Cop a la màfia dels caçafactures

Alguns estaven rígids, buscant un miracle que els tragués de la ruïna; d’altres van veure la manera de viure sense treballar; tots havien de ser de confiança, no fos que marxessin amb el botí. Aquests trets reunien els peons, o mules, d’una de les principals xarxes criminals d’assalt des d’Espanya a correus electrònics i factures d’empreses. L’ha desmantellat la Guàrdia Civil després d’una silenciosa indagació d’un any que va començar a la Unitat d’Investigació de l’institut armat a Sant Joan (Alacant) i ha culminat amb 27 detencions a deu localitats de set províncies. Hi ha hagut cinc dies de tensió en una dotzena de barris de la perifèria de Madrid. L’operació Balrog és un dels cops més grans als entramats d’assalt informàtic tipus man in the middle. La xarxa es va colar en el correu electrònic d’un centenar d’empreses espanyoles i estrangeres per vigilar la seva facturació i els seus pagaments. Arribat el moment que una empresa abonés un servei o una mercaderia, la trama es quedava el pagament falsejant ordres per ‘email’, interposant en la trajectòria dels diners comptes corrents d’empreses fictícies, moltes sense ofici, però amb benefici: fins al moment, la Guàrdia Civil segueix l’escamoteig de cinc milions d’euros. Els diners eren successivament desviats de compte en compte, fraccionat d’empresa fantasma en empresa fantasma, fins a acabar polvoritzats per mules que feien petites extraccions en caixers amb les 65 targetes visa que va distribuir l’organització. Aquest, el de les mules de caixer, és l’esglaó baix de la trama. En el superior, ‘hackers’ nigerians feien l’enginyeria informàtica... tornant a posar en evidència la fragilitat de la ciberseguretat de les empreses. També ocupen un nivell superior els cobradors pantalla. Entre els investigats hi ha Gregorio Muñoz Ruzafa, representant de futbolistes, exjugador de futbol i expresident del Granada CF. La Guàrdia Civil el va abordar a Lorca, la ciutat murciana en el club de la qual va militar de jove. La investigació li atribueix un presumpte lloc central a la xarxa. A nom de ‘Gori’ Ruzafa figuren dues firmes lligades a la trama. Al seu esglaó operava una altra de les executives principals. Es diu Azahara T. En uns mesos va passar de cambrera de club de cites a empresària de tres societats. Totes a València; totes falses. El palau de neó El palau de neóA força d’encendre llums de colors, el Sexi Hotel Luxor de la localitat madrilenya de Valdemoro era fins no fa gaire l’edifici més visible entre les naus industrials, botigues de mobles i restaurants de menú que esquiven la A4 pel polígon de la Postura. Madrid queda a 28 quilòmetres. Ara el Luxor és un edifici buit, fosc i callat, però fins no fa gaire adoptava a les nits una aparença a mig camí entre nau espacial i bar de Las Vegas. Des de les seves finestres de vidre blau reflector podien les prostitutes i els seus explotadors veure una veïna residència de gent gran i, davant, l’acadèmia de la Guàrdia Civil. Del Luxor va sortir Azahara deixant la barra per convertir-se en l’administradora de tres empreses a València: Azahara Bussines, Bucle Servicios i Mediterránea Sistemas Constructivos. Ella és parella d’un altre membre de la xarxa, José Pablo E. Quan la Guàrdia Civil va arribar fins a ell ja tenia antecedents per estafa. L’havien detingut un any abans. Per això va ascendir Azahara. Ell no podia moure el seu nom, acabat de mossegar per la Policia Nacional. Però el mag de la transformació d’una ventafocs de via de servei de Madrid en administradora d’empreses a València és un dominicà. Les indagacions el situen a la cúspide de l’organització. Es diu Virgilio Mieses, però en els discobars de reggaeton de la perifèria de Madrid es va fer popular com a DJ Buchu. A la nit de Cap d’Any passada donava una de les seves sessions al Vip Room de Getafe. Suposadament Dj Buchu no només animava festes. La Guàrdia Civil el té com el catalitzador d’informàtics, estafadors i mules, algunes reclutades en nits de tecnocúmbia al Karma, el bar llatí que DJ Buchu va regentar a Fuenlabrada. Una història de barri Una història de barriEn un altre temps, els bandolers sotjaven a Sierra Morena o de les Guilleries catalanes el pas de diligències amb cabals. Ara se sotja l’‘email’, i el botí es perd a Pinto, Valdemoro, Fuenlabrada, Parla... localitats del raval de Madrid on més mules han sigut detingudes. També Seseña, on el DJ té casa, la ciutat dormitori que mira a la capital des de la ratlla de Toledo. Però tot comença més al sud. La Guàrdia Civil de Sant Joan