de la burgesia catalana que va fer fortuna amb la indústria tèxtil, va ser protector de perseguits pel franquisme i mecenes de nombrosos artistes. Per casa seva a la Costa Brava, hi van passar personatges com Luis Miguel Dominguín, Manolete, Pastora Imperio, Carmen Amaya, Lola Flores, Manolo Caracol, Salvador i Gala Dalí, Ava Gardner, Grace Kelly i el mateix Serrat. Malgrat la seva ideologia d’esquerres, la Guerra Civil la va passar a Tetuan, on el seu nivell cultural –sabia cinc idiomes– el va portar de ser un simple recluta a ser secretari particular del coronel franquista Juan Luis Beigbeder Atienza, llavors alt comissari d’Espanya al Marroc. Una part d’aquesta història, en la qual té especial protagonisme la seva germana Pilar, ha sortit ara a la llum, després d’estar més de 80 anys amagada, gràcies a la investigació de l’historiador ceutí Francisco Sánchez Montoya, que acaba de publicar el llibre ’Mujeres ceutíes olvidadas. Represión, cárceles y fusilamientos (1936-1958)’ (editorial Avant). Una d’aquestes dones és Pilar Puig Palau, acostumada a la bona vida i que no va dubtar a exercir d’espia per a franquistes i republicans. Una agent doble catalana al protectorat espanyol al Marroc, fins que va ser descoberta, detinguda, processada i posada en llibertat. En un arxiu militar de Ceuta és on Sánchez Montoya va trobar documentació sobre un consell de guerra a Pilar Puig, que entre els anys 1937 i 1938 es va passejar per Ceuta, Tetuan (capital del protectorat en aquell temps) i Tànger. Va arribar a Tetuan el desembre de 1937 per visitar el seu germà. Durant l’estada allà, va assistir a festes i recepcions de l’Alta Comissaria en diferents consolats. Les seves habilitats socials van impressionar el coronel Beigbeder que li va plantejar a Alberto Puig que Pilar es convertís en espia i que anés a Tànger per vigilar els republicans i asilats polítics. Alberto Puig va deixar constància escrita d’aquest moment: «Beigbeder em va visitar i va aprofitar per dir-me que havia pensat en la Pilar per encomanar-li certa classe de serveis, relacionar-se amb gent de l’alta societat de Tànger per obtenir notícies que poguessin interessar-li». Puig li va contestar que no creia convenient que la seva germana s’introduís en aquests afers. El març de 1938, Beigbeder va reiterar l’oferta a Pilar i ella va acceptar. L’alt comissari va posar a la seva disposició un cotxe amb xòfer que la va portar a Tànger, on es va allotjar a l’Hotel Riff. Aquí va començar a assistir a festes i tertúlies polítiques, i va anotar tot el que ella creia que podria ser d’utilitat a l’Estat franquista. Entre els contactes que va fer hi figuren l’agent francesa Madame Joste i l’espia britànica Rosalinda Fox. L’activitat de Pilar no va passar desapercebuda per als republicans del Socors Roig Internacional (SRI), que es van interessar pels seus serveis. En un informe sota l’epígraf ‘Secret’, l’SRI diu: «El company Sobrado [Cosme], al tornar de Casablanca el març de 1938, dona compte que ha entrat en relació amb Madame Joste, que és agent dels francesos introduïda en l’ambient feixista de la zona francesa. Aquesta dona li va parlar de la possibilitat d’obtenir la col·laboració d’una amiga seva, que qualifica de persona molt influent en els alts mitjans facciosos perquè té un germà a l’Alta Comissaria i es relaciona amb figures destacades dels feixistes de Tànger i Tetuan. Aquesta dona, coneguda com a Pilar Puig, és aficionada a portar una vida d’ostentacions i vestir amb luxe, i Madame Joste creu que l’oferiment d’un sou en relació amb la seva posició social aparent, o el regal d’alguna joia de valor, podria decidir-la a servir-nos». Pilar Puig va accedir a treballar per als republicans, com recull un altre informe secret de l’SRI: «Acollida en principi amb recel per creure-la enviada per l’Alta Comissaria per introduir-la en el nostre ambient, es comprova des del primer moment de la seva tasca que els seus informes són de bastanta precisió i revelen que és una dona habituada a aquesta mena de serveis, perquè és observadora i detallista, sap manejar hàbilment les seves relacions per conèixer i contrastar dades». Doble joc descobert El Servei d’Investigació de la Policia Militar (SIPM) franquista va descobrir el doble joc de Pilar a principis de l’estiu de 1938. El 14 d’octubre va ser detinguda a Sant Sebastià, com consta en la documentació del SIPM: «Seguretat completa que el Socors Roig Internacional de Tànger té entre els seus agents a sou una Pilar Puig la identitat de la qual coincideix amb Pilar Puig Palau, objecte d’aquesta nota. Ella ha anat facilitant informes a l’SRI de Tànger, explotant la seva situació social a la zona del protectorat, la posició del seu germà [Alberto] a l’Alta Comissaria, l’amistat personal amb l’alt comissari i fins i tot la missió secreta que aquest últim, sorprès en la seva bona fe, li va encomanar. Que amb tot això n’hi ha prou per determinar la immediata detenció de Pilar Puig». Aquell dia, Pilar Puig va ser traslladada a la presó donostiarra d’Ondarreta i d’allà al penal de Burgos sota l’acusació de «possible responsable d’un delicte d’espionatge». En les seves declaracions, sempre va mantenir que seguia instruccions de l’Alta Comissaria. En la memòria acusatòria, s’exposa: «Pilar Puig Palau, de 39 anys i natural de Barcelona, casada amb Manuel Sagnier Vidal-Rivas, de qui viu separada des de fa molts anys, domiciliada a Sant Sebastià. La família de Puig Palau ha sigut objecte de diverses informacions que l’assenyalen com d’antecedent esquerrà i catalanista. Se suposa que van donar una ajuda econòmica molt important a Esquerra Catalana amb motiu de les eleccions del 16 de febrer de 1936. S’informa que Alberto Puig Palau va pertànyer al partit Acció Catalana. Altres informacions fan referència a la vida privada de Pilar Puig Palau i a les seves notòries amistats, abans i després del Moviment, amb persones significatives del camp roig». El 29 d’octubre de 1938, el Servei Secret (SIPM), a Burgos, va emetre una nota en què assegurava que tot el que s’havia muntat sobre Pilar Puig només era per perjudicar Beigbeder: «Sens dubte, no l’afusellaran, i la prova és que encara no està processada». La feina del jutge va acabar el 22 de març de 1939, i tan sols quedava fixar el dia del consell de guerra. No obstant, l’auditor de guerra de la Regió Militar de Burgos, José Casado, va al·legar que Puig havia de ser jutjada al lloc on s’havien produït els fets, és a dir, a Ceuta. Però l’Auditoria de Guerra de Ceuta tampoc es va voler fer càrrec del procediment. El jutge d’instrucció de Burgos va decidir deixar-la en llibertat el 31 de juliol de 1939. I el jutge de Ceuta va dictaminar el 14 de juliol de 1941 el sobreseïment provisional. El cas es va arxivar definitivament el 20 de desembre de 1943.

La història oculta de la germana del ‘tío Alberto’ de Serrat com agent doble durant la Guerra Civil

La història fins ara inèdita de Pilar Puig Palau, membre de la burgesia catalana, és una de les que recull el llibre ‘Mujeres ceutíes olvidadas’ de Francisco Sánchez Montoya

El més llegit