Un estudi apunta a la relació entre contaminació química i covid

Les persones amb més contaminants ambientals acumulats a la sang (com restes de DDT o materials utilitzats en dispositius electrònics) poden tenir més risc d’infectar-se amb el SARS-Cov2 i de desenvolupar la covid-19. Així ho suggereix el primer estudi que explora aquesta vinculació, publicat a la revista Environmental Research. El treball explota un valuós conjunt de dades: mostres de sang congelades recollides a Barcelona el 2016. D’aquestes mostres es pot treure una foto de la contaminació química present en aquests individus abans de la pandèmia. Quan va arribar la covid-19, les persones d’aquest grup que van desenvolupar la malaltia també tenien, en general, una abundància més gran de certs contaminants. L’associació entre contaminants i infecció és superior a la que es donaria per pur atzar. A més, continua vigent quan es descompta l’efecte d’altres factors més determinants (com la ventilació del domicili). No obstant, els autors adverteixen que els números de l’estudi són petits i demanen a altres investigadors que posin a prova els seus resultats. Si la relació es confirma, seria una altra prova de la relació entre pol·lució i covid, que fins ara s’havia explorat només en el cas de contaminants presents en l’aire. Mostres de sang «El treball s’atreveix amb una proposta insòlita, ja que posa sobre la taula el possible rol de la càrrega de contaminants en el risc de desenvolupar una malaltia infecciosa», afirma Jesús Ibarluzea Mauolagoitia, expert en Salut Ambiental de la Universitat del País Basc, no implicat en el treball. «Utilitzar mostres prèvies a la pandèmia és una cosa única. La majoria dels estudis comencen enmig de la pandèmia, quan moltes de les exposicions ja han canviat», comenta Ana Navas, epidemiòloga de la Universitat de Colúmbia (EUA), no implicada en el treball. Els autors van explorar 240 mostres de sang que es van recollir el 2016 en el marc de l’enquesta de salut de Barcelona, que es porta a terme cada cinc anys. «L’interessant és que és una mostra de la població general sana i anterior a la pandèmia», observa el coautor del treball Miquel Porta, investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). El científic assegura que és representativa de la població general d’una ciutat europea. Els investigadors van analitzar la presència de més de 100 coneguts contaminants ambientals a la sang: metalls, pesticides, plàstics, etcètera. A la tardor del 2020, els investigadors van aconseguir que més de dos terços d’aquestes persones tornessin a fer-se una anàlisi i també van comptar quants d’ells es van infectar de covid-19. Del grup, 41 persones es van infectar i 20 van desenvolupar la malaltia. Amb aquestes dades i molta estadística, el grup investigador va detectar que l’abundància de certs contaminants a la sang abans de la pandèmia s’associava amb un augment de la freqüència i la incidència de la malaltia. Els investigadors van tenir en compte l’efecte d’altres factors que podrien alterar els resultats: el tabaquisme, l’edat, el nivell educatiu, quanta gent viu a la casa i quina sortida a l’exterior té, per exemple. Després de descomptar aquests factors, la relació amb els contaminants continua vigent, un resultat que suggereix que podria jugar un paper propi. Culpables i innocents inesperats El que planteja molts interrogants és la llista de culpables. Alguns vells coneguts semblen influir en la covid (per exemple, el plom i alguns derivats del pesticida DDT), però d’altres no (per exemple, l’arsènic i el mercuri). Sí que hi influeixen les terres rares, uns materials abundants en l’electrònica. «És molt aviat per veure-hi patrons clars. Hi ha algunes associacions raonables. D’altres no tenim ni idea de per què es produeixen», afirma Ibarluzea. Curiosament hi ha un parell de contaminants, el ferro i el seleni, que sembla que fins i tot tenen un paper protector. «No em sorprèn. El seleni és antioxidant i el ferro és alliberat per l’organisme quan tenim una infecció, perquè és tòxic per al virus», comenta Navas. Un dels misteris de la covid és per què algunes persones han emmalaltit i d’altres no, fins i tot dins del mateix domicili. Malalties prèvies, el tabaquisme, l’exposició al virus al lloc de treball, etcètera, són els factors més citats per explicar-ho. Porta aventura que la contaminació acumulada en l’organisme també podria ser part de l’explicació. ¿Quin seria el mecanisme? «La hipòtesi és que hi ha d’haver una influència dels contaminants en alguna part del sistema immune», afirma el científic. Molts contaminants interfereixen amb la immunitat. Tot i això, no està clar per què alguns contaminants sembla que juguen un paper en la covid i d’altres, no. Al marge del mecanisme, Porta recorda que aquests contaminants no sorgeixen del no-res. Els seus orígens més probables són la ramaderia intensiva i el mal reciclatge dels aparells electrònics. «Existeixen polítiques per controlar-los. Per exemple, la prohibició del plom i del DDT ha disminuït la seva càrrega en els organismes», afirma. «Evidentment, el més important en una infecció és que el virus estigui circulant. Però també hi ha factors predisposants. Hi comença a haver una evidència general que l’exposició a contaminants és un factor de risc addicional», conclou Navas.

Un estudi apunta a la relació entre contaminació química i covid

Una investigació analitza mostres recollides a Barcelona abans de la pandèmia i observa que persones amb més pol·lució a la seva sang tenien més risc en patir la infecció

Les col·legiales iranianes: ¿enverinades o estrès?

El trencaclosques de la mort de Neruda

L’interruptor de la metamorfosi dels insectes

El més llegit