Més del 40% de les escoles catalanes no tenen biblioteca escolar malgrat estar obligats per llei

Encara no hi ha dades postpandèmiques, però tot sembla apuntar que encara seran pitjors. Mentre el 2015 el 79% dels centres educatius catalans tenia biblioteca escolar, el 2019 aquesta xifra descendia fins al 58%. Xifres –oficials i públiques, a la web del Departament d’Educació– que corresponen a enquestes que no són de resposta obligatòria, una cosa que, segons adverteix el bibliotecari Carlos Ortiz, representa un biaix important. «Gran part dels que no contesten és perquè no en tenen; si tens una bona biblioteca és que t’interessa el tema i seria molt estrany que no contestessis», reflexiona aquest activista de la biblioteca escolar, afortunat per poder ser-ho, però que ha de treballar en tres centres diferents per suportar la precarietat de l’ofici. Els bibliotecaris escolars com Ortiz són ‘unicorn’, fan broma en una referència molt arrelada a la literatura infantil. Existir, existeixen, són aquí, però són molt molt pocs –es poden comptar amb els dits d’una mà– els centres escolars públics que compten amb bibliotecaris professionals contractats. El principal motiu és que les escoles públiques no poden contractar aquests professionals directament –una cosa que sí que poden fer les privades i concertades–, així que disposar d’aquesta figura depèn de la voluntat i sobretot del múscul de les afes. I, òbviament, només les afes econòmicament fortes poden sostenir aquesta nòmina, per petita que sigui, amb la qual cosa, com passa amb tot, només les escoles les famílies de les quals tenen un poder adquisitiu mitjà-alt poden comptar amb aquest recurs. Una cosa que al final porta que els alumnes a les llars dels quals probablement tenen una biblioteca més gran comptin també amb llibres i assessorament al seu abast a l’escola, i, el més preocupant, a la inversa. Coordinació sense remuneració «La llei d’educació de Catalunya (LEC) diu que és obligatori que tot centre tingui una biblioteca escolar, però aquí acaba tot el que posa sobre l’assumpte», assenyala Ortiz, que assenyala una altra dels problemes: existeix la figura del coordinador de biblioteca escolar, però no és una coordinació remunerada, amb tot el que això suposa. «Als professors se’ls està exigint ara un munt de coses: innovació pedagògica, coneixements de salut mental, detecció del ‘bullying’..., ¡com per a més convertir-los en bibliotecaris!», reflexiona Ortiz, defensor que els bibliotecaris escolars han de ser això: bibliotecaris. Héctor Gardó, responsable de projectes de la Fundació Bofill, defineix la situació com a caòtica. Davant el caos, les biblioteques escolars –segons es mostra en les esmentades estadístiques oficials– estan en via d’extinció, en el millor dels casos reconvertides en biblioteques d’aula. ¿Com hem arribat fins aquí? «Alguns et diran que és per falta d’inversió en col·leccions, en mobiliari, en formació... Altres que és un problema de talent: si no existeix una figura de referència que és el bibliotecari escolar, la biblioteca acaba sent de tothom i de ningú, i quan les coses no són de ningú acaben morint», assenyala Gardó, que apressa a resoldre l’assumpte per una qüestió d’equitat. Eina imprescindible EDes del mateix Departament d’Educació defensen l’impacte de les biblioteques escolars en el rendiment acadèmic. «On hi ha un programa de biblioteca escolar (BE) robust i amb recursos es produeixen millors resultats acadèmics», assegura una veu de la conselleria, qui remarca també que el nivell acadèmic de l’alumnat millora en centres amb un bibliotecari professional involucrat; i que la cooperació entre biblioteca i professor contribueix al rendiment més gran de l’alumnat. I van més enllà: «la BE és una eina imprescindible en un moment en què l’escola es troba immersa en un procés de transformació». Llavors... si en el Departament d’Educació consideren que és una eina imprescindible... ¿per què gairebé la meitat de centres públics no en tenen? ¿Què està fent la conselleria per revertir la situació? «El Departament d’Educació treballa en un Pla de Millora en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Aquest pla s’iniciarà amb una prova pilot de dos cursos i 50 centres educatius i comptarà amb inversió econòmica, programari de biblioteques actualitzat, formació per al professorat, reconeixement de la figura del coordinador de biblioteca i suport d’un bibliotecari guia professional des del servei educatiu», responen des del Departament, els quals afegeixen que «i una vegada fet i avaluat el pilotatge, es faran els ajustos que convinguin i s’anirà ampliant a tot el territori, curs rere curs». La ‘música’ d’aquesta prova pilot sona bé a les orelles dels experts, tot i que per valorar-la haurien de conèixer l’abast econòmic de la inversió, una cosa que, per ara, la conselleria no detalla. Tossuts unicorns Tossuts unicornsLa bibliotecària escolar Júlia Baena –juntament amb Ortiz, un altre dels tossuts ‘unicorns’ que manté visqui la flama de les biblioteques escolars– vol confiar en l’impuls que suposarà aquesta aposta per ressuscitar les BE en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Baena és una ferma defensora que la funció principal de la biblioteca escolar és, a diferència de la de la biblioteca pública, oferir suport a l’aprenentatge, una cosa que fa diàriament des de la preciosa biblioteca d’institut públic Menéndez i Pelayo a Barcelona.

Més del 40% de les escoles catalanes no tenen biblioteca escolar malgrat estar obligats per llei

El tancament de biblioteques escolars ha sigut una constant en els últims anys: els centres amb ella han passat de 79% el 2015 al 58% el 2019

El Departament treballa en un ‘pla de rescat’ en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura que començarà amb un projecte pilot de dos cursos en 50 centres

El més llegit