¿Per què Alves segueix a la presó?

Dani Alves, acusat de violar una noia a la discoteca Sutton de Barcelona, seguirà en presó preventiva. Així ho ha decidit aquest dimarts l’Audiència de Barcelona, que ha desestimat el recurs presentat per l’advocat del jugador, Cristóbal Martell. Aquesta decisió significa que l’exlateral del FC Barcelona seguirà entre reixes mentre prossegueix la instrucció de la denúncia per violació. ¿Quins han sigut els elements que han tingut en compte els jutges per mantenir Alves en presó preventiva? Les desgranem a continuació. Risc de fuga El motiu principal pel qual l’Audiència de Barcelona ha decretat que Alves es mantingui a la presó preventivament és el risc de fuga. Alves es va presentar el 20 de gener voluntàriament a Barcelona després d’acudir a l’enterrament de la seva sogra a les Canàries. I va entregar voluntàriament una mostra d’ADN. L’Audiència li reconeix els dos gestos, però remarca que aquesta actitud col·laborativa es va deure al fet que «desconeixia l’abast de la investigació i els indicis de criminalitat» que pesaven contra ell. Ara que Alves és conscient de la càrrega de prova, el tribunal considera que sí que hi ha risc de fuga. «La seva inicial col·laboració no neutralitza el risc de fugir i eludir tant el final de la investigació com el previsible judici oral», conclouen. Arrelament a Espanya Un dels arguments que va esgrimir l’advocat Martell contra el risc de fuga va ser que Alves era un ciutadà arrelat a Espanya. L’Audiència de Barcelona, no obstant, ha donat la raó a la fiscalia i a la lletrada Ester Garcia, que representa la víctima. El tribunal reconeix que Alves disposa d’una residència a Esplugues, on, a més, està empadronat. També valora que té dues empreses espanyoles i que ja s’ha extingit el seu contracte amb el club mexicà per culpa d’aquesta causa. Però remarca sobretot que el vincle d’Alves amb Barcelona va ser intens entre el 2008 i el 2016 –quan jugava al Barça– però ja no ho és, destaca que és un futbolista amb gran mobilitat i recorda que la majoria d’empreses que té són al Brasil i que, tret de la seva dona, la resta de la seva família –també els seus fills– viuen allà. El Brasil i l’extradició Pel tribunal ha pesat que no existeixi amb el Brasil un conveni d’extradició. Això significaria que, en cas de volar a aquest país –amb el qual té més arrelament que amb Espanya– seria inabastable per a la justícia espanyola, que no podria reclamar-lo. Així ho argumenten en el seu escrit els tres magistrats: «En el present cas, la capacitat econòmica de l’investigat permet preveure les possibilitats d’abandonar el nostre país i traslladar-se al Brasil i així fer impossible la celebració del judici oral». Capacitat econòmica Malgrat el seu «múscul econòmic», Alves –en paraules de l’advocat Martell– ha perdut el contracte que el vinculava amb el club mexicà i el favor d’algunes marques comercials. El tribunal, però, manté que «no és admissible minimitzar el seu vast capital, propi d’un jugador de futbol d’elit, com és de tots conegut». A més de la suma obtinguda durant la seva llarguíssima trajectòria –és el futbolista amb més títols de la història–, els magistrats afegeixen al seu patrimoni «la quantitat d’empreses en què consta com a administrador segons han acreditat tant la seva pròpia defensa –que esmenta només les dues espanyoles– com l’acusació particular que ha aportat documentació en la qual Alves figura com a administrador o titular en més de 15 empreses al Brasil constituïdes entre l’any 2019 i l’any 2022». Indicis abundants El judici oral a què s’enfrontarà Alves és per un delicte d’agressió sexual que, segons el Codi Penal, pot suposar una condemna de presó d’entre 4 i 12 anys. Es tracta, en conseqüència, d’una pena prou important per decretar la presó preventiva. L’Audiència de Barcelona, a més, considera que, com va creure la jutge d’instrucció d’Anna Marín, hi ha «indicis molt més que suficients» per considerar que Alves va violar la noia de 23 anys. En paraules dels tres magistrats: «Els indicis de criminalitat contra l’Alves són diversos i no parteixen només de la declaració de la denunciant».

El més llegit