El mal de les col·legiales iranianes: ¿enverinades o estrès?

Un centenar de persones han sigut arrestades a l’Iran en relació amb els símptomes d’intoxicació manifestats des del novembre per col·legiales arreu del país. La televisió ha emès entrevistes als detinguts, en què admeten la intenció d’alterar la vida escolar (unes declaracions amb un to que recorda les confessions forçades habituals en la República Islàmica, segons Amnistia Internacional). El règim ha atribuït el fenomen a «substàncies pudents inofensives» i ho ha explicat com «una conspiració de l’enemic». No obstant, els experts desconfien de l’opaca investigació iraniana i exigeixen una anàlisi independent dels casos. Col·legiales i estudiants universitàries són la punta de llança de les protestes iniciades al setembre a l’Iran, després de la mort de Mahsa Amini, una jove kurda arrestada suposadament per portar el vel mal posat. Centenars de casos Les primeres notícies es remunten al novembre del 2022, a la ciutat de Qom. Des d’aleshores, la premsa ha recollit centenars de casos arreu del país, segons un recompte portat a terme per Mahmoud Azimaee, un estadístic que treballa al Canadà. L’enorme majoria són nenes menors d’edat. Els símptomes inclouen cansament, confusió, mal de coll, nausea i cefalea. En alguns casos, el malestar apareix després de percebre olors, que no obstant varien des del de mandarina al de peix podrit. El règim va reconèixer episodis a 52 escoles i va dir que 28 persones van estar hospitalitzades durant més de dos dies. Dues van morir, però la versió oficial és que tenien malalties en curs. L’Iran no ha publicat dades oficials i els metges que han visitat les estudiants no han fet declaracions. Una font experta emplaçada a l’Iran afirma que les primeres proves es van portar a terme amb mètodes que no permeten detectar substàncies tòxiques. Altres tests més detallats s’esperen per a les pròximes setmanes. Alastair Hay, un expert en armes químiques de la Universitat de Bristol, va poder veure anàlisis de sang atribuïdes a estudiants afectades i no va detectar «res anormal». No obstant, alerta que «aquestes anàlisis rutinàries no permeten excloure l’enverinament. Es necessita una anàlisi toxicològica completa, portada a terme sobre un nombre representatiu de casos». La varietat d’olors no permet identificar un tòxic específic, va escriure Dan Kaszeta, toxicòleg de la Royal United Services Institute (RUSI). També va afegir que «aquests símptomes són comuns a milers de substàncies diferents». Un candidat plausible seria la cloramina, segons Keith B. Ward, un químic de la George Mason University que va assessorar Human Rights Watch sobre l’ús d’armes químiques a Síria. La cloramina es produeix fàcilment barrejant productes de neteja comuns i causa alguns dels símptomes reportats (però no d’altres). Ward exclou els agents nerviosos i el gas mostassa, perquè causen altres símptomes. ¿Un estrès extrem? Hay i Kaszeta afirmen que no es pot excloure cap altra explicació: la malaltia psicogènica de massa. Es tracta d’una ansietat de grup que sorgeix en resposta a la percepció d’un perill. «Hi ha casos previs en què la por de l’enverinament [...] ha causat desmais, nàusees i hiperventilació», afirma John Drury, un psicòleg de la Universitat de Sussex, expert en comportaments col·lectius. El fenomen, que es considera que afecta especialment les nenes, és una explicació possible de casos semblants a Kosovo i l’Afganistan. Segons Kaszeta, l’enverinament és un trauma de la societat iraniana des de la guerra amb l’Iraq, quan el país va patir el bombardeig amb armes químiques. Durant les recents protestes, la por que el règim utilitzés verí per reprimir-les va ser habitual. A més, les noies joves són objecte d’una dura repressió, que inclou arrestos i morts. «Portar a col·lació la hipòtesi de la malaltia psicogènica de massa sense haver exclòs abans unes causes físiques és perillós i enganyós», replica Orkideh Behrouzan, doctora i antropòloga mèdica de l’Escola d’Estudis Orientals i Africans, a Londres. «Fa falta una investigació independent, amb accés a les dades sanitàries, que sovint estan tancades amb pany i forrellat a l’Iran», afirma. Una investigació completa hauria d’incloure entrevistes amb les víctimes, anàlisis toxicològiques, estudis epidemiològics i les històries clíniques i un mostreig de l’entorn dels incidents, segons els experts consultats. Ward demana que els metges puguin parlar lliurement i Hay recomana que s’impliqui les comunitats de les víctimes, per garantir la confiança en els resultats. L’Iran podria demanar l’ajuda de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPCW) però no consta que ho hagi fet fins ara, segons una font de l'entitat. «Em temo que el règim es limitarà a portar algunes persones a la televisió nacional perquè confessin que treballen per als enemics», constata Saeid Golkar, un politòleg de la Universitat de Tennessee. A l’espera que el règim aporti proves d’una conspiració, molts experts envien una alerta. «Aquestes agressions no es poden produir sense l’aprovació del Govern», afirma Encieh Erfani, una física iraniana que va dimitir de la seva plaça en protesta contra la repressió. «Part dels serveis de seguretat de la República Islàmica podrien haver arribat a la concussió que s’ha de castigar les estudiants iranianes», assenyala Golkar. «Hi ha qui dins el règim creu que les noies no haurien de rebre educació i és possible que vulguin agafar les regnes del tema», afirma Ali Ansari, historiador de la Universitat de Saint Andrew.

El mal de les col·legiales iranianes: ¿enverinades o estrès?

La ciència debat la causa dels símptomes d’intoxicació que pateixen col·legiales iranianes

El trencaclosques de la mort de Neruda

L’interruptor de la metamorfosi dels insectes

El més llegit