Joaquim Nadal: «No tinc la certesa que la nova selectivitat pugui aplicar-se el 2024»

– Posi una mica de llum en l’embolic de la nova selectivitat. Els estudiants que estan cursant segon de batxillerat, ¿amb quins exàmens es trobaran aquest juny? – No hi ha hagut cap canvi. Faran les mateixes proves que l’any passat. – ¿I els que estan a primer? ¿Què ens pot dir de les noves PAU? ¿Quan començaran? – El Ministeri d’Educació ha enviat a la Conselleria d’Educació, i aquesta ens ha enviat a nosaltres, uns primers documents de les previsions d’unes noves PAU, que avançaran cap a aspectes més competencials que restituiran el paper de la filosofia, etcètera. Però no em vull avançar. – ¿Veu factible que comencin el curs que ve? – En aquests moments no és segur que s’apliqui l’any que ve, entre altres coses perquè un nou model de selectivitat haurà de ser aplicable quan els de primer de batxillerat hagin començat amb aquestes orientacions. Ha d’anar lligat. No pots aplicar les PAU noves a tots el 2024 perquè els que ara estan fent primer s’estan preparant de la mateixa manera que els que estan fent segon. Hi ha d’haver un any de transició en què es continuarà aplicant a uns les noves i a d’altres les velles. – ¿Què li sembla el batxillerat competencial? – A mi em sembla bé, però si s’està fent en el context actual ha de ser compatible amb les proves actuals, que continuaran tenint un component memorístic claríssim. – Fa poques setmanes celebraven el pacte per als pressupostos, que per a la seva conselleria sobrepassa per primera vegada els mil milions. La LOSU demana arribar a l’1% del PIB, una xifra que encara queda lluny. ¿Veu factible assolir-la? – La LOSU parla de l’1% del PIB espanyol. La llei de la ciència diu que en l’àmbit de la investigació i de les universitats a Catalunya arribarem a l’1% del PIB català. El joc entre Espanya i Catalunya planteja una dualitat d’escenaris que és el que és a causa de l’actual situació. Celebrar el fet d’haver superat la xifra de 1.000 milions per a universitats no treu que just ara estiguem començant a revertir l’impacte de les retallades del 2010. Començant. Hem perdut 10 o 12 anys. Manteniment d’edificis: de 36 a 51 milions. Programes de xoc per a flexibilització del professorat: 15 milions. – Els professors associats estan en vaga. Malgrat que un dels objectius de la nova llei és acabar amb la precarització, consideren que no ofereix prou garanties. ¿Què els diria? – Jo els diria, i no només als que estan en vaga, sinó també als que no ho estan, que han d’estar atents a les noves oportunitats que se’ls obriran a partir d’ara. La possibilitat de transformar associats en lectors, una mesura que cada universitat arbitrarà a partir dels recursos que els donarem, ajudarà a canviar el sentit progressivament fins que siguin el que la llei diu que han de ser. A mesura que el sistema es regularitzi, els associats deixaran de ser la mà d’obra barata ocasional i precària que s’utilitza per atendre les necessitats més peremptòries de la docència i passaran a ser persones de reconegut prestigi que tenen complementàriament una dedicació a la universitat, però que tenen un altre ‘modus vivendi’. I, qui hagi decidit fer carrera universitària, abandonarà la posició inicial d’associat i entrarà en l’escalafó de les diferents possibilitats que se li oferiran. – ¿Es posa un calendari per a aquest canvi progressiu? Fa pocs dies deia que seria impossible complir els estàndards que marca la llei. – El que diu la llei és que entre el professorat de les universitats hi ha d’haver necessàriament un mínim d’un 51% de funcionaris. Per tant, parla d’un màxim d’un 49% de laborals, permanents o no. El que jo dic és que avui dia hi ha universitats de Catalunya que tenen un 70% de laborals i només un 30% de funcionaris, de manera que aconseguir els marges que marca la llei en els pròxims anys és de molt difícil compliment. – Els pròxims anys són... ¿cinc, deu? – Jo crec que en cinc anys no es reverteix. – Una altra de les assignatures pendents del sistema universitari és el català. ¿Quines mesures concretes aplicaran per millorar la seva feble salut a les facultats catalanes? – Entre altres coses, hem contractat una sociolingüista de primer nivell, Marina Massaguer, per coordinar aquests temes. Avançarem en la defensa de la idea que el català ha de ser llengua prioritària, i això s’ha de fer assegurant que es consolida una tendència, que en alguns casos es compleix i en d’altres no, que als graus universitaris l’ensenyament en català estigui en uns percentatges raonables, del 60 o el 70%. – ¿És aquest l’objectiu? – No, no, no. Jo no poso percentatges d’horitzó. Però a les universitats avui hi ha més català del que la gent es pensa i menys del que seria desitjable. A més, hi ha qui planteja erròniament des del punt de vista polític que l’enfortiment del català va en detriment del castellà, quan la realitat diu que no és cert. I la demostració és que, si mirem els percentatges dels màster, fent una disrupció de les estadístiques, perquè ens entenguem, avui dia són un 30% català, 30% en castellà i 30% en anglès. A mi em semblaria bé que augmentés el català, però que augmentés l’anglès, també. – ¿Ara està en un 70%, el català als graus? – Als graus, sí. – ¿Què seria el desitjable? – Avançar. Hi ha camp per recórrer.

El més llegit