Madrid arbòria i Almeida llenyataire

Sembla que Madrid viu aquestes setmanes en dues realitats paral·leles: d’una banda, la capital és condecorada amb el reconeixement de Ciutat arbòria del món 2021, un distintiu de la FAO, l’agència de l’alimentació i l’agricultura de les Nacions Unides, per la qualitat de les seves zones verdes. D’altra banda, l’alcalde, José Luis Martínez Almeida, s’ha guanyat entre els partits d’oposició el sobrenom d’«arboricida» o «el llenyataire» per tapiar escocells i talar exemplars on ara llueixen taules de terrasses. ¿En què quedem? ¿Què està passant realment a Madrid amb els arbres i Almeida? A finals del 2022 hi havia oficialment 30.187 arbres menys que el 2019 –una caiguda del 2%– als parcs, zones verdes i carrers de la capital, d’acord amb les dades obertes de l’Ajuntament de Madrid. Això es tradueix en el fet que la ciutat ha passat de tenir 1.431.048 a 1.400.861 exemplars.A priori, aquest percentatge no resulta tan dràstic per explicar per si mateix les contínues crítiques a l’alcalde per la gestió de l’arbratge urbà, sobretot si considerem que en aquest aquest període ha passat la tempesta ‘Filomena’, queva acabar amb la vida de 94.115 arbres a principis del 2021, entre els que van caure a causa del temporal i els que van haver de ser talats després. L’origen de les crítiques és múltiple: els emplaçaments escollits per al nou arbratge, la substitució del nombre d’exemplars madurs i l’eliminació sobtada d’escocells, clots on se solen plantar els arbres i que es poden apreciar als carrers de les ciutats. Anem punt per punt. Cementiris d’arbres més enllà de l’M-30 Cementiris d’arbres més enllà de l’M-30Per compensar els desastres del ‘Filomena’, el mandatari es va comprometre a plantar 90.620 arbres, però el que no va fer va ser recol·locar-los als mateixos llocs en els quals es trobaven abans: a la Casa de Campo, parc d’on procedien la majoria d’arbres damnificats –72.330–, se’n van plantar un total de 7.385 exemplars. La immensa majoria –uns 61.000, segons l’ajuntament– van anar a parar a descampats i espais propers a l’M-30, M-40 i M-50 (no especifiquen a quins barris). A més, a nombrosos barris propers a l’M-40, els arbres plantats s’han assecat perquè, tal com indica a Verificat Jesús Martín Hurtado, coordinador de la Xarxa d’Hàbitats Urbans a Ecologistes en Acció, «les plantacions es van fer abans de l’estiu, i durant aquell període es van abandonar completament sense cap gestió». Des del seu punt de vista, el que hauria fet falta és «un estudi específic de les necessitats ecològiques del lloc per triar bé els tipus de plantacions i les zones on es fan», i insisteix que, tot i que en alguns llocs la tria dels emplaçaments ha sigut la correcta, no ho ha sigut tant la gestió posterior. Aquest és un fet que es pot apreciar, per exemple, en entorns com l’Ensanche de Vallecas, on per exemple, l’associació de veïns del barri ha constatat que el 77% dels arbres plantats han mort. Arbres madurs desapareguts del mapa En segon lloc, el que Madrid ha perdut durant aquests anys són principalment arbres madurs. En concret, a la capital n’hi ha avui el 23% menys que el 2019: de 400.739 s’ha passat a 322.323, o sigui, un total de 78.616 exemplars menys. I no és el mateix tenir un arbre madur que un arbre jove, és a dir, no se soluciona la falta d’un tipus plantant-ne d’un altre tipus: «Els beneficis dels arbres són les fulles. [...] Aleshores, com més gran sigui l’arbre, més fulles tindrà. Si comencem a ficar arbres petits i mitjans, el nombre i el volum de fulles sempre serà més baix. És millor un arbre madur que uns quants arbres petits o mitjans», diu a Verificat Mariano Sánchez, president de l’Associació Espanyola d’Arboricultura (AEA) i conservador del Reial Jardí Botànic (RJB-CSIC) de Madrid. Per això, «és millor un arbre madur que uns quants arbres petits o mitjans», indica l’expert. Amb tot, els arbres madurs també presenten una sèrie de problemes, que en nombroses ocasions també justifiquen la tala. Habitualment, ni els gestors de l’ajuntament ni la població estan disposats «a assumir els riscos derivats de les caigudes [...] de branques, o d’exemplars sencers que poden ocasionar pèrdues materials i humanes», indica a Verificat Sonia Roig, experta en Ecologia i Gestió Forestal Sostenible i docent de la Universitat Politècnica de Madrid. Davant d’aquesta situació, continua, «un gestor no ho dubta». Els escocells, o la gota que fa vessar el got Els escocells, o la gota que fa vessar el got L’últim element tensor és la desaparició d’escocells, aquests clots al peu de les plantes per retenir l’aigua en els regs. Twitter s’ha omplert de missatges lamentant la situació dels forats urbans, que progressivament s’han vist substituïts per paviment i llambordes. Tapar els escocells és un fenomen que està tenint lloc de cap a cap de la capital: l’any 2022 va acabar amb 2.118 escocells menys, i el 2023 està planejat el tancament de 2.044 escocells més, segons expliquen des de l’ajuntament a la regidora independent Marta Higueras en una resposta a una petició de transparència de la política. La manca d’escocells no només és un problema perquè resta espai als arbres, sinó perquè permet «que l’aigua percoli a més profunditat i que no s’escorri pels carrers», afirma Roig, que afegeix que «malgrat que suposa menys facilitat per netejar el paviment», és un element de «summa importància». És a dir, que Madrid comptarà a finals d’aquest any amb 4.162 forats menys als carrers on poder veure un pi, un plàtan d’ombra o una acàcia, donar ombra i frescor a una de les ciutats d’Europa que més s’hauran d’adaptar a un món cada vegada més càlid.

Madrid arbòria i Almeida llenyataire

La ciutat ha sigut distingida per la qualitat de les seves zones verdes, però en tres anys ha perdut 30.000 arbres

El més llegit