El tercer sector, en números vermells: «Depenem de donatius i crèdits per garantir serveis públics»

Acomiadar personal, encomanar-se a crèdits bancaris o haver de suspendre activitats perquè els números no surten. Aquestes són les mesures dràstiques que estan prenent les entitats socials i fundacions que gestionen serveis públics subcontractats per la Generalitat, davant l’escalada dels preus d’aquest últim any. Centres de menors, residències d’avis i persones amb discapacitat, pisos d’inclusió, serveis d’atenció a les víctimes de violència o albergs per a persones sense llar no aconsegueixen quadrar els comptes. «No trobem personal per treballar», lamenten diverses oenagés que han encaixat augments de fins al 300% de les factures de la llum o el gas. La fundació El Maresme atén més de 3.000 persones amb discapacitat a Mataró i voltants. Gestiona un CDIAP (Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç), una escola d’educació especial, diverses residències, pisos amb suport i un centre de dia. Tots serveis públics subcontractats per la Conselleria de Drets Socials. «Les despeses s’han disparat de manera brutal: el rebut de la llum ha augmentat un 89%; el gas, un 93%, el combustible un 48% i l’alimentació un 8%», explica el seu director, Albert Vidal. Les despeses creixen de manera exponencial, mentre que els ingressos continuen estancats. «És clar que afecta la qualitat del servei, hem hagut de prescindir de personal que feia una funció molt important», segueix Vidal. Acomiadaments al límit i falta de personal De moment, per exemple, han hagut d’acomiadar un fisio addicional de la residència (clau per retardar l’envelliment de les persones amb discapacitat), a més de pedagogs als centres de dia i educadors socials. «Esperem que aquest any puguem mantenir el servei amb el mínim de personal», afirma Vidal. No són els únics que han hagut de prendre mesures dràstiques. «Les activitats s’han acabat, ja no en podrem fer més», diu Albert Carbonell, director de l’associació MIFAS, també de l’àmbit de la discapacitat, a Girona. «Els rebuts de la llum i el gas se’ns han triplicat, però continuem amb els mateixos ingressos», explica Carbonell. L’entitat organitzava sortides per als usuaris dels centres de dia i residències públiques que gestiona. Ara ja no els les poden permetre. «És greu perquè les sortides, l’esport... ajuden molt aquestes persones», assegura. Els seus pitjors temors ja es precipiten per al 2023. «Volíem demanar fons Next Generation per millorar les residències, que fa 20 anys que no es renoven. Però com que ens toca avançar diners... Ens farem enrere», admet. La falta de recursos també afecta els sous, que no els poden apujar. «No trobes ningú pels diners que podem oferir», segueix. Reduir el consum L’afectació arriba a tots els àmbits, incloent-hi els centres de menors i l’atenció als joves extutelats. «Ens arriben rebuts de llum i gas del doble del que pagàvem abans», reconeix Julio Jiménez, tècnic de la fundació Eveho. «Els serveis que més ho pateixen són els CRAES, centres de 40 nens menors tutelats per la Generalitat», explica. L’entitat fa ús de donacions privades. Però per a aquest 2023 ja han iniciat un pla d’estalvi energètic. «Hem canviat de companyia energètica i hem inculcat canvis en els nois, especialment en els més més grans que viuen en pisos», segueix. Els nois tenen en compte el malbaratament energètic, i l’educador els demana que estalviïn diners de les ajudes socials, proporcionals al que gasten. «De moment hem reduït una mica el consum», explica. «El servei d’atenció a les persones està en risc», sentencia Carles Descalzi, gerent de la fundació Sant Pere Claver, referent en l’atenció de la salut mental. De cada quatre euros que gasta l’entitat, un va per a la factura energètica. «Teníem els pressupostos aprovats quan va esclatar la guerra però la despesa se’ns va desviar una barbaritat, ha crescut fins al 190% en alguns serveis», afirma. Especialment ho noten a les residències per a persones amb trastorns de conducta, com l’alberg Cal Muns de Barcelona per a persones sense llar amb trastorns psicològics o els pisos d’inserció. «Hem reduït activitats i no podem apujar sous, i per això el personal se’n va i és molt difícil de suplir. Ens veiem obligats a aprimar-nos i rebaixar el nostre impacte», comenta Descalzi. El germà pobre «El tema és que no hi arribem, no s’hi arriba. Fa més de 10 anys que no es toca el nostre finançament i ara aquesta inflació desbocada... és la tempesta perfecta», lamenta. «El sistema està en risc. En salut, educació... el Govern pacta increments de salaris i de millora del finançament, però el sector social continuem sent el germà pobre», lamenta Descalzi. «Necessitem augmentar el finançament dels nostres serveis, quan més se’ns necessita hauríem d’estar forts», afegeix. Aquest any, la Generalitat augmentarà un 4% la tarifa dels serveis de la Conselleria de Drets Socials. «És irrisori i insuficient», es queixa Descalzi. Una queixa a la qual s’uneixen la resta d’entitats. «Depenem de donatius o dels bancs per garantir serveis públics, és molt greu», es queixa Carbonell. El risc és que les entitats socials deixin de gestionar aquests serveis, com està passant als geriàtrics. «Si no, vindran aquestes macroempreses multiservei que només els importen els números i els beneficis i els és igual l’atenció de les persones», augura Carbonell.

El tercer sector, en números vermells: «Depenem de donatius i crèdits per garantir serveis públics»

Diferents oenagés expliquen com els ha afectat l’augment de les despeses derivades de la inflació

El més llegit