«Jo al càncer li demano ‘mata’m ja, liquida’m’», confessa Oleguer Borés, malalt en etapa de final de vida. «El 2007, la meva filla Anikken, que és metgessa oftalmòloga, em va dir: ’tens càncer de pàncrees’. Així tal qual. Em van operar. Em van treure el tumor però temps després, en una analítica, van aparèixer rastres de sang al conducte urinari i fins avui. He plantat cara però començo a estar cansat. A l’agost vaig tenir una pulmonia que va tenir bona punteria. Vaig estar ingressat més de 90 dies però vaig demanar tornar a casa, tot i que estic sol. Ja m’han dit que d’aquesta no me’n surto. Estic esperant que vingui la parca. Jo no li obriria la porta però té les claus de tothom així que...». És la reflexió d’aquest barceloní de 78 anys que respira sempre connectat i amb dificultat però conversa, riu i fa riure. L’ajuden a fer-ho els professionals del servei de pal·liatius PADES i els voluntaris de la Fundació Paliaclínic.