Entendre-hi més

Aigua, el final de l’abundància

La conca mediterrània afronta una sequera històrica que no és meteorològica, sinó hídrica, conseqüència de l’escalfament global

DAVID APARICIO

Per arribar fins a les sis hectàrees d’horta de l’empresari i agricultor Olivier François Chantry cal transitar alguns quilòmetres per serpentejants carreteres d’un sol carril que tallen el Parc Agrari del Baix Llobregat, una zona restringida al pas de vehicles des d’on s’atalaia l’aeroport de Barcelona. Amb una extensió de gairebé 3.500 hectàrees, el Parc Agrari és l’horta que proveeix de verdures i hortalisses fresques l’àrea metropolitana. Regat per una xarxa de canals i pel curs del riu Llobregat, el parc és un reducte de natura que imposa límits a la proliferant aglomeració immobiliària. «Si desaparegués aquest pulmó verd per construir-hi pisos –explica Chantry mentre les seves robustes mans agafen una forca–, la temperatura mitjana a Barcelona augmentaria tres o quatre graus».