TikTok alimenta el discurs de l’extrema dreta entre els joves

TikTok és alguna cosa més que un frenesí de vídeos de joves ballant o cantant i de mems divertits. També és masclisme, homofòbia i racisme. L’extrema dreta ha trobat en les xarxes socials un lloc on expandir la seva agenda reaccionària. TikTok en particular. És un fenomen global que va des del sionisme israelià fins als seguidors de Jair Bolsonaro al Brasil. Perquè davant la inofensiva aparença dels seus fons musicals i els seus efectes de so i visuals s’amaguen missatges preocupants que consumeix una joventut immersa en una onada conservadora, com demostra l’enquesta publicada aquest dimecres segons la qual una quarta part dels neerlandesos nascuts després de 1980 creuen que l’Holocaust va ser un mite o que s’exagera molt el nombre de víctimes. En els últims anys s’ha acusat TikTok –una de les xarxes socials amb més usuaris i més utilitzades en els últims anys– d’alimentar el discurs de l’odi. La popular aplicació, creada el 2016 i propietat del gegant tecnològic xinès ByteDance, és al centre de l’huracà en ple debat per l’augment de joves reaccionaris arreu del món. Espanya no n’és una excepció. Dels gairebé 218.000 vots que Vox va collir en les últimes eleccions catalanes, un 20% eren de joves –la majoria homes– d’entre 18 i 29 anys. A Espanya hi ha indicadors que mostren com els discursos antifeministes estan calant a les aules. El Baròmetre d’Infància i Adolescència de l’Unicef, presentat aquesta setmana a Madrid, apuntava que la preocupació de nois i noies per la violència masclista cau 14 punts en dos anys, una evidència que els menors sembla que no donen rellevància social al masclisme, que continua sent un problema enorme de la societat. El 2021, el Baròmetre sobre Joventut i Gènere del Centre Reina Sofia advertia que un de cada cinc joves d’entre 14 i 29 anys negava la violència de gènere. I fa temps que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) alerta del paper de TikTok en la normalització de la violència masclista amb la proliferació de continguts amb insults i vexacions a dones. N’hi ha molts exemples. Fa uns dies es va viralitzar un directe de TikTok en què un home bufetejava la seva nòvia mentre ella parlava amb tres joves ‘tiktokers’ i més de mil espectadors presenciaven la conversa. Sense oblidar el vídeo de l’‘influencer’ Naim Darrechi en el qual afirmava, sense embuts, que quan tenia sexe de vegades es treia el preservatiu sense avisar l’altra persona. O el vídeo gravat a la discoteca Waka de Sabadell en què una menor realitzava una fel·lació a un noi i que fa setmanes es va viralitzar a TikTok i va arribar a centenars d’usuaris, inclosos nens i adolescents. Un públic, el més jove, que s’entreté amb l’aplicació però que també va més enllà. L’any passat, una enquesta de la consultora Pew Research va indicar que un terç dels adolescents nord-americans d’entre 13 i 17 anys ja la utilitzen com a font informativa. El problema és que les xarxes permeten que missatges de grups minoritaris tinguin un altaveu desproporcionat que els ajuda a distorsionar la realitat. I això passa, sovint, lluny del control dels pares. Als adults els costa entendre les regles i dinàmiques d’un entorn virtual que desconeixen. Si Facebook és la xarxa social dels majors de 55 anys i Twitter i Instagram l’és dels que tenen entre 25 i 40, aproximadament, la popular xarxa social de vídeos musicals curts triomfa entre els menors de 25 anys. I en aquest món, els seus pares no hi són. Missatges de consum fàcil Per tot això, davant el cicle electoral pròxim –aquest any a Espanya es renoven tots els governs municipals, molts d’autonòmics i el central–, preocupa l’estratègia digital de l’extrema dreta. Sobretot perquè Vox s’ha introduït amb èxit a les xarxes. Fa dos anys, Andrea Castro Martínez i Pablo Díaz Morilla, professors de la Universitat de Màlaga, van publicar ‘La comunicación política de la derecha radical en redes sociales. De Instagram a TikTok y Gab, la estrategia digital de Vox’, un estudi en què analitzaven l’ús de les xarxes socials de la formació de Santiago Abascal. En aquell moment Vox no tenia mgaire olt contingut a TikTok, però van detectar que els pocs vídeos penjats registraven un gran èxit de seguiment i d’interaccions. «Vox ha sigut molt intel·ligent amb el moviment de la creació del compte de TikTok relativament aviat, ja que és una xarxa social enfocada majoritàriament a un ‘target’ jove», afirma Díaz-Morilla. Des d’aleshores, la formació ultradretana no ha deixat de consolidar-se a la xarxa social xinesa. El seu compte té uns 100.000 seguidors i una part del seu contingut, que ni tan sols es mostra com ancorat, té més d’un milió de visites. A distància el segueixen el PP, amb 27.000 seguidors, i el PSOE, amb 4.000. ¿I quin és el secret de l’èxit de Vox? «Han aconseguit adaptar un missatge simple per a una xarxa simple, senzilla i de consum fàcil i immediat», assegura aquest expert. Els passa per davant, però, Podem, que suma més de 300.000 seguidors. «La dreta radical –explica Castro-Martínez– adapta els seus continguts de manera efectiva al llenguatge propi i als codis de les xarxes i del públic més joves amb missatges curts, efectistes, efectius, en moltes ocasions manipulats i visualment molt atractius, que aconsegueixen captar la seva atenció i difondre’s de manera ràpida». «L’han utilitzat també en les seves seccions regionals per atraure seguidors, com per exemple per a les eleccions andaluses», afegeix. Sense debat I tot això sense necessitat de debatre. «TikTok és una xarxa divertida, superficial, de consum ràpid, on amb prou feines es pensa i no es fomenta el debat ni la crítica si no és en format humorístic, i això la fa molt apropiada per al ‘politainment’ (la política com a espectacle). D’aquesta manera, els usuaris consumeixen contingut polític sense pretendre-ho amb vídeos poc saberuts però a través dels quals cala el missatge populista i d’extrema dreta, ja que no es pot rebatre el seu argumentari de forma tan simplista, sobretot quan els usuaris no consumeixen un altre tipus de contingut que posa de manifest les falsedats del primer», argumenta Castro-Martínez. «A més –adverteix–, els seus detractors potencien la seva viralitat compartint els continguts per criticar-los i provoquen un augment de la seva visibilitat sense voler-ho».

TikTok alimenta el discurs de l’extrema dreta entre els joves

Els constants missatges masclistes, homòfobs i racistes a la xarxa social xinesa s’escapen, sovint, del control paternal

El més llegit