L’escola concertada reivindica a Educació l’educació gratuïta de tot el sistema

Amb motiu del 30è aniversari del decret de la Generalitat que regula els concerts educatius, i a l’espera que el Departament d’Educació desencalli el nou decret, la Fundació Bofill ha apuntat a l’escola concertada com a part responsable de la segregació escolar. Surt al pas d’aquesta crítica la secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), que reuneix el 70% de les escoles concertades catalanes, Meritxell Ruiz, que assegura que el principal problema –«com apunta la Síndica de Greuges», remarca– és la no gratuïtat de l’educació. «Com que el Departament d’Educació paga només una part del que costa una plaça escolar, la resta l’han de pagar les famílies; per evitar que hi hagi famílies que quedin fora d’algunes escoles per les quotes, el Govern hauria d’assegurar la gratuïtat de totes les escoles», afirma l’exconsellera, que insisteix que «el sistema educatiu hauria de ser com el sanitari», comparació que també ha fet en alguna ocasió l’actual conseller del ram, Josep Gonzàlez-Cambray. «Jo vaig a un hospital concertat i m’ofereixen el mateix servei que si fos públic. El pacient no té per què saber si l’hospital que el tracta és públic o concertat. Si l’escola concertada rebés prou diners, la situació seria la mateixa, les escoles no haurien de cobrar i la quota no seria una barrera», apunta Ruiz, que remarca que «la concertada religiosa té un component molt social». Sobre el polèmic increment de la partida a l’escola concertada pactat als nous pressupostos de la Generalitat, que s’ha incrementat en un 40%, Ruiz respon que «només amb la inflació ja se’l mengen». «No ho dic jo, ho diu la Síndica. El pla contra la segregació escolar assenyala que per cobrir el cost real d’una plaça el pressupost a la concertada s’hauria d’incrementar un 300%. Aquest 40% és encara llunyíssim», considera Ruiz. El (no) exemple de la inclusiva A ulls de la secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, el nou decret només té un sentit si està acompanyat d’una millora del finançament perquè no passi com amb el decret de la inclusiva. «El problema no està en el decret, sinó en el finançament. El que ha quedat obsolet és el finançament», reitera. Ruiz recorre també a informes de la Síndica de Greuges per posar sobre la taula una altra qüestió: «La major part de la segregació escolar s’explica per les diferències entre centres de la mateixa titularitat, és a dir, entre públics i públics i entre concertats i concertats, no entre públics i concertats». «Per lluitar contra la segregació escolar és vital una bona entesa als municipis», conclou l’exconsellera, també fent referència a estudis de la Síndica. El pacte El mes de gener passat la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, va presentar al Parlament un informe sobre el progrés del decret 11/2021, del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya (PSEC), en què indicava que de les 30 mesures recollides en el pla, se n’han complert vuit; és a dir un 26,6%. Les 22 restants estan «en procés de compliment», assenyala el resum executiu de l’informe, que celebra que s’hagi definit el model, però recorda que «queden tres quartes parts de la feina per fer». La memòria econòmica del decret indicava que per al curs 21-22 el finançament per a l’escolarització d’alumnat amb necessitats educatives específiques havia de ser de 31,1 milions d’euros en el cas dels centres públics, i de 17,5 milions d’euros en el cas dels centres concertats; i el finançament addicional rebut pels centres concertats havia sigut de 12 milions d’euros, un 31,4% menys del previst.

L’escola concertada reivindica a Educació l’educació gratuïta de tot el sistema

«El sistema educatiu hauria de ser com el sanitari, on el pacient no té per què saber si l’hospital és públic o concertat», argumenta Meritxell Ruiz, al capdavant de la FECC

El més llegit