El pare del noi amb autisme que va intentar suïcidar-se a la Ràpita: «No volia sortir al pati»

El Pol va arribar a casa dilluns de la setmana passada i, com cada dia, va dir que estava «bé» quan els seus pares li van preguntar com havia anat a l’institut. «Si no va bé i va malament, pots dir que ha anat malament», li van fer veure. Però va insistir que havia anat «bé». Va menjar i es va tancar a l’habitació, a fer els deures. Vint minuts després, el seu pare va entrar al quarto i el va trobar buit. Sobre l’escriptori, una nota, que semblava de comiat. «Vam pensar que es tractaria d’un treball que estava fent per a l’escola. No enteníem què estava passant», admet el Josep, el pare. Al cap de pocs segons, el soroll d’unes sirenes d’una ambulància acostant-s’hi van fer que sortissin al balcó i van descobrir el seu fill al carrer. «Vam creure que havia mort», explica el Josep, que ha necessitat que transcorregués una setmana sencera, i veure que el Pol en sortirà, per poder trobar les paraules per expressar el que han sigut els seus últims dies i els de la seva dona, els pitjors de la vida de tots dos. Vol parlar perquè l’hi ha demanat el Pol. Ho ha fet en una publicació de Facebook. I ara atenent aquest diari. L’avís de gener «Crec que després de Nadal el Pol es va deprimir». Diagnosticat d’un grau lleu d’Asperger, un trastorn de l’espectre autista (TEIA), va revelar que un grup de nois de l’Institut Els Alfacs de la Ràpita (Tarragona) es burlaven d’ell. «Sabíem que no volia sortir al pati i que es quedava a la biblioteca, però ens havia dit que era perquè els nois jugaven a futbol i parlaven de noies i que a ell això no li interessava. Suposo que també era cert, però ens havia ocultat que es reien d’ell», explica el Josep. Els pares van parlar amb la tutora i aquesta els va prometre que intervindrien en l’assumpte. «És veritat que a l’institut s’han esforçat durant aquests dos cursos escolars perquè el Pol aprengui. Al principi treia males notes perquè es distreu amb facilitat i ara han aconseguit que segueixi el ritme i els seus resultats acadèmics són dels millors», reconeix el Josep. Però, quant a les burles dels altres nois, «no van fer res», lamenta. El Pol va ser diagnosticat als nou anys i des d’aleshores acudeix periòdicament al psicòleg. Rep així mateix l’ajuda de psicoterapeutes. «És un noi especial, a qui li costa relacionar-se i que sembla que estigui bé sense amics, quan la realitat és que és una persona molt sensible i que els necessita», el descriu el seu pare. «Si comences a parlar amb ell, s’arrenca de seguida. Té una memòria prodigiosa i és capaç de recordar 2.000 noms d’un joc de cartes, per exemple», afegeix. No obstant, és «una mica diferent» de la resta, com ho és també la seva manera de moure’s. Per això alguns alumnes es reien d’ell. Ignorant el dolor que li causaven. El silenci El Josep assegura que el Pol es va esforçar a fer que ni ell ni la seva mare notessin el grau de desesperació que sentia. «No el vèiem tan malament», assegura. Però el dilluns 20 de febrer va escriure que «no desitjava viure en un món on la mala gent és aplaudida i les persones sensibles, nobles i de bon cor sempre tenen les de perdre», i va saltar pel balcó de la seva habitació. «Està fort i va caure dempeus. Es va trencar braços, cames, dues costelles i es va fracturar dues vèrtebres. Porta tres operacions quirúrgiques. Però no es va colpejar el cap ni li va quedar afectat cap òrgan vital», detalla el Josep, que ho viu com un miracle. També perquè ara el Pol assegura haver recuperat les ganes de viure i de voler compartir la seva experiència. «Segur que es llegeix aquesta notícia, i es revisarà si està tot correcte», adverteix. La investigació Els Mossos d’Esquadra han iniciat una investigació per aclarir els fets darrere de l’intent de suïcidi. Entre altres diligències, hauran de prendre declaració als responsables de l’escola. Això ha provocat que la família hagi deixat de tenir notícies del centre, creu el Josep. Al telèfon mòbil del Pol van arribar durant les primeres hores desenes de missatges de companys de classe, molts eren d’afecte, però també s’han aturat. Possiblement, per ordre de l’escola, respectuosa amb la investigació policial. «No és que rebés un ‘bullying’ massa dur, és que es burlaven d’ell i van acabar fent-li mal», insisteix el Josep. La policia catalana haurà de mesurar ara en quin grau el que va passar a l’institut el va empènyer a mirar de matar-se. Una investigació tan complexa com la que incumbeix el cas de les bessones de Sallent, en el qual dues germanes de 12 anys van saltar també pel balcó: una d’elles va morir –la que desitjava ser tractada com un noi a l’institut i va patir mofa per aquest motiu, segons la família– i l’altra va resultar ferida de gravetat.

El pare del noi amb autisme que va intentar suïcidar-se a la Ràpita: «No volia sortir al pati»

L’adolescent té un grau lleu d’autisme i al gener va explicar que alguns companys es burlaven d’ell

El més llegit