«És una distopia»: el cas Obregón qüestiona l’ètica de la indústria dels ventres de lloguer

Ana Sandra Lecquio Obregón ha nascut tres anys després de la mort del seu pare biològic, Aless Lecquio, fill d’Ana Obregón. Malalt de càncer, el jove, pel que sembla, va expressar a la seva mare la seva voluntat de tenir fills amb la seva esperma congelada. La presentadora ha fet realitat aquesta voluntat de la mà d’un ventre de lloguer als EUA, provocant un encès debat social, polític i bioètic a propòsit dels problemàtics límits deontològics de les clíniques que es dediquen a la gestació subrogada i de com alguns desitjos poden suposar una col·lisió frontal contra els drets dels nens. Portada de la revista ‘¡Hola!’ amb la seva neta, Obregón està protagonitzant el que per a moltes expertes en dret, bioètica, feminisme i sociologia és una «distopia»: la confirmació que els nens són tractats com una mercaderia i que alguna cosa està fallant en una indústria que «pateix de falta d’ètica», segons apunten especialistes en bioètica. Aquestes veus –molt crítiques amb l’actitud d’Obregón, que als 68 anys serà la figura de referència del nadó– demanen una reflexió a tota la societat i recorden que tenir fills no és un dret. Els únics drets que existeixen i estan reconeguts per llei són els dels nens i les nenes, però els avenços científics «han superat l’ètica», apunta la sociòloga Marina Subirats. S’ha de dir que, en un gir encara més rocambolesc de guió, la presentadora ha apuntat que el seu fill volia un fill home i que és possible que torni a contractar una mare gestant. D’altres veus, no obstant, afegeixen que l’ètica –pensar i preguntar-se què és just i bo i què no ho és– és una disciplina tan gran que no es pot reduir a una única posició perquè, a més, s’ha de tenir en compte la subjectivitat. ¿Pot legalment un home mort ser pare? Sí. La legislació espanyola permet la paternitat posterior a un home que està passant per seriosos problemes de salut i que finalment mor, explica Núria González, advocada especialitzada en Drets Humans i Bioètica i autora de ‘Vientres de alquiler’. «S’ha de tramitar per escrit, la fecundació posterior s’ha de fer a la parella habitual i es concedeix un any de termini perquè neixi la criatura», assenyala. L’advocada, en tot cas, insisteix en el que ella considera una perversió del sistema. «El pare de la nena (Aless Lecquio) estava malalt de càncer. Si la mare gestant hagués tingut aquest problema de salut i l’hagués superat, se l’hauria descartat com a mare gestant. Els ventres de lloguer busquen dones sanes. És una selecció eugenèsica d’una mare per a una selecció eugenèsica d’una nena», diu després de destacar que, d’aquesta manera, el mercat «cosifica la dona i els nens». Per a la divulgadora, el cas Obregón és un «clar exemple de falta d’ètica». Per començar, afegeix, per una qüestió: «¿Per què els nens han de venir orfes al món?» Ciència versus ètica Per a la sociòloga i feminista Marina Subirats, el cas Obregón demostra que «l’avenç de la ciència és superior al desenvolupament de l’ètica». Segons la seva opinió, hi hauria d’haver «un equilibri entre el que es pot fer i els criteris que dictaminen si estem perjudicant la humanitat». «No s’ha de condemnar la ciència, el que s’ha de fer és desenvolupar criteris ètics. Perquè si tot és possible... La veritat és que no tot el que és possible ha de ser bo per a la humanitat. Ens hem carregat els criteris ètics i estem prostituint la paraula llibertat. Som lliures, sí. Però fins que no perjudiquem ningú». Segons la seva opinió, aquí hi ha dues perjudicades: la criatura (que neix òrfena) i la mare que va donar a llum, una dona cubana que viu als EUA, amb pocs recursos econòmics, segons revela avui ‘Lecturas’. La revista publica que és mare de dos fills biològics, que té experiència gestant nadons per altres dones i que va rebre 30.000 euros dels 200.000 que va costar tot el procés. Una setena part. Les preguntes que planteja l’ètica L’ètica és una disciplina que posa moltes preguntes sobre la taula. I que serveix per pensar, discutir i debatre. «Ha passat alguna cosa i ens preguntem si és just o no, si és bo o no. Però no tots pensem igual, som davant d’una cosa subjectiva», puntualitza Jordi Mir, professor d’Ètica a la Universitat Pompeu Fabra. El docent recorda que la bioètica té quatre principis: no fer mal, intentar fer el bé, aconseguir l’autonomia de les persones i la justícia, i la igualtat de tracte. Ara bé, en aquest cas, ¿què passa? «Ana Obregón afirma que és feliç i que ha complert la voluntat del seu fill. D’acord, però també s’ha de pensar en les altres persones. ¿Què passa amb la mare que ha gestat? ¿Què passa amb el nadó, que té una àvia que exercirà de mare i no se sap massa bé fins quan la podrà cuidar? ¿Què passa amb les persones que no tenen recursos econòmics i posen a disposició el seu ventre per gestar una criatura? La ciència i el mercat ens permet fer coses que no ens havíem plantejat si les volíem fer o no», assenyala. El registre de l’Ana Sandra A Espanya una sentència del Tribunal Suprem del 2014 va prohibir la inscripció de qualsevol nadó que provingués d’un contracte de ventre de lloguer. Però una instrucció del 2014 de la Direcció General dels Registres i el Notariat va establir una política favorable al registre d’aquests nens. L’advocada Núria González destaca que Ana Obregón pot tenir problemes a l’hora d’inscriure la seva neta a Espanya, on és imprescindible tenir un Llibre de família. «Pot ser que el fiscal s’hi oposi», recorda la divulgadora, que critica la presentadora per «creure’s impune» i per «utilitzar la llei per saltar-se la llei». ¿Un gest altruista? A Espanya, és delicte tenir un fill a través d’un ventre de lloguer. La legislació ho considera una forma de violència contra les dones. No obstant, el Govern no ha derogat la instrucció del 2014 que permet la inscripció d’aquests nens, nascuts en altres països. «És una contradicció i una doble moral perquè se suposa que tenim l’Executiu més feminista de la història», remarca Vanesa Rodríguez, infermera i membre de la plataforma Stop Ventres de Lloguer. Grups polítics, com Cs i el PP, han demanat obrir el debat de la gestació subrogada sempre que no hi ha hagi una prestació econòmica. És, segons les expertes consultades, una trampa que facilitarà el fet que les parelles continuïn viatjant a l’estranger per tenir fills per aquesta via i on, a més, serà impossible assegurar-se que no hi ha un pagament no declarat. Rodríguez explica que la gestació subrogada altruista es va aprovar a Portugal i que, durant dos anys, només hi va haver un cas. «Aquí no hi ha altruisme, hi ha un contracte mercantil. Les criatures no entenen de contractes, però es converteixen en un producte mercantil», sentencia.

«És una distopia»: el cas Obregón qüestiona l’ètica de la indústria dels ventres de lloguer

Advocades, sociòlogues i divulgadores alerten que els nadons són tractats com una mercaderia de la mà d’una ciència que no té en compte l’ètica

El més llegit