Fa setmanes que la comunitat educativa catalana adverteix dels seriosos problemes per cobrir baixes de docents de múltiples especialitats, situació que està posant en dificultats el dia a dia a desenes de centres de tot el territori. Aules i aules sense professor de català, matemàtiques o informàtica durant dies o setmanes –en funció del tipus de baixa del titular i de la sort o no de trobar-li un substitut–, fet que impacta tant en els alumnes –que perden classe– com en la resta de docents de l’escola, que han de cobrir aquestes guàrdies.
Quan li han preguntat per això, el conseller Josep Gonzàlez-Cambray ha sortit del pas aquest dijous assegurant que es tracta d’«un problema global» que també es dona en altres països, i ha recordat que a la borsa del departament hi ha 31.000 mestres i professors apuntats per exercir professionalment. Cosa que, cal remarcar-ho, és perfectament compatible amb el fet que no hi hagi docents de matèries específiques i a zones concretes, situació que el conseller ha admès, i ha afirmat que «s’hauran de prendre mesures per donar-hi resposta».
«Possibles solucions»
Quan li han preguntat si a curt termini una mesura seria que els mestres graduats puguin exercir sense haver acabat el màster habilitant per a la professió –cosa que ja està succeint al poder-se incorporar a la borsa només amb el compromís d’obtenir el màster–, Cambray ha respost que «a curt termini no es descarta cap decisió que pugui facilitar» la incorporació d’aquests professionals, i ha assegurat que s’estan estudiant les possibles solucions.
La falta de substituts especialistes –d’especialitats, a més, ben variades, de cultura clàssica a tecnologia– és un mal que pateixen els instituts públics catalans des de fa temps, però que s’ha vist agreujat, insisteixen des de diversos claustres, després de la contractació aquest gener de 3.566 docents per fer efectiva la reducció d’una hora lectiva de les plantilles pactada amb els sindicats al setembre per firmar la pau abans de començar el curs. «El problema no és la contractació d’aquests docents, perquè sempre és necessari ampliar les plantilles; el problema és, una altra vegada, la falta de planificació del Departament de Educació. El problema ha sigut la manera en què s’ha fet aquesta contractació massiva al gener, sense tenir en compte les conseqüències i buidant unes borses de substituts que ja estaven justes de moltes especialitats abans d’aquesta contractació», va reflexionar fa uns dies la cap d’estudis d’un institut públic.
Entre les mesures ja aplicades per intentar revertir la situació –de moment sense gaire èxit, vist el degoteig constant de denúncies de falta de docents procedents de diversos serveis territorials–, hi ha la ja esmentada possibilitat de ser a la borsa (i, per tant, fer classe) sense tenir el màster de professorat (només amb el compromís de cursar-lo) i l’aprovació del complement de més dedicació per a professorat d’informàtica. Un decret que ha sigut criticat per sindicats i direccions per la seva falta de flexibilitat. «Permet ampliar cinc hores lectives als docents d’informàtica, ni una més ni una menys. Si la teva necessitat no encaixa en aquestes cinc hores, no ets pots acollir al decret», denuncia Mercè García, professora i sindicalista de la CGT, que assenyala que, a la pràctica, el que està passant molts cops és que són els mateixos docents els que posen anuncis i acaben contractant persones de fora de la borsa i sense màster, fora de la normativa, que s’incorporen a la borsa una vegada fitxades.