La mina de Súria, una ciutat subterrània i buida després de la mort de tres geòlegs

Els tres geòlegs engolits per la mina de Súria (Bages) es trobaven a 900 metres de profunditat. Estaven sols. Acabaven de començar la jornada en una galeria en la qual perfora la màquina número 30, que es trobava apagada. Eren joves, tenien menys de 30 anys. El Miguel Ángel, un perforador que a dos quarts de vuit del matí pujava a l’exterior a l’acabar la seva jornada, s’hi ha creuat a l’ascensor que connecta la superfície amb la ‘ciutat’ de galeries que amaga sota el terra aquest lloc. «Feia només nou dies que un treballava aquí». Dos dels tres geòlegs, a qui oficialment el Govern de la Generalitat no ha donat per morts fins a les cinc de la tarda, quan els equips d’emergència han pogut arribar on es mantenen els cossos, estudien Geologia a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Manresa, el degà de la qual, Pere Palà, ha lamentat l’accident. Un dels joves, d’origen colombià, estava fent pràctiques a la mina. El rector de la UPC, Daniel Crespo, s’ha desplaçat aquesta tarda a Manresa i, en declaracions a EL PERIÓDICO, ha expressat el dolor per les morts de dos alumnes del màster d’enginyeria de mines. «Serem al costat de les famílies», ha promès després de remarcar que les pràctiques són molt importants en la formació acadèmica i que no recordava un accident mortal en una mina que afectés algun dels seus estudiants en període d’aprenentatge. La UPC ha suspès les classes fins dilluns i ha posat a disposició dels companys suport psicològic. La tasca de les tres víctimes, com la de la resta de membres del Departament de Geologia, consisteix a passar per totes les cavitats per les quals es perfora. Han de revisar com va la recol·lecció de potassa i indicar als equips que guien les màquines cap a on han de prosseguir. «Suposo que el que ha passat és que, com fan sempre, deuen haver arribat fins on era la màquina, que es trobava apagada i en zona segura, i després es deuen haver acostat a la zona de l’extracció per fer les seves comprovacions. Llavors es deu haver produït el despreniment», mira d’entendre el Carlos, que com el Miguel Ángel, forma part de la brigada de rescat de la mateixa mina, els únics miners que seguien allà hores després de l’accident. ‘Gruyère’ subterrani A tres quarts i cinc de nou, una sanitària de l’empresa ICL ha trucat al 112 per avisar que un despreniment havia sepultat els tres geòlegs. En aquell instant, els gairebé 200 treballadors han rebut l’ordre de buidar la mina i tornar a la superfície. L’empresa ha activat la brigada de rescat, i els seus integrants, el Carlos i el Miguel Ángel entre ells, s’han posat al servei del dispositiu de rescat dirigit pels bombers, que necessiten miners que els guiïn per aquest ‘gruyère’ subterrani del qual ho desconeixen tot, com ho ha definit un comandament dels equips d’emergència. La mina de Súria, una cova gegant sota el pla de Bages, ric en potassa –de gran valor per a ús industrial i agrícola–, consta d’un ascensor pel qual descendeixen els treballadors fins als 600 metres. Després, al volant de cotxes assignats a cada departament, els miners continuen descendint per una inclinació fins a la zona de menjadors, a 900 metres de profunditat. El Carlos i el Miguel Ángel detallen que allà es canvien de roba –es posen pantalons i màniga curta, la temperatura supera els 40 graus–, reben les instruccions i es dirigeixen a cada una de les perforacions. Els geòlegs, com les tres víctimes, passen per totes les perforacions de la mina. Han de revisar el seu avanç i indicar els moviments de les màquines perquè extreguin la potassa. Aquest dijous, quan acabaven de començar aquesta revisió, que fan a peu i amb llanternes, una part del sostre del túnel s’ha desprès i ha caigut sobre ells. «No crec que hagin comès cap imprudència», els defensa el seu company Carlos. Les famílies de tots tres es troben a la mina, atesos per psicòlegs del SEM. Investigació a l’espera Els Mossos han desplaçat a Súria agents de la unitat de subsol. Seran aquests policies els que efectuïn la inspecció ocular en què es basarà la investigació judicial. A més, el conseller d’Empresa, Roger Torrent, ha avançat que hi haurà una inspecció administrativa per aclarir les causes. Es tracta d’una mina que, segons el mateix Torrent, va superar una revisió d’inspectors de la Generalitat fa només tres setmanes. Súria està «consternada» per la tragèdia, ha lamentat Albert Coberó, alcalde d’una població «minera» que viu d’aquesta activitat. L’últim accident mortal a Súria es remunta al 2013, quan van morir dos miners. L’ajuntament es prepara per declarar dos dies de dol per aquestes morts, quan es confirmin. La mina, segons diu una llei no escrita, no tornarà a omplir-se fins que s’acabin els funerals.

La mina de Súria, una ciutat subterrània i buida després de la mort de tres geòlegs

Els especialistes es trobaven a la zona sud, a 900 metres de profunditat, al costat d’una màquina apagada, revisant com avançava la perforació d’una galeria

El més llegit