d’Alacant ha dirigit aquesta operació, que ha implicat 120 agents de set comandàncies. Instrueix el Jutjat 9 d’Alacant perquè va ser a Alacant on es van veure les primeres empremtes dels caçafactures. El desembre del 2021, a la clínica Vissum d’Alacant li havien escamotejat 85.000 euros d’un pagament que havia de fer-li una òptica holandesa, Akkolens. Aquella era una de les cises de diners que afecten també firmes portugueses, brasileres, escoceses, xipriotes, turques, italianes, alemanyes, nord-americanes, romaneses, suïsses, franceses... Perquè no tancar l’aixeta, la xarxa donava cops petits. A tot estirar 294.000 euros a la lusitana Newnote Solutions, o mig milió que li van agafar Lixbail Credit Agricole de França. Movent els diners no hi ha només futbolistes en una mala ratxa o cambreres utilitzades com a pantalla. No falten aspirants als coberts dels polígons industrials ni a les cases d’apostes esportives. En cantonades de bar ocupades per jubilats (dos detinguts tenen 74 i 73 anys) i a les discos en què desconnecten els dissabtes els obrers immigrants (vuit detinguts són dominicans) hi ha gent prou empobrida per parar-se a escoltar la temptació: potser 500 euros per campanya d’extracció amb una visa que posa l’organització. Barrufets al caixer Barrufets al caixerDels 27 detinguts de la xarxa, la majoria són peons de la conversió en metàl·lic del botí. Per monetitzar aquest furt electrònic fa falta un barrufeig als caixers, extraccions que no cridin l’atenció, o empreses amb problemes que posin els seus comptes corrents a disposició de la xarxa. Quan la van agafar, Nancy M., una de les mules capturades, tenia cita a les deu del matí en una cantonada de Parla amb un nigerià que li estava a punt d’agafar els bitllets trets amb la targeta. El van esperar; avui forma part de la llista de detinguts. L’ombra d’un altre està darrere de la recluta del més vell dels peons, un jubilat que el ‘hacker’ havia d’ajudar per manejar una ‘app’ del Banco Santander. Un altre, A. Irobun, és expert en ‘software’ amb un important currículum. Aquesta és una història d’extraradi, però també ho és de sofisticada enginyeria informàtica amb fils a Londres i Lagos, típic del bandolerisme electrònic. Els investigadors encara esbrinen com es ficava aquesta xarxa als correus de les empreses, a quin mercat clandestí d’adreces d’email van acudir per seleccionar els seus objectius. Quan aconseguia entrar al seu ‘email’, la xarxa es quedava a mirar en silenci durant mesos. Quan es produïa un pagament, escrivien a l’empresa contractant simulant ser la contractada, i donaven el número d’un dels 138 comptes que manejaven. Cada pagament acabava disseminat per una capil·laritat de caixers automàtics de Fuenlabrada, Parla i València. En els seus seguiments a mules, la Guàrdia Civil ha pogut comprovar que part de les extraccions d’efectiu fetes pel valencià carrer de Jesús es gastava repostant a la gasolinera Leclerc de Valdemoro. Allà acabaven viatge les mules quan tornaven de Llevant. La tempesta La tempestaLa caiguda d’una xarxa d’aquest tipus, amb còmplices repartits per mig país, es desencadena com les tempestes: al principi es veuen estranys efectes en l’aire, i després arriba el xàfec. El 22 de febrer passat, a la localitat d’Albacete d’Hellín els amos d’un concessionari de cotxes de segona mà caminaven queixant-se als seus amics que les seves targetes visa s’havien bloquejat de sobte. Van comprendre el perquè quan, hores després, els guàrdies els llegien els seus drets. Suposats col·laboradors necessaris dels robatoris de pagaments, haurien deixat que els caçafactures utilitzessin els comptes del seu concessionari km. 0 per rebre els diners desviats per una comissió. El 10% és més o menys el benefici que les indagacions atribueixen al carnisser de Lorca Francisco S., implicat també per, suposadament, cedir la seva empresa per al mateix. Potser ell era conscient de l’embolic en el qual es ficava. No ho era tant, pel que sembla, L. T., infermera d’un hospital del sud de Madrid. El seu cosí l’havia donat d’alta com a autònoma a Aranjuez, i s’utilitzava el seu nom per als robatoris. Com la resta dels de la trama, té aquests dies el passaport retingut i li han prohibit sortir del país.

Cop a la màfia dels caçafactures

La Guàrdia Civil desmantella una banda d’assaltants de correus electrònics d’empreses

Desviaven pagaments d’un centenar de societats amb una xarxa de mules de caixer automàtic

Investigat l’expresident del Granada CF.

Trucs de la banda: de cambrera de club de cites a empresària fantasma

El més llegit