La sequera qüestiona l’actual model agrícola a Catalunya

Cada vegada més veus s’atreveixen a demanar la tornada dels cultius de secà en alguns punts de Catalunya, sobretot a les zones de clima més àrid, o com a mínim, es plantegen un reg de baixa intensitat en certs camps de regadiu. En les últimes dècades, l’aposta de la Generalitat va ser inequívoca: incentivar el regadiu perquè els camps produïssin més i fossin econòmicament sostenibles. Per proveir aquest tipus de cultius, es van construir el canal d’Urgell, on aquest dilluns ha començat una campanya de reg molt complicada a causa de les restriccions, o el canal Segarra-Garrigues, una obra faraònica que encara està en marxa. Davant un futur de sequeres extremes i clima desèrtic, ¿és viable mantenir aquest model? Entitats ecologistes com Depana o Ecologistes en Acció i diversos científics consideren que no. No exigeixen transformar d’un dia per l’altre els camps de regadiu en secà, però sí que proposen un acompanyament de l’Administració perquè el secà recuperi, a poc a poc, més protagonisme. Avançament del que ve «L’actual sequera és un avançament de l’escenari dels pròxims anys», avisa Fernando Valladares, científic del CSIC. «Aviat identificarem el regadiu amb el passat: suposa un deute i una hipoteca amb el medi ambient», critica. Segons la seva opinió, el secà compatibilitza l’agricultura amb la biodiversitat: «Aquest model extensiu i sense necessitat d’aigua supletòria pot conviure amb fauna i flora que hem de recuperar». «L’oportunitat del regadiu ha passat, ja no toca» Fernando Valladares, científic del CSIC Valladares reconeix que el regadiu és més productiu i genera més diners. Per això proposa que el Govern compensi els agricultors: «Les oliveres d’arbequina, per exemple, es reguen massa». Defensa l’existència d’ajudes perquè el preu de l’arbequina de secà es pagui bé: «L’agricultor no en pot pagar els plats trencats, però tanta quantitat de regadiu ja no toca». Suport mínim ¿Què hi respon la Generalitat? Al Departament d’Acció Climàtica no veuen viable deixar els ametllers, vinyes, cereals o oliveres sense gens d’aigua, que és el que implicaria una tornada pura i dura al secà. No obstant, sí que es qüestionen l’actual sistema. «La sequera obliga a replantejar actuals collites que demanen molta aigua», explica Oriol Ansón, secretari d’Agenda Rural de la conselleria. «No podem regar tot Catalunya, ens haurem d’adaptar a la realitat» Oriol Ansón, secretari d’Agenda Rural Ansón és partidari de mantenir un regadiu de baix consum abans que haver de subvencionar els cultius de secà: «Ens haurem d’adaptar a la realitat, modernitzar regadius (abandonar el reg a manta) i limitar l’aigua aportada en alguns camps». De tota manera, destaca que el reg ja no s’utilitza per fer una gran producció, sinó que serveix per salvar les collites i fer-les rendibles. L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ja estudia quins cultius són compatibles amb poca quantitat d’aigua. Joan Girona, membre d’aquest institut, afirma que la productivitat depèn de l’aigua que s’utilitza: «Si volem produir aliments, els hem d’aportar un mínim d’aigua». Treballen en l’anomenat ‘reg de suport’, un model en el qual es rega poc perquè certes parcel·les de secà siguin mínimament sostenibles. Aquesta fórmula, segons creu Girona, pot ser essencial en un futur àrid. Gangues i cereals Les explotacions de secà, en un futur immediat, continuaran estant en minoria. Un dels exemples que queden són les vinyes del Montsant. Xavier Estivill, responsable del celler Gritelles, reivindica la seva tascar: «Aquí no s’ha regat mai, el que passa és que ara hi ha gent que compra terres i comença a regar perquè el cep creixi més de pressa». Les seves vinyes velles tenen arrels profundes que capten els nutrients de molt avall. «L’últim any no hi havia ni una fulla seca tot i que no va ploure en tot l’estiu», treu pit Estivill. Exigeix ajudes per als que cultiven secà i es planteja petites aportacions d’aigua davant la sequera incessant. Un altre cas d’èxit són els secans de Mas de Melons (entre les Garrigues i el Segrià). A l’espai, convertit en reserva natural, es conreen oliveres, ametllers i cereals amb la pràctica del guaret. Els camps es van reservar per al secà amb mesura compensatòria exigida per la Unió Europea quan es van aprovar les obres del canal Segarra-Garrigues. Aquest hàbitat treu rendiment dels productes però té altres funcions, remarca Lluís Cullerer, guarda de la reserva: «Actua com a refugi per a espècies d’aus estepàries que estan en perill d’extinció a Catalunya: la ganga ibèrica, el sisó o l’alosa becuda». Mas de Melons s’ha erigit com la Gàl·lia del secà a les comarques de Lleida. Valladares recorda que Catalunya sempre ha tingut zones estepàries: «El problema és que hem començat a traslladar aigua per produir més, i a això s’hi ha de posar punt final».

La sequera qüestiona l’actual model agrícola a Catalunya

La Generalitat es replanteja certs tipus de collita que exigeixen gran quantitat d’aigua

Científics i ecologistes proposen subvencionar la tornada del secà en zones àrides

El més llegit