Jordi Tarradas: «Falta personal i temps per gestionar els boscos»

BOSCAT va néixer fa 12 anys amb l’objectiu de copiar el model alemany: agrupar i organitzar diversos propietaris de boscos i prevenir incendis. Des d’aleshores, la federació no ha parat de créixer. Engloba 25 associacions de propietaris que posseeixen en total 250.000 hectàrees forestals dels més de dos milions que hi ha a Catalunya. Jordi Tarradas és el gerent des de fa cinc anys i ho viu amb passió. ¿Qui té un bosc, i per a què? Abans, la gent del sector primari. Ara és diferent: la gent els hereta i no sap què fer amb tant arbre. Els fa gràcia tenir-lo, però no saben treure’n profit ni mantenir-lo. Per això va néixer la nostra federació. ¿Què opina del pla del Govern català per gestionar els boscos? És cert que mai s’havien fet inversions així. Han posat molts diners perquè fem treballs forestals, però els terminis i la burocràcia administrativa ho compliquen tot. Per rebre aquesta ajuda, hem d’anar presentant-nos a les convocatòries i fa falta demanar un permís ambiental que pot retardar-ho tot un any i ens pot deixar sense subvenció. ¿Quan ha rebut les últimes ajudes? Les últimes no es van resoldre fins al febrer passat. Però, tot i que sàpigues que ja tens la subvenció concedida, no pots començar a talar d’avui per demà. ¿Per què? No hi ha personal disponible. A l’estiu, els treballadors forestals treballen a les muntanyes, i a l’hivern, alguns se’n van a treballar a França perquè paguen millor. Abans estava molt mal pagat i molts d’ells van abandonar l’ocupació. Ara això ha canviat; es paga bé. ¿Quant es pot cobrar? Uns 1.500 euros nets, tranquil·lament. Els preus han millorat, però l’obstacle és la duresa i la perillositat: té molt risc, hi ha accidents. A més, no saps quin dia podràs treballar, perquè va en funció de la climatologia. ¿Podria ser una oportunitat per als joves? La gent jove no s’hi incorpora; els catalans no volen treballar al bosc. La majoria de les persones que contractem són migrants sense formació, però els estem ensenyant. Alguns treballen sense papers i caldria exigir a l’Administració que no doni ajudes als que contracten en negre. ¿Vostè quant obté de talar els seus boscos? Personalment, res, a part de gestionar el bosc i reduir el risc d’incendi. I les ajudes, ¿no els compensen? Bé, amb l’ajuda i el que ens paguen per la fusta recuperem les despeses. Els diners que guanyes serveixen per completar el que no t’han subvencionat, però moltes vegades perdem diners. Assumim uns riscos que no assumiria cap companyia. Invertim en màquines de 300.000 euros que es poden espatllar al cap d’una setmana. Treure’n beneficis és molt difícil. Però el preu de la fusta ha millorat. Sí, aquest últim any, amb la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica, sí. Però venim d’anys molt dolents i el sector ja està destruït. No pots fer tornar la gent com qui obre una aixeta. Costarà de recuperar, però pot ser que estiguem davant una oportunitat per recuperar el sector. ¿És un ‘ara o mai’? Segurament, però tampoc et pensis. La fusta es paga millor, però no és per tirar coets. Tenim poques setmanes a l’any per aprofitar la fusta. A l’hivern, sobretot. Hivern i gràcies, menys, diria jo. A més, ara, amb el pla Alfa, a moltes parts ja no podem treballar. Del febrer al juny hi ha restriccions ambientals per la nidificació dels ocells. Només ens queden el novembre, el desembre i el gener, i quan no plou o neva. Ara hem cobrat ajudes, però és quan hem de parar. Llavors, ¿quan faran les tales de les subvencions que han rebut? No ho sabem. El termini que tenim és fins al setembre o l’octubre. Però exigim pròrrogues per poder executar aquests treballs. Hi ha moltes ajudes, però poca gent i poc temps. ¿Què més demana a la Generalitat? Que promogui el sector empresarial del bosc. Es parla molt de sobirania energètica, però cal ajudar més el sector. S’han impulsat projectes interessants de biomassa, però falten empreses i treballadors. I els boscos, ¿com estan? Bombers i rurals parlen d’una situació crítica. Tenen raó. Fa falta molt treball. El pi silvestre s’està morint, per exemple. L’estrès és màxim: amb una espurna, demà tenim un incendi bestial.

Jordi Tarradas: «Falta personal i temps per gestionar els boscos»

El gerent de BOSCAT, entitat que agrupa propietaris de boscos, valora les ajudes del Govern català, però critica la burocràcia

«Amb una espurna, demà tenim un incendi bestial», adverteix

El més llegit