«Els pares no conceben que els seus fills siguin assetjadors»: la responsabilitat familiar davant el ‘bullying’

«Els pares, moltes vegades, som uns necis. Pensem que els nostres fills són els millors, nenes i nens meravellosos i perfectes. I no. De vegades són bons. I altres vegades són el diable». Així de contundent es mostra María Capellán, presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (Ceapa), a l’hora d’analitzar per què el ‘bullying’ continua assolant escoles i instituts. Segons l’opinió de Capellán, en la majoria de les ocasions els progenitors dels assetjadors ni tan sols saben que els seus fills són botxins. És una cosa que no conceben. «Hem d’estar a sobre dels nostres fills, parlar molt amb ells a casa, insistir-los en els conflictes i en la importància del diàleg i de la gestió de les emocions. Però no és l’habitual», es lamenta la responsable de Ceapa, que destaca que molts pares i mares, en lloc d’assumir que els fills tenen un problema de conducta, «es posen dels nervis» quan algú els critica. La representant de les famílies prefereix no analitzar el terrible succés de Sallent fins que no acabi la investigació, però recorda que el ‘bullying’ és un problema d’enormes dimensions no només dels centres educatius, sinó de tota la societat. La guia per a mares i pares editada per Ceapa per lluitar contra el ‘bullying’ explica que el perfil dels botxins encaixa amb nens i nenes que viuen en un «ambient familiar permissiu» que els porta a no interioritzar bé el principi que els drets d’un han de conviure amb els dels altres. Se’ls incentiva el valor de la prepotència. Per això estan acostumats a avassallar i sempre estan envoltats d’una fidel banda. «Per evitar això, és important la presència d’una figura d’autoritat exterior que imposi límits a aquest tipus de conductes, com seria el personal docent o no docent», remarca la guia. «El conflicte és part de la vida, existirà sempre. El que s’ha de fer és oferir eines als nostres nens, nenes i adolescents perquè els resolguin de manera pacífica» Mari Carmen Morillas, presidenta de l’associació Giner de los Ríos Combatre l’assetjament escolar no significa que els conflictes desapareguin d’escoles i instituts sinó de saber gestionar-los. «El conflicte és part de la vida, existirà sempre. El que s’ha de fer és oferir eines als nostres nens, nenes i adolescents perquè els resolguin de manera pacífica. Com a societat tenim un problema que va més enllà de les aules: el fracàs de la cohesió social i la participació i el triomf de l’individualisme», comenta Mari Carmen Morillas, presidenta de la federació Giner de los Ríos. «S’ha de treballar la convivència escolar, però no només des del costat punitiu», afegeix. L’últim estudi de la Fundació ANAR revela que els estudiants estan convençuts que ni els docents ni les direccions escolars fan massa per frenar l’assetjament. El 45,4% considera que el seu professor no fa res i sis de cada 10 (61,7%) afegeixen que la direcció del centre també es queda de braços plegats. Igualment, la meitat dels alumnes admeten que els seus companys tampoc mouen un dit per posar fi a l’assetjament. Demanar als docents que, a més de totes les tasques que han de fer, saber detectar i combatre el ‘bullying’ és «una càrrega addicional massa exigent», segons la responsable de Giner de los Ríos. Les associacions de pares i mares, juntament amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs, han emprès una campanya per reclamar a les autoritats educatives una nova incorporació a les aules: la figura d’un psicòleg educatiu, un veritable especialista –i no un docent– en la salut mental i emocional dels joves. Coordinadors a les escoles De moment, la figura que sí que està aprovada –per llei– és la del coordinador de benestar, però no acaba de quallar bé a causa de la seva novetat (la seva implantació va començar aquest curs) i que cada autonomia l’ha desenvolupat com ha pogut. A Madrid, destaca Morillas, el coordinador de benestar és un docent «a qui han obligat» a realitzar un curs exprés. «Així no es combat l’assetjament escolar», conclou. Les famílies de l’alumnat també insisteixen que combatre l’assetjament escolar és qüestió –com tot– de recursos econòmics. A escala oficial i estatal, no hi ha una partida econòmica específica. De fet, ni tan sols hi ha estadístiques oficials sobre l’assetjament entre alumnes i les úniques dades que hi ha són les que tenen les organitzacions no governamentals. Per exemple, l’últim estudi d’Educar es Todo va revelar que un de cada cinc nens i nenes admet que ha patit ‘bullying’ al seu centre educatiu. L’informe de la Fundació ANAR, mentrestant, denuncia que la meitat dels casos d’assetjament es produeixen per l’aspecte físic de la víctima o les coses que diu i/o fa. El 89% de les agressions són verbals: insults, malnoms i burles, i les físiques s’han reduït del 38% al 32%. «El ‘bullying’ no es combat amb una conferència cada tres mesos. Necessitem lleis més dures» Brian Giner, autor de ‘Golpeado pero no derrotado’ «El ‘bullying’ no es combat amb una conferència cada tres mesos», insisteix Brian Giner, víctima d’assetjament escolar durant la primària i secundària en centres públics de Catalunya. Als 23 anys, el jove ha convertit el seu perfil d’Instagram en un altaveu de la lluita contra l’assetjament a les aules. «No pot ser que els nanos tinguin por d’anar a l’institut. Els centres educatius han de ser llocs segurs. Molts assetjadors venen de famílies on es produeix la violència i, per això, veuen aquesta actitud amb normalitat. Necessitem lleis més dures per castigar l’assetjament escolar continuat, el que no deixa viure les víctimes», explica Giner, autor de ‘Golpeado pero no derrotado’. Una altra víctima de ‘bullying’ que s’ha convertit en divulgador antiassetjament és Iñaki Zubizarreta, exjugador professional de bàsquet i autor de ‘Subnormal’, l’impactant còmic en el qual reflecteix l’infern que va viure en mans d’una de les seves professores i un grup d’alumnes botxins a la seva escola de Getxo (Biscaia). «¿Vols que el teu fill acabi sent un assetjador? Compra-li el millor mòbil del mercat. Compra-li tot el que et digui. Digue-li que el món és seu», conclou Zubizarreta.

«Els pares no conceben que els seus fills siguin assetjadors»: la responsabilitat familiar davant el ‘bullying’

«Els pares i les mares, moltes vegades, som uns necis. Pensem que els nostres fills són meravellosos i perfectes. I no. De vegades són bons. I altres vegades són el diable», afirma la presidenta de Ceapa, que demana fomentar el diàleg tant a casa com a les escoles

El més llegit