8-M| Avenços legislatius i rearmament del negacionisme: revisió a 5 anys del ‘boom’ feminista

Des que el moviment feminista va donar la campanada a l’organitzar la primera vaga de dones el 2018, moltes de les demandes corejades als carrers han arribat al Butlletí Oficial de l’Estat. Començant pel ‘només sí és sí’ o ‘no és abús, és violació’, que s’ha transformat en la polèmica llei de la llibertat sexual. I continuant per la reforma de la llei de l’avortament, que torna a les joves de 16 i 17 anys la possibilitat d’interrompre l’embaràs sense el permís dels seus pares. També s’han posat en marxa mesures encaminades que les dones no siguin penalitzades en el mercat laboral i s’equilibrin les cures, com l’equiparació dels permisos de paternitat o maternitat. Però, com que el feminisme pretén remoure des dels fonaments fins a la cúspide de la societat patriarcal, també s’està trobant fortes resistències i un rearmament del negacionisme, que s’estén perillosament entre els joves. S’han produït, per tant, avenços importants, però persisteixen els reptes i hi ha certs retrocessos, segons diagnostiquen cinc especialistes de diferents àmbits per a EL PERIÓDICO. Verónica Fumanal: «És preocupant que molts nois sentin greuge» En matèria de violència, la llei del ‘només sí és sí’, a excepció de la qüestió punitiva, és molt positiva, perquè situa la dona en el centre de la protecció, fins i tot sense haver de denunciar. En matèria econòmica, l’augment del salari mínim, la reforma laboral, la pujada de les pensions mínimes... afecten sobretot les dones. En drets reproductius, la sentència sobre la llei de terminis i la nova llei de l’avortament. En matèria de conciliació, l’equiparació dels permisos de paternitat i maternitat és fonamental, perquè elimina una de les principals barreres en el mercat laboral. Garantir que les dones puguin accedir a llocs executius i la igualtat salarial. Bàsicament, perquè, malgrat que les dones tenen els mateixos atributs, en llocs de responsabilitat són encara una minoria i quan hi arriben són jutjades de manera diferent. Altres reptes són la igualtat en l’esport i en àmbits fortament masculinitzats, com la ciència, la tecnologia o en el dels ‘gamers’. I que les cures no siguin eminentment femenines. Finalment, els biaixos que inunden els processos narratius de la nostra cultura, una manera de pensar imbricada en un masclisme estructural que ho contamina tot, des de la publicitat fins a la política, passant per l’esport, la comunicació o l’educació. La resignificació del concepte feminista, juntament amb la conceptualització partidista de la paraula que ha dividit el moviment. D’aquesta manera s’ha donat ales al masclisme, que, amagat sota un discurs de suposada igualtat, ha introduït el concepte ideologia de gènere, que minva la lluita feminista, ja que reconverteix la paraula en un antònim del masclisme. Això ha trencat els consensos institucionals, ha fet que entre els joves hi hagi un sentiment creixent de greuge i està arrossegant a posicions masclistes partits que havien arribat tard, però que havien acceptat la narrativa del feminisme com a sinònim d’igualtat. Aquest fet és molt més greu amb la divisió del feminisme, que ha separat la lluita comuna de les dones i ha enfortit el masclisme, el principal aliat del qual és la negació de la desigualtat i la divisió del moviment. Alba Alfageme: «Hem de posar el focus en els homes» La presa de consciència que és un problema estructural. Estem posant fi a aquesta invisibilitat històrica que ha permès que continuï present. A més, s’han aprovat normatives que incorporen noves formes, com la violència institucional o la vicària. La llei del ‘només sí és sí’ és un gran avenç a l’incorporar l’educació afectivosexual, la custòdia de proves o la manera en què cal prendre les declaracions, tot i que grups vinculats a la dreta han criticat molt la llei. És important que comencem una vegada per sempre a canviar el focus: o ens centrem en els homes o no solucionarem el problema. La violència no és un problema de les dones, és un problema dels homes, de les masculinitats tòxiques que beuen del sistema patriarcal. Un altre repte seria que la població es conscienciés que el feminisme és una oportunitat per