Si conciliar la vida laboral i la cura dels fills requereix fer malabarismes, més difícil encara és atendre persones grans que, a causa de la seva malaltia, necessiten ajuda per a tot. És l’última i invisibilitzada frontera de les cures, que continua recaient de manera informal en les famílies i, sobretot, en les dones. Són elles les que, en molts casos, han de renunciar a la seva feina i a la seva vida personal per ajudar els seus pares o altres pròxims, atesa l’escassetat de recursos i ajudes públiques.