Caça, dofins i zoofília: les set rebaixes que han desinflat la llei d’animals

La llei de benestar animal i la reforma per endurir les penes per maltractament, que han sigut aprovades definitivament aquest dijous al Congrés, passaran a la història per ser un dels paquets legislatius que han tingut més canvis al llarg de la seva tramitació. El més conegut té a veure amb la decisió del PSOE de presentar una esmena, tan sols un mes després que la norma fos aprovada pel Govern, perquè la protecció no sigui aplicable als gossos de caça. Però des del projecte inicial les dues normes han patit tantes minves que han provocat que els animalistes hagin passat de l’aplaudiment inicial al rebuig, o al suport, però deixant clar que la legislació podria haver sigut més ambiciosa. El Partit Animalista (Pacma) i una cinquantena d’entitats més han arribat fins i tot a reclamar que les normes no fossin aprovades. «Tindran un retard de diverses dècades», assenyalen. Altres organitzacions, en canvi, són més «realistes» i assenyalen que la llei conté tots els «avenços» que s’han pogut treure en l’Espanya actual. Aquest és un resum dels principals aspectes que han desinflat les dues normes i han frustrat les expectatives dels animalistes. La caça i els gossos pastors L’esmena socialista, que ha sigut qualificada com l’«esmena de la vergonya», suposa que la llei no s’aplicarà als gossos de caça, però tampoc als empleats en activitats professionals (policia, rescat, etc.), a la ramaderia (els gossos pastors) o a la falconeria. La llei des d’un inici va deixar fora els toros o els animals d’experimentació o producció, perquè aquests últims es regeixen per normes específiques i, per tant, se centra en les mascotes o altres animals de l’entorn urbà. El seu objectiu és que hi hagi maltractament, sacrifici i abandonament zero. I no han servit de res les amenaces de Podem i altres partits sobre el fet que deixarien caure la norma si els socialistes no accedien a retirar o modificar la seva esmena. La llei ha sigut aprovada sense canvis en aquest aspecte. Granges pelleteres L’avantprojecte de llei aprovat pel Consell de Ministres prohibia les granges de visons americans, però aquest precepte va desaparèixer quan el Govern central va estudiar el projecte en segona volta, cosa que permetrà sobreviure a les més de 30 granges pelleteres que hi ha a Espanya. Els canvis introduïts pel PSOE tant des de l’Executiu com via esmenes a les Corts responen, segons Aïda Gascón, directora de AnimaNaturalis, al fet que és un «partit conservador» en matèria de protecció animal i ha cedit a les «pressions» del sector de la caça, les botigues de mascotes, les granges de visons i d’altres. Multes en lloc de presó Un dels àmbits que més rebuig ha provocat és la reforma del Codi Penal, ja que s’ha introduït la possibilitat de multa en lloc de presó «si es causa a l’animal lesions que requereixen tractament veterinari o mort a un vertebrat dels que no viuen sota el control de l’ésser humà», segons aclareix María González Lacabex, membre d’INTERcids. Aquesta entitat, que reuneix operadors jurídics experts en protecció animal, considera que la reforma legal situa Espanya «anys enrere en la resposta al maltractament», per això va demanar al Govern la seva retirada. També diversos socis del Govern han criticat que «els maltractadors simplement hagin de pagar una multa», tot i que per a Ione Belarra, la ministra impulsora, la reforma servirà per «començar a acabar amb la impunitat». La zoofília Molt polèmica ha sigut també la nova redacció en la reforma del Codi Penal que fa referència a la zoofília. Vox i altres sectors han assenyalat que el canvi promogut pel Govern «despenalitza la zoofília», però mantenir sexe amb animals, per estrany que pugui semblar, no està castigat penalment. La reforma, això sí, modifica l’article 337 que castiga l’«explotació sexual» d’animals, que alguns jutges associen a l’ànim de lucre, i ho substitueix per «actes sexuals amb animals». No obstant, INTERcids denuncia que per ser penat s’exigirà causar lesions –que requereixin tractament– als animals, un fet difícil de demostrar en moltes ocasions. Segueixen els gossos perillosos La llei pretenia derogar el llistat de gossos perillosos en funció de la seva raça –pitbull terrier, rottweiler, dog argentí, etc.– i establir un «llistat positiu d’animals» de companyia que determinaria quins s’hi poden incloure tenint en compte diversos criteris, com el de la salut, la sociabilitat i la seguretat de les persones. Aquesta pretensió ha caigut, però la intenció del Ministeri de Drets Socials és recuperar-la via reglament. Fins aleshores, continuen vigents les restriccions actuals per als gossos potencialment perillosos. Els delfinaris L’avantprojecte inicial prohibia els espectacles amb dofins i altres cetacis. No obstant, finalment es permetrà que continuïn tot i que «van contra del benestar animal i són inadequats», segons Anna Mulà, advocada de la Fundació Franz Weber. Segons el seu parer, la persistència d’aquests espectacles s’ha disfressat «d’ús per a recerca o conservació, però en realitat respon a les pressions del lobby dels zoos ja que Espanya és un dels països amb més cetacis en captivitat». Els circs Una altra de les minves que ha disgustat els animalistes és que no es prohibeixi els circs amb tota mena d’animals, com figurava en l’avantprojecte inicial. Finalment s’impediran amb animals silvestres com tigres i elefants, però continuaran podent participar-hi cavalls i mascotes. Segons Mulà, «hi ha comunitats que ja han prohibit els espectacles circenses amb tota mena d’animals i si la llei estatal pretenia harmonitzar tota la legislació entorn dels més alts estàndards, s’ha produït una incoherència».

Caça, dofins i zoofília: les set rebaixes que han desinflat la llei d’animals

La norma passarà a la història per ser una de les legislacions que ha tingut més canvis durant la seva tramitació

El més llegit