La sequera extrema aboca Catalunya a un escenari d’incendis catastròfics

La sequera a Catalunya ha portat els boscos al límit. Amb la pujada de les temperatures, en qualsevol moment pot declarar-se un incendi de grans dimensions. Però no només això, sinó que el clima ja està complicant les tasques de prevenció que es realitzen cada hivern i dificultarà les tasques d’extinció. Ho expliquen en declaracions a EL PERIÓDICO responsables de bombers, agents rurals i del Departament d’Acció Climàtica. La falta de pluges està comprometent diversos punts d’aigua que els bombers utilitzen per apagar focs: alguns estan secs perquè depenen de fonts naturals. D’altres d’aquests enclavaments imprescindibles encara tenen aigua, però si es continuen assecant, les tasques d’extinció encara seran més complexes. Davant aquest escenari, la conselleria ha hagut de redoblar esforços per traslladar aigua mitjançant camions fins a alguns d’aquests llocs. S’han contractat empreses privades a través de les diputacions o s’ha demanat a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) que omplin aquestes basses. Aquest cas és només un exemple d’una situació veritablement perillosa. «Els estius amb sequera acumulada sempre són complicats, necessitem amb urgència les típiques pluges de primavera», adverteix Marta Miralles,subinspectora tècnica del GRAF, el grup d’actuacions forestals dels bombers. «Amb l’emergència forestal actual, podem patir un gran incendi que ho arrasi tot» Anna Sanitjas, directora d’ecosistemes forestals L’estat dels boscos és el propici perquè aquest estiu es visquin incendis catastròfics. Una amenaça real a què posa paraules la directora general d’Ecosistemes Forestals de la Generalitat, Anna Sanitjas: «En poc temps podem tenir un gran incendi forestal que ho arrasi tot. La falta de gestió i la sequedat del sotabosc suposen una tempesta perfecta». Les dues responsables resumeixen el moment actual en dues paraules: «Emergència forestal». Boscos estressats Amb la sequera, la densitat del bosc es converteix en una lluita d’arbres i arbustos per acaparar cada gota d’aigua. Cal imaginar-se el 63,8% de Catalunya (l’actual terreny forestal) en aquest estat: «Tota la vegetació intenta succionar aigua del terra, i com que no plou, les plantes deixen morir una part de les seves branques per sobreviure. Aquestes branques són fatals perquè faciliten la propagació de les flames», descriu Miralles. «Hi ha massa zones amb dos o tres anys de sequera acumulats», afegeix Sanitjas. L’única esperança és que una primavera plujosa rectifiqui les actuals circumstàncies dels boscos. Si no, bombers i agents rurals tindran una campanya dura. Ara mateix el nivell 2 del pla alfa està activat a 15 comarques, i aquest dimarts ja hi ha hagut tres incendis forestals (a la Selva del Camp, a Calafell i al Perelló), que anticipen el que pot passar quan la calor sigui més intensa. «Són focs intensos i que cremen de cua. Com que ara el terra encara no és gaire calent, els podem frenar, però quan les temperatures pugin, tot anirà a pitjor», explica Miralles. Una vegada això passi, arribarà la cançó habitual de cada estiu, aquell recordatori que els incendis s’apaguen a l’hivern. ¿Però què s’ha fet durant aquest hivern a Catalunya? «L’hivern ho és tot i s’ha fet tant com s’ha pogut, però mai és suficient», afirma Miralles. Des del cos d’agents rurals, treballen en la prevenció durant tot l’any, però de les més de 25.000 accions del 2022, el 60% es van practicar fora de la campanya d’estiu. Aquestes són les accions que s’han realitzat aquest hivern amb la dificultat afegida de la sequera: Cremes prescrites (limitades). Un dels mètodes que s’utilitzen per prevenir entre octubre i març són les cremes prescrites. Una feina que consisteix a calar foc a certes zones que segons els bombers han reverdit massa. S’elimina vegetació i es converteixen aquests espais en futurs punts claus per a les tasques d’extinció. Aquest hivern se n’han pogut fer molt poques per culpa del clima: «Hem tingut una tardor molt seca i un hivern ventós, i això ha permès poques finestres de temps adequat per a la campanya de cremes habitual». A partir de març, com que comença la nidificació de moltes aus, també es limiten aquest tipus de treballs. L’ideal, asseguren Miralles i Sanitjas, seria que se n’haguessin fet més, però l’important és analitzar-ho amb perspectiva, més enllà d’un únic hivern. Aquest element de prevenció, per l’augment de les temperatures i l’alt risc d’incendi, cada vegada és més difícil de posar en pràctica. Inventari i mitjans Es revisa l’inventari disponible en les estructures d’extinció: els bombers treballen en el manteniment dels camins que porten als punts d’aigua i es neteja la vegetació al voltant d’aquestes zones perquè siguin llocs segurs per als seus vehicles. A més, identifiquen ubicacions estratègiques de gestió, on hi pot haver una oportunitat per aturar un foc, per exemple amb l’aprofitament de les zones agrícoles discontínues. En aquests llocs es creen camins d’entrada adequats. La conselleria també es coordina amb les ADF perquè arreglin camins i per assegurar-los els materials necessaris. Aquest any s’han donat subvencions a pastors perquè els ramats pastin i eliminin vegetació. Aquesta mesura s’ha posat en marxa per exemple a Collserola, on aquest any l’ajuntament continua treballant per trobar un pastor. Més consciència Segons Sanitjas, cada vegada hi ha més sensació del risc en boscos i paratges naturals: «Ara com ara, molt poca gent té la idea d’organitzar una barbacoa al camp en ple estiu». «Les agrupacions juvenils –assegura– tenen molt assumit que si el nivell del pla alfa augmenta, poden quedar-se sense campaments». A la conselleria, consideren que s’ha treballat molt en aquesta línia perquè les causes dels focs siguin naturals i no per errors humans. Ara mateix, 9 de cada 10 focs són causats per l’activitat humana. Tales d’arbres Aquesta és una assignatura pendent: gran part dels boscos catalans són privats. Sanitjas exposa que estan tan secs perquè s’ha fet poca gestió en els últims anys. Hi ha territoris forestals a prop d’urbanitzacions i això posa en risc les persones que viuen allà, com ha passat en les últimes amb l’incendi de Calafell, en el qual les flames s’han acostat a zones habitades. «Treballem per adaptar el paisatge», reivindiquen des del Govern. La conselleria ha activat un projecte de prevenció amb una inversió de 70 milions durant quatre anys que inclouen plans per a massissos com el Montseny i les Gavarres, per saber en quines zones cal desbrossar, una tasca que també es veu condicionada per les limitacions per sequera contemplades en el pla Alfa. També s’han disposat subvencions per als propietaris de boscos. «Fins ara aquests treballs forestals eren poc sostenibles econòmicament, però ara hi ha demanda. Hem de ser capaços d’aprofitar aquesta fusta i així millorar la situació dels boscos», detalla Sanitjas. Dona per fet que aquest ha de ser el futur: «Som a les portes d’una revolució forestal, hi ha una oportunitat al sector i els propietaris han d’actuar per assegurar el bon estat d’aquests terrenys». No obstant, fins i tot amb aquestes línies de subvencions, a la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris/es Forestals són crítics i demanen a la Generalitat que els faciliti més la feina.

La sequera extrema aboca Catalunya a un escenari d’incendis catastròfics

El clima dificulta les tasques de prevenció i la falta de pluja compromet els punts d’aigua claus per a l’extinció

Govern, bombers i rurals alerten d’una «tempesta perfecta» i es preparen per a un estiu molt complicat

El més llegit