viure en una societat més igualitària, en què es respecten els drets i en què tots guanyem, també els homes. Hi ha hagut un augment del negacionisme, sobretot entre els joves, i això és un problema majúscul. Ha costat visibilitzar les violències i ara ens trobem un pensament reaccionari que intenta minimitzar i posar en dubte les dades. És molt preocupant, perquè no només té a veure amb posicions de dretes. Algunes investigacions diuen que està creixent també entre els joves d’esquerra. A més, les resistències del patriarcat es noten en la violència que moltes dones experimentem en les xarxes socials. Ana Hernando: «Avui ja es diu assetjament al que alguns encara consideren galanteria» Hem viscut un canvi considerable. Ja no es normalitza que una dona cobri menys per ser dona o que les cures recaiguin en nosaltres. N’és una prova que les treballadores de la llar tinguin dret a atur. I en violència sexual moltes dones han deixat de viure-ho des de la culpa i ja no es permeten determinades agressions amb què hi ha hagut molta condescendència. Avui es diu clarament assetjament al que alguns intenten qualificar de galanteria. Moltíssims, perquè el camí és llarg i la societat no avança al mateix ritme en el seu conjunt. Mentre hi continuï havent desigualtats i violència masclista, queden reptes pendents. Hi ha un sector de la societat que es resisteix i nega els avenços. Per exemple, crida l’atenció que el 2023 es posi en qüestió el dret a l’avortament o una agressió sexual perquè la víctima no ha sigut apallissada. Cal continuar cridant amb força ‘germana, jo sí que et crec’. Laura Baena: «Hem aconseguit portar la conciliació a l’agenda política» Hem aconseguit portar la conciliació a l’agenda política. Els permisos igualitaris de paternitat i maternitat. La directiva europea de transparència salarial. I la ponència d’estudi sobre conciliació que hem impulsat al Senat i que ajudarà a sensibilitzar sobre aquest problema, que és social i polític, que no se soluciona de portes endins. És impossible aconseguir la igualtat si les dones continuem patint la bretxa salarial, si ocupem els llocs precaris, si som penalitzades laboralment quan arriba la maternitat i si s’entén la conciliació com una renúncia. Les mesures de conciliació existents són insuficients, perquè són una trampa. I continuem ocupant el lloc més invisible: les cures. En aquest dilema necessitem que s’hi impliquin les empreses, les institucions i la societat, i pressupostos dignes, perquè el Pla Corresponsables [impulsat per Igualtat] no arriba, i la llei de famílies no ha complert les expectatives i genera frustració. Mónica Prieto: «Les dones més precàries han patit més els retrocessos» Potser un dels grans avenços en els últims anys és la reducció de la bretxa salarial gràcies, en gran manera, a l’augment del salari mínim que estem impulsant. I la reforma laboral està sent molt eficaç per reduir la temporalitat en favor de les dones treballadores. Hem de perseverar en aquesta direcció. Avui ens enfrontem a un procés de canvi i transformació del mercat de treball que ha de comptar indubtablement amb el talent femení. Afrontar la revolució tecnològica exigirà ajustar i potenciar les anomenades habilitats toves, la formació durant tota la vida i la requalificació dels treballadors. Aquests canvis, que suposaran la destrucció de llocs de treball i l’aparició d’altres de nous, exigeixen que la nostra societat recolzi i promogui l’ocupabilitat de dones en els llocs de treball en què estan infrarepresentades. La pandèmia ha frenat avenços en qüestions d’igualtat de gènere. Hem pogut constatar que els que ja es trobaven en pitjor situació respecte a l’accés i al manteniment en l’ocupació han patit en gran manera els retrocessos. Un repte per als anys pròxims és dignificar els treballs sociosanitaris de cures mitjançant condicions laborals adequades i salaris decents, i reconèixer l’enorme valor que aporten a una societat cada vegada més envellida.

8-M| Avenços legislatius i rearmament del negacionisme: revisió a 5 anys del ‘boom’ feminista

Cinc especialistes disseccionen els avenços, reptes i retrocessos en igualtat que hi ha hagut des que el 2018 el moviment va convocar la primera vaga feminista

El més llegit