Rebre un correu electrònic de l’institut alertant de casos d’autolesions entre l’alumnat és demolidor per a qualsevol mare o pare. Si qui s’autolesiona és el teu fill o filla, el dolor, l’ensurt i el desconcert s’eleva a l’infinit. També pot ser que sigui la família qui detecti per casualitat els talls que extremi cautela quan es percep un canvi d’actitud, malestar o ansietat en els joves. ¿Què fer-hi? El primer pas és mirar de cara al problema i no entrar en pànic, sinó tenir una actitud serena. Molt difícil, però imprescindible. El teu fill no és cap bèstia rara. Passa més del que ens pensem (sobretot a partir de 2n de l’ESO). Estem davant d’un problema de salut pública. «Als progenitors ens costa molt demanar ajuda. Pensem que són coses d’adolescents i que ja els passarà. Però si detectes que el teu fill es fa mal de manera intencionada, si el veus malament a l’institut, si et consta que es relaciona amb gent tòxica o si el notes aïllat, no ho dubtis: demana ajuda professional», explica Jordi Royo, director clínic d’Amalgama 7. ¿Com demanar ajuda? ¿Quan? ¿A qui? Aquí tens cinc claus.