Pobles petits que pateixen per complir les restriccions: «Ens sentim assenyalats»

¿Quins són els prop de 200 municipis que incompleixen les restriccions en l’ús de l’aigua? És la pregunta que ronda aquests dies entre els que segueixen amb detall la sequera. Fins ara, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha negat a donar resposta. No obstant, aquest dimarts el Govern ha insinuat que obrirà la caixa de pandora per acabar amb la incertesa: «Si és necessari, es publicarà una llista amb el consum de cada municipi i les pèrdues per fuites perquè sigui una informació pública, ho estem estudiant». Són paraules de Patrícia Plaja, portaveu del Govern, que ha avisat que «es requeriran plans d’estalvi i eficiència als municipis que gasten més aigua de la permesa». Davant aquesta possibilitat, alguns d’aquests pobles (suposen només el 10% de la població en fase d’excepcionalitat) han decidit donar la cara i explicar a EL PERIÓDICO per què consumeixen més aigua de la indicada per l’estat d’alerta o excepcionalitat. En general, són localitats petites, amb circumstàncies molt concretes i que tenen dificultats per reduir el consum. Per això demanen ajuda. Tot i que cada cas és diferent, aquests ajuntaments comparteixen una reflexió comuna: consideren que no superen el màxim permès per mala praxi, sinó per motius justificats i difícils de canviar. Alguns dels alcaldes consultats per aquest diari opinen que, en lloc d’assenyalar-los i amenaçar de publicar una llista negra, el que hauria de fer l’ACA és ajudar-los a complir les mesures aplicades. Guanyant a Oristà «Nosaltres superem la dotació màxima permesa, sí, ¿com no ens hem de passar?», admet Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà des de fa 16 anys. El poble, que forma part de la futura comarca del Lluçanès, té poc més de 500 habitants. La majoria són grangers o ramaders. Mantenen gairebé 3.000 vaques i més de 40.000 porcs, repartits en una trentena de granges. «Normalment, a l’hivern, la gent treu aigua dels pous per donar de beure als animals, però molts s’assequen, per la qual cosa, en alguns casos, s’ha hagut de fer servir l’aigua de l’aixeta», explica. Al febrer van consumir 275 litres d’aigua al dia per habitant: «Si mirem l’extensió del poble i els animals que hi ha, és una misèria. Una vaca ingereix 50 litres al dia. A l’estiu, serà pitjor, perquè el bestiar encara beu més». Sucarrats assegura que al poble la gent té pànic per la sequera. «¿Què fem, comencem a matar vaques i porcs?», es pregunta. Considera que els tocarà pagar els plats trencats: «L’ACA ens donarà la culpa, però és un error. Aquí donem de menjar a la gent de Barcelona». Reivindica que ells no tenen ni piscina ni camp de golf, només alguna casa rural, i viuen de l’agricultura i la ramaderia. «No ens poden acusar ni assenyalar, aquí anem molt amb compte amb l’ús de l’aigua», diu. Orís Orís (Osona) és més al nord, a prop de Torelló. Al poble, encara viu menys gent que a Oristà. «Aquí som uns 300, això és un municipi petit de veritat», diu Arnau Basco, alcalde des del 2015. Ell també s’expressa sense embuts: «Incomplirem la norma, sí. I segurament ens assenyalaran injustament, tot i que dubto que arribin les sancions». En aquest micropoble tenen un pou municipal i treuen aigua del riu Ter. «Les fonts estan seques, però com que hem estalviat tenim prou aigua», ressalta l’alcalde. Com a Oristà, en consumeixen més del que se’ls exigeix per l’activitat agrícola i ramadera. Basco demana que s’analitzi cada municipi tenint en compte les seves circumstàncies: «Els grangers fan servir la xarxa de proveïment, en una masia el consum individual i l’industrial es barregen». «Em trobo jutjat perquè ens passen la responsabilitat i això em sap molt greu», es lamenta. Assenyala que per controlar el comptador de cada edifici haurien de contractar una persona a mitja jornada. I sobre la possibilitat de reduir les fuites, avisa que no és tan fàcil com sembla: «Les xarxes de distribució són complexes i, sense una gran inversió, les fuites són difícils de trobar». Turisme a l’Empordà El Baix Empordà, segons les dades del 2021, era la comarca de Catalunya que més quantitat d’aigua per habitant consumia. El president del Consell Comarcal i alcalde de Begur, Joan Manel Loureiro, argumenta per què: «Tenim molts jardins, moltes piscines i pocs habitants a l’hivern». Assegura que al seu poble fan tots els esforços: «En pocs dies, iniciarem el servei de platges i possiblement no sortirà aigua de les dutxes per estalviar». Begur, a l’estiu, triplica la seva població base de 3.000 habitants: «En aquest moment, gastarem tres vegades més, però esperem que es tingui present. Segur que no hi haurà multes, oficiosament ja ens han dit que no». Planteja una reflexió: «¿A la gent de Barcelona i els voltants que estiuegen a Begur, la comptaran com si fossin habitants del poble, oi?». «Controlarem que tothom tingui l’estalvi al cap», afirma. Loureiro explica que vigilaran els comptadors i donaran un toc d’atenció als veïns que reguin més del compte amb aspersors. Als seus companys de Pals els passa una cosa semblant, segons explica: «Tenen uns quants càmpings que consumeixen molt». L’alcalde de Pals, Carles Pi, explica que durant aquest dilluns passat es van reunir durant hores per abordar el seu consum d’aigua davant la sequera. Piscines i fugues a Lliçà A Lliçà d’Amunt també hi ha moltes piscines, però la seva realitat és diferent, ja que el poble és més gran (de prop de 16.000 veïns). «Som un dels llocs amb més piscines per habitant i això es nota en les dades». Així de clar ho diu Ignasi Simón, alcalde d’aquest poble del Vallès. Estan en el límit entre complir i no complir amb la dotació màxima permesa de 230 litres per habitant al dia en el cas dels municipis en excepcionalitat. format_quote Cita edit delete «Sembla una broma que l’ACA tardi 18 mesos en autoritzar-nos a treure aigua de pous» undefined Ignasi Simón, alcalde de Lliçà d’Amunt «Lliçà és la típica ciutat jardí on tothom té piscina i gespa. Són urbanitzacions amb cases envoltades de jardins que sempre han tingut un hort, tot i que ara, en alguns casos, l’han substituït per una piscina». La xarxa de distribució ja té 60 anys, i Agbar els ha dit que per renovar-la mínimament necessiten 3,6 milions d’euros: «L’ACA no ens ha donat ni una inversió, i ara ens amenacen amb multes». Simón ho ha comentat amb altres alcaldes: «Ens sentim perseguits per una Administració que hauria de treballar amb nosaltres. El que necessitem són eines per deixar d’incomplir i no que ens assenyalin amb el dit fent llistes». Fa poc, l’ajuntament va demanar a l’ACA la concessió de quatre pous per al reg municipal. En la resposta de l’agència se’ls diu que l’autorització pot trigar fins a 18 mesos. «En plena sequera, sembla una broma», ironitza Simón.

Pobles petits que pateixen per complir les restriccions: «Ens sentim assenyalats»

Diversos municipis admeten a EL PERIÓDICO que consumeixen més aigua de la permesa per les seves característiques, no per mala praxi.

El més llegit