Catalunya s’estanca en la gestió de residus: més del 50% no es recicla

Catalunya suspèn un any més l’assignatura de la gestió dels residus. El primer: es continua rebutjant una quantitat d’escombraries superiors a la que les administracions consideren adequada. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, les dades del 2022 no milloren respecte a les del 2021, ja que s’han tornat a generar al voltant de 4 milions de tones de residus. Una xifra equivalent al volum de 3,5 milions de cotxes. El segon problema: més de la meitat d’aquests desaprofitaments es tiren al contenidor gris, el de les restes. És a dir, que no es reciclen. Però és que, a més d’això, encara hi ha un tercer problema: un 35% de tots aquests residus acaben en abocadors controlats. «Això és un fracàs. No podem anar acumulant escombraries en abocadors com si res», critica Rosa García, directora general de l’entitat Rezero, que aposta per un futur sense residus. Segons García, tampoc millora el percentatge de residus que acaben en incineradores (el 20%), un destí que, per molt que generi energia, tampoc és l’ideal. Rezero exigeix polítiques concretes que apostin veritablement per la reutilització: «Les escombraries estan creixent, és insostenible seguir així», insisteix García. Tones d’escombraries a Pierola A Catalunya, en aquests moments, hi ha una cinquantena d’abocadors. El més gran –el segon d’Espanya– és als Hostalets de Pierola (Anoia). Aquest abocador concentra la major part de restes generades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i que en formi part d’aquest territori. La gent del poble (unes 3.127 persones) va votar fa dos anys a favor d’ampliar-lo perquè sustenta la meitat del pressupost del municipi. L’alcalde, Gerard Parcerisas, és conscient que el poble disfruta d’uns serveis desproporcionats en comparació amb el nombre d’habitants: «Tenim museu, escola bressol, aula de música, centre de dia, punt jove i moltes subvencions. Tot això seria inviable sense els més de tres milions d’euros que rebem per l’abocador». Per cada tona d’escombraries que entra a la instal·lació, reben tres euros. Parcerisas dibuixa un poble futur que no depengui d’aquesta infraestructura (a uns 10 anys vista, per exemple), però sap perfectament que a mitjà termini és impossible imaginar els Hostalets sense l’abocador de Can Mata. L’objectiu de la Generalitat és començar a prescindir d’aquestes instal·lacions, que en molts casos estan en mans d’empreses privades. Però no serà possible si no es redueix la quantitat d’escombraries generades. Les plantes de tractament dels rebutjos treballen al màxim per treure profit de tot el que s’acumula als contenidors repartits pels municipis catalans. No obstant, una part dels residus que es tracten també acaben en abocadors controlats, segons dades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya, un organisme que depèn de la Generalitat, reconeix que Catalunya està estancada en aquesta matèria: «En som conscients. Cal revertir-ho i sabem com fer-ho». Frenada per any electoral Les dades, analitzades al detall, assenyalen cap a les ciutats, concretament cap a Barcelona i voltants. «Les ciutats són clau i han de millorar en la recollida selectiva d’alta eficiència. Desenes pobles ja ho fan», adverteix Peraire. La recollida d’alta eficiència inclou mètodes com el porta a porta i els contenidors intel·ligents. No obstant, Peraire considera que l’últim any alguns ajuntaments de grans ciutats han canviat el pedal de l’accelerador pel del fre: «És any d’eleccions municipals i es nota. Alguns consistoris metropolitans han preferit afluixar el ritme a l’hora de proposar aquestes mesures». ¿Però per què passa això? Segons el director de l’Agència, canviar un sistema de recollida genera incertesa i dubtes: «És el canvi més gran que pot fer un alcalde». Per aquesta raó, sovint els votants són reticents a aquests models. Peraire admet la complexitat de l’assumpte: «Al principi costa, però quan s’apliquen bé, funcionen. I al final tothom està content». A part d’aquest pas endavant que es demana a les ciutats, Peraire no vol culpar ningú en concret. L’Agència assumeix i reparteix responsabilitats entre tres àmbits: la ciutadania (fan falta més campanyes de conscienciació, reconeixen), les administracions i també la indústria (té el repte de crear productes amb els mínims residus). Llei urgent La directora de Rezero pretén ser optimista però reclama polítiques valentes, tant al Govern com a la Generalitat: «La llei espanyola té mesures molt superficials i la catalana està encallada. Ens en parlen molt bé, però encara no l’hem vist». García opina que la Generalitat ha d’aprovar urgentment una llei ambiciosa: «Esperem que es pagui pel que es genera, però també polítiques que penalitzin productes amb residus innecessaris i que es venen al mercat». El problema, lamenta, és que la llei continua sense ser una realitat. Peraire promet que la llei es desplegarà el primer semestre del 2023 i que una de les principals tasques serà la prevenció perquè hi hagi menys residus disponibles en botigues i supermercats. «El millor residu és el que no existeix», sentencia. Reivindica que des del Govern, gràcies als fons Next Generation, s’han invertit 32 milions d’euros en recollida de residus per ajudar els ajuntaments a aprovar mesures d’alta eficàcia.

Catalunya s’estanca en la gestió de residus: més del 50% no es recicla

Dels quatre milions de tones d’escombraries, una tercera part acaba en abocadors controlats

L’Agència de Residus de Catalunya promet que la nova llei es desplegarà el primer semestre d’aquest any

El més llegit