Vuit èxits del feminisme en la persecució judicial de les violacions

La lluita del feminisme, accelerada en els últims cinc anys després de la gran vaga del 8 de març del 2018, ha comportat una sèrie de canvis, començant per la llei del ‘només sí és sí’, que també s’han deixat notar en la manera en què la justícia i les forces de seguretat aborden les violències sexuals i el tractament a les víctimes. Aquests són vuit èxits del feminisme en la persecució judicial de les violacions. El consentiment Amb la polèmica, i actualment en revisió, llei del ‘només sí és sí’, la justícia ara ha de posar el focus en si hi va haver o no consentiment exprés per part de la víctima. A més, elimina la distinció entre abús i agressió i els delictes, amb independència de si hi va haver o no violència o intimidació per part de l’agressor, es consideren agressions. Les dues qüestions són en el centre de la protesta social activada després del cas de ‘La manada’ de Pamplona, esclat essencial dels canvis que el feminisme ha reclamat per a la persecució judicial de les violacions. Focus en l’agressor L’Audiència de Barcelona ha confirmat recentment la presó provisional per als cinc homes de ‘La manada’ de Castelldefels, empresonats per violar en grup almenys tres dones. En l’escrit, els jutges han retret als advocats dels presumptes violadors que qüestionin el relat de les víctimes donant a entendre que per ser creïbles aquestes haurien d’encaixar dins d’un «model de víctima perfecte». En definitiva, han demanat que no es jutgi la víctima per defensar els actes dels acusats. Vulnerabilitat química En una sentència dictada el desembre del 2021, l’Audiència de Barcelona condemna a 20 anys de presó tres joves –‘La manada’ de Sant Boi– per violar una jove a la sortida d’una discoteca de Molins de Rei. En el text es remarca que la víctima havia begut alcohol, fumat haixix i consumit cocaïna. Però no per qüestionar el seu relat, que considera creïble, sinó per remarcar que els agressors es van aprofitar que la droga havia «provocat un greu deteriorament de les seves funcions intel·lectives i físiques». Peritatge psicològic Els jutjats presten cada vegada més atenció a la valoració del dany psicològic patit per la víctima d’una violació a través de peritatges. «El peritatge psicològic és fonamental. Perquè, com passa amb les agressions físiques, no pot aportar-se un informe mèdic de les lesions com a prova», assegura Izaskun Pérez, membre del torn d’ofici de Barcelona especialitzat en violència domèstica. «En el peritatge psicològic, a més, es valora si els símptomes són compatibles amb la denúncia», recalca la lletrada Ester García. Proves preconstituïdes Per evitar el patiment que pot causar declarar durant la instrucció i fer-ho de nou en el judici, en el cas de víctimes menors o amb discapacitat intel·lectual, pot efectuar-se el primer interrogatori en presència de totes les parts i considerar que es tracta d’una prova preconstituïda o anticipada. La víctima pot apartar-se així del procés judicial i no ha de comparèixer en un judici que pot trigar anys a produir-se. No obstant, encara no és habitual en adults. Segons la llei vigent, les proves existents en un procés s’han de practicar en presència de l’investigat i en el judici. «És revictimització versus principi de contradicció», defineix García. Investigació anterior a la denúncia Aquest tipus de delictes només són perseguibles judicialment si la víctima els denuncia. Però la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) dels Mossos comença a investigar abans que les víctimes denunciïn. Ho fan perquè de vegades les víctimes triguen setmanes a fer aquest pas i durant aquell temps es perden proves decisives per demostrar l’esdevingut davant un tribunal. Els policies del cas Alves van preservar el lavabo de la discoteca Sutton –evitant així que es perdessin restes de semen o empremtes dactilars– dos dies abans que la jove denunciés els fets. Protecció de les dades La víctima de la presumpta agressió sexual de Dani Alves va mostrar la seva preocupació davant una possible divulgació de les seves dades personals. La jutge, per protegir-la, va recordar als advocats que la llei d’enjudiciament criminal prohibeix la divulgació o publicació d’informació relativa a la identitat de la víctima. En els judicis, el tribunal pot ordenar als assistents que no ofereixin dades sobre la persona afectada, o fins i tot col·locar mampares perquè declarin sense quedar exposada. Oficina d’atenció a la víctima A les oficines d’atenció a la víctima s’informa les denunciants sobre el procediment judicial i se’ls ofereix suport psicològic, explica l’advocada García. «La meva experiència respecte a aquestes oficines és molt positiva. És un suport important per a la víctima», afirma la lletrada Pérez. Sobretot, és clau per a les dones que acudeixen al jutjat de guàrdia sense assistència lletrada. En els casos d’agressions sexuals, el personal d’aquesta oficina atenén la víctima en una sala mitja hora abans del judici. El 2022 van ser assistides 6.562 víctimes de violència masclista en general, incloent-hi agressions sexuals.

Vuit èxits del feminisme en la persecució judicial de les violacions

8-M: últimes notícies sobre els actes i manifestacions per al Dia de la Dona a Barcelona i Catalunya, en directe

El més llegit