El cas del suïcidi de Sallents’ha convertit en una ferotge prova de càrrec que sovint tot falla –des de la prevenció i la detecció fins a les accions de resposta– quan està a punt d’esclatar aquesta olla a pressió que pot ser la salut mental dels adolescents. El consens sobre les carències assistencials és unànime: els instituts estan desbordats –i sense serveis específics d’atenció psicològica– per afrontar el que els especialistes ja qualifiquen d’«emergència de salut». I el sistema sanitari presenta unes llistes d’espera i una freqüència de visites «inacceptables». La investigació encara és lluny de donar llum sobre què està passant i quins factors són claus per desencadenar aquesta tempesta perfecta que estan vivint un gruix de menors.