Sequera extrema: així es prepara Europa per gestionar l’escassetat d’aigua

La sequera extrema que viu Catalunya, amb les reserves hídriques al 27%, que ha obligat a decretar la situació d’excepcionalitat en 223 municipis en els quals resideixen 5,9 milions de persones i a decretar restriccions en el consum d’aigua, no és una situació única, sinó que tot Europa pateix els efectes de la falta de pluja. Repassem de la mà dels corresponsals d’EL PERIÓDICO quin és la situació i com aborden altres països la sequera. França: L’amenaça d’una sequera pitjor que el 2022 Les escasses pluges en els últims mesos alimenten el risc que França pateixi una sequera pitjor que la de l’any passat. El país veí va registrar el juliol del 2022 un dèficit de precipitacions del 85%, cosa que va representar un rècord des de l’establiment de l’actual sistema d’estadístiques de pluges el 1959. El febrer d’aquest any es va tornar a produir una altra situació inèdita en la història recent amb 32 dies sense precipitacions. Això va obligar els departaments (províncies) a adoptar mesures de restricció d’aigua en ple hivern, una cosa inhabitual. El 80% de les aigües subterrànies es trobaven el febrer a un nivell inferior al normal, mentre que fa un any eren el 47%. Davant aquesta situació, el Govern francès ultima un pla de millora de la gestió de l’aigua. Inclourà mesures per afavorir el reciclatge de les aigües residuals, que a França només representa l’1%, un percentatge clarament inferior al d’Itàlia (8%), Espanya (14%) o Israel (85%). Canviarà la normativa i augmentarà les restriccions sobre l’excavació de pous. També tindrà una part dedicada a l’agricultura. La presentació d’aquest pla no només es produeix en un moment d’escassetat de pluges, sinó també de controvèrsia per la construcció d’uns grans embassaments a Sainte-Solines, al centre-oest del territori francès. Allà s’han viscut durs enfrontaments entre ecologistes i antiavalots. Dos d’aquests manifestants es troben actualment en coma, entre la vida i la mort. Enric Bonet Portugal: pendents de l’aigua d’Espanya. L’últim any hidrològic ha sigut un dels més secs a Portugal en l’últim segle, i va arribar al pic l’agost del 2022, quan tot el territori continental es trobava en sequera extrema o severa. Una situació que va obligar el Govern a aturar la producció d’energia hidroelèctrica a diversos embassaments del país, així com a limitar l’ús d’aigua en l’agricultura i en el reg de parcs i jardins municipals. Malgrat que les pluges d’aquest hivern han ajudat a recuperar els nivells habituals en gran part dels embassaments del país, l’Executiu lusità segueix amb preocupació els efectes que les alteracions climàtiques estan tenint en el proveïment de recursos hídrics. La falta de pluges l’any passat va provocar tensions en els dos costats de la frontera amb Espanya, amb qui Portugal comparteix cinc conques hidrogràfiques. Un dels objectes de debat és la revisió del conveni d’Albufeira, que estableix un enviament mínim anual d’aigua d’Espanya a Portugal. Organitzacions ecologistes exigeixen des de fa anys que s’estableixi un cabal ecològic que permeti l’enviament regular d’aigua i que acabi amb el sistema actual, que permet a Espanya enviar grans quantitats d’aigua en poques hores. En l’última cimera hispanolusitana, celebrada a Lanzarote a mitjans de març, els dos països van acordar un «seguiment específic del règim de cabals establert al Conveni d’Albufeira i de les condicions estructurals que condicionen el seu compliment». Lucas font Itàlia: Meloni ultima un decret. La sequera per escassetat de pluja i les altes temperatures previstes per a aquest any preanuncien un estiu difícil a Itàlia. Aquesta és la síntesi de les diverses alertes, llançades en aquestes setmanes, per diverses associacions ecologistes i gremis d’agricultors transalpins. La situació afecta tot el país, tot i que preocupa especialment el nord d’Itàlia. En concret, segons l’associació ambientalista Legambiente, molts rius i llacs prealpins es troben allà en un estat crític. Un exemple és el llac de Garda, on falten 220 milions de metres cúbics per a la irrigació. Un altre és el cas del llac Major, que es troba només al 40% de la seva capacitat total. «En relació amb la mitjana dels últims 15 anys, a les conques hidroelèctriques alpines falta més del 25% de l’aigua normalment present en aquesta estació», ha denunciat Legambiente. Davant aquesta situació, la primera ministra Giorgia Meloni va anunciar fa setmanes un decret amb diverses mesures que el seu Govern vol posar en marxa per mitigar l’impacte de la sequera sobre les empreses i la població, que podria veure’s forçada a racionar l’aigua en algunes zones. Però de moment la mesura no ha sigut presentada. Irene Savio Alemanya: El Rin com a senyal d’alerta Alemanya segueix en temporada de pluges en una primavera en què dominen el cel gris sobre el sol. Però persisteix en l’ànim general l’alerta desencadenada l’any passat, amb les aigües del Rin a mínims i el transport fluvial paralitzat. El del 2022 va ser un estiu tòrrid i sense pluges, al qual va seguir la prohibició de regar jardins privats i horts urbans a les regions més afectades. El Rin, un riu identificat amb la prosperitat, es va convertir en reflex d’una situació impròpia en un país els ciutadans del qual han sigut tradicionalment incansables viatgers vacacionals anhelosos de sol. En els últims anys la situació ha canviat. El del 2022 va ser el cinquè estiu inusualment càlid, després de primaveres escasses en pluges. Això ha afectat l’altra gran font de riquesa alemanya, els boscos. Un 32% de la superfície del país és terreny forestal. Els últims estius i la sequedat del terra han fet estralls: quatre de cada cinc arbres estan «malalts», va alertar recentment el ministre d’Agricultura, el verd Cem Özdemir. «El bosc és un pacient que necessita atenció», va asseverar. Marina Ferrer Regne Unit: Permisos de reg limitats Al Regne Unit, el grup nacional de sequera s’està preparant per a un altre estiu de sequera com el de l’any passat. Aquest grup inclou companyies d’aigua, l’agència de meteorologia i altres agències governamentals. I augura el pitjor escenari. Ha suspès, per exemple, les llicències d’emergència per a agricultors per poder extreure aigua per regar camps i collites. L’any passat es van assolir a l’estiu temperatures superiors als 40 ºC que van obligar a prendre mesures dràstiques com la prohibició de l’ús de mangueres i aspersors i el Govern va donar potestat a les companyies d’aigua perquè adoptessin les decisions que creguessin pertinents. Fins i tot es va plantejar restringir l’aigua a les cases. Es va recomanar l’ús racional de l’aigua a les llars i el tancament de piscines i túnels de rentat, però no es van arribar a implementar. Encara en regions del sud-est d’Anglaterra es manté l’estatus de sequera amb els supermercats racionalitzant alguns productes com tomàquets, cogombres, bròcoli o enciam. Aquest hivern no ha plogut com s’esperava i es tem un altre estiu complicat. Daniel Postico

Sequera extrema: així es prepara Europa per gestionar l’escassetat d’aigua

Catalunya celebra aquest divendres una cimera política sobre la sequera. Els corresponsals d’EL PERIÓDICO a Europa donen compte de quina és la situació a França, Portugal, Itàlia, Alemanya o el Regne Unit

El més llegit