La generació de vidre: ¿són més fràgils els joves d’avui o ens irrita la seva nova sensibilitat?

«No m’agrada que es refereixin a nosaltres com a ‘generació de vidre’, és un terme despectiu que menysprea els nostres sentiments i ens infantilitza, el fan servir per dir-nos, de manera indirecta, que els nostres valors valen menys, simplement, perquè som joves», es queixa Yaiza Sánchez, de 22 anys. La seva tensada (i precària) situació laboral defineix bé l’anomenada generació zeta, els nascuts entre el 1995 i el 2010: «Treballo 10 hores al dia, faig jornada completa de telefonista i algunes hores en un mitjà de comunicació, el temps d’oci el trec a les dues de la matinada i tot i així em diuen que ‘això no és res, que hauria d’haver vist el que era treballar en la construcció’». Fa temps que als més joves se’ls recrimina que siguin «massa fràgils». La professora de Dret Constitucional Montserrat Nebrera va encunyar fa més d’una dècada el terme «generació de vidre» per al·ludir a la vulnerabilitat emocional que, segons ella, tenen els adolescents i els joves actuals: noies i nois «sobreprotegits en excés per la família» i, en conseqüència, «amb molt poca tolerància envers la crítica i la frustració», va dir. El terme, però, no és res més que una adaptació del cèlebre «floc de neu» que va escriure Chuck Palahniuk a ‘Club de lluita’ (1996). Al llibre hi apareixia la frase «tu no ets especial, tu no ets un floc de neu preciós i únic». Un vocable que, sense fre ni pietat, ha utilitzat la ultradreta nord-americana els últims anys per ridiculitzar especialment els joves progressistes. Factor generacional Llavors, ¿quina part de veritat hi ha en aquesta sensació compartida per les generacions més sèniors que els seus fills es trenquin amb facilitat i que sovint acabin consolant els seus companys de feina més joves perquè una crítica sol ser un camí directe del plor? ¿Les noves generacions són realment més fràgils que els seus pares i avis? ¿Quina part de prejudici hi ha en això i quina de realitat? Comencem pel factor generacional. Per a la catedràtica de Sociologia de la Universitat de Valladolid Almudena Moreno, el concepte ‘generació de vidre’ és «massa simple», a més del resultat d’un «conflicte intergeneracional permanent». La sociòloga, especialitzada en infància i joventut, apunta que els adults «construeixen el món en funció de les seves categories culturals» que «estan en descomposició», però que continuen projectant en els joves. Una afirmació amb què Yaiza Sánchez, la noia que encapçala aquest reportatge, està d’acord: «Crec que els molesta que es qüestionin coses que ells ja donaven per fetes, com la jornada laboral de vuit hores; entenen que, com que ells han viscut això, nosaltres també hem de fer-ho». «Se senten amenaçats i no tenen la mateixa capacitat que nosaltres per adaptar-se als canvis, una cosa que per a mi –que no m’agrada utilitzar el terme– és la fortalesa de la ‘generació de vidre’», opina la seva parella, Albert Aguilar, de 22 anys. Polèmica recurrent Per descomptat, la suposada fragilitat i incapacitat per gestionar l’adversitat s’ha convertit en un tema recurrent de polèmica des de Twitter i el carrer fins a l’acadèmia. La divulgadora en temes de criança Eva Millet, per exemple, opina que la sobreprotecció familiar està derivant en una peculiaritat cada vegada més palpable entre les noves generacions: la baixa tolerància a la frustració, cosa que pot suposar un greu problema de cara al futur. I Álvaro Bilbao, doctor en Psicologia i neuropsicòleg, adverteix que molts pares i mares s’entreguen de tal manera als fills que són incapaços de posar límits, cosa que s’està convertint en un enverinat llegat de futur. No obstant, el concepte ‘generació de vidre’ és tan difús i genèric que el que uns llegeixen com a fragilitat juvenil d’altres ho entenen com un canvi de regles del joc que els grans viuen «amb ressentiment», afirma la psicòloga María Bilbao, especialitzada en infància i adolescència. «Sovint diuen que ets de vidre per no aguantar un acudit masclista o per posar límits, actituds que molesten els que fins ara es podien beneficiar del fet que abans no es posessin», explica. Conceptes activadors La sociòloga Almudena Moreno afegeix més detalls sobre aquesta línia que defensa que els nois i noies d’avui són més sensibles als problemes socials, defensen la diversitat i valoren la importància de la salut mental: «Els joves sempre han sigut els que lideren la innovació, ells defineixen el canvi social i parlen de coses noves que no s’havien plantejat, potser perquè no interessava fer-ho». El que sí que és cert és que hi ha una sèrie de paraules i conceptes que, almenys en xarxes socials, fan activar el vocable ‘generació de vidre’. Per exemple, l’ús del llenguatge inclusiu o el reconeixement de la diversitat de gènere, «termes que defineixen les relacions de poder i impliquen subvertir l’ordre establert», afirma la sociòloga. «Som una generació molt més compromesa que les anteriors amb les causes socials i això no pot ser una cosa dolenta», afirma l’Albert, que defensa, també com un fet positiu, la visibilitat que els seus coetanis atorguen a la salut mental. La psicòloga hi està d’acord: «Fins fa poc aquest tema es considerava una xorrada, els problemes de salut mental no són una cosa d’aquesta generació, però passa que ara són atesos». Futur incert En el costat júnior de la bretxa generacional mantenen que, malgrat les crítiques, l’enfrontament amb l’adversitat és el seu dia a dia. Els joves barcelonins han de destinar el 85% del sou a pagar el lloguer, segons Comissions Obreres. I les dades de l’Eurostat (2022) assenyalen que es veuen obligats a ajornar l’emancipació fins i tot gairebé als 30 anys. «El nostre context està marcat per la precarietat laboral i, tot i que no tots volem el mateix, ser independents econòmicament és bàsic», afirma la Yaiza, que es compara amb el seu pare: «Ell va començar a treballar amb 20 anys i sabia que el seu lloc era estable, nosaltres no podem ni imaginar-nos on serem en cinc anys perquè encadenem contractes temporals i això genera molta frustració». Dels ni-ni als ‘nois de vidre’ Per a Bilbao, però, la principal causa de la frustració juvenil no és tant la incertesa –«perquè no n’hi ha més que en altres èpoques»– com el fet que «el llistó està més alt» i veuen que les condicions de vida que se’ls prometia «estan en perill». «Abans es conformaven amb formar una família i treballar, i si no ho feies eres estrany. Nosaltres ens plantegem la vida d’una altra manera», exposa l’Albert. «Ho veiem d’una altra manera, sí, però quan fa mesos que busques una feina que no surt... assumeixes que el nostre futur és més incert», diu la Yaiza. En definitiva, recorda la sociòloga Almudena Moreno, la crítica a les noves generacions sempre ha sigut de dit fàcil. «Sempre hi ha algun motiu per criticar els joves –apunta. Se’ls ha dit ‘generació perduda’, ‘ni-ni’, ‘grans contagiadors’ durant la pandèmia i ‘generació de vidre’ ara. Solem etiquetar-los i sempre de manera negativa».

La generació de vidre: ¿són més fràgils els joves d’avui o ens irrita la seva nova sensibilitat?

«Dir-nos ‘generació de vidre’ és una cosa despectiva que ens menysprea i ens infantilitza», afirma Yaiza Sánchez, de 22 anys

Els experts afirmen que el terme és «massa simple» i resultat d’un «conflicte intergeneracional permanent»

El més llegit