Inma Escriche, pacient de càncer: «Porto 102 sessions de químio; soc un miracle amb potes»

No hi ha una única malaltia anomenada càncer, sinó càncers en plural. Alguns tenen una supervivència als cinc anys del 90%, com el de pròstata i el de tiroide, i d’altres, com el de pulmó, són gairebé una sentència de mort. Tenen una esperança de vida (als cinc anys) del 12% en homes i del 18% en dones. Un dels motius és que «quan apareixen, ja estàs envaït». Qui parla és Inma Escriche, que va saber que tenia càncer de pulmó a l’octubre del 2016, quan tenia 45 anys i ja tenia quatre tumors, una tromboembòlia pulmonar bilateral, un trombe a la cama i un pulmó embassat. Diagnòstic: estadi IV amb metàstasi òssia i, a tot estirar, quatre mesos de vida. No obstant, més de sis anys després continua viva i donant guerra. «He fet 102 sessions de químio, soc un miracle amb potes», diu amb sorna. Com a vicepresidenta de l’Associació d’Afectats de Càncer de Pulmó, fa conferències, assisteix a reunions amb autoritats sanitàries i és una de les pacients més actives a les xarxes socials, on explica detalladament el calvari que suposa enfrontar-se a una malaltia que va segar la vida el 2020 a 112.000 persones. Una xifra que anirà en augment a causa de l’envelliment poblacional, segons ha alertat la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) amb motiu del Dia Mundial del Càncer, que se celebra cada 4 de febrer. L’Inma no fumava, però és conscient que el tabac és la causa del 33% dels càncers i per això considera una «vergonya» que el Govern hagi decidit «guardar en un calaix» la proposta per endurir la llei antitabac. Fins a tres ministres han anunciat plans per reformar la llei que el 2010 va impedir fumar en espais tancats, ja que s’ha quedat obsoleta i ara és una de les més laxes de l’entorn europeu, però encara no s’ha aprovat cap mesura. I Escriche no confia en el fet que tiri endavant abans que acabi la legislatura. «El ‘lobby’ de les tabaqueres no deixa fer passos endavant», lamenta. L’experiència sanitària L’experiència de lInma amb el sistema sanitari és agredolça. Abans que li descobrissin la malaltia, «tenia tots els símptomes» que hi havia algun problema al pulmó i, malgrat això, el metge de família només li aconsellava que perdés pes i fes exercici, «ja que deia que la tos, el cansament i l’ofec al pujar escales estaven relacionats amb l’estrès de tenir tres fills i compatibilitzar-ho amb la feina». «Va ser una vergonya», afirma. Fins que se’n va cansar, es va plantar a urgències i, tot i que la volien enviar a casa –perquè un dels pulmons li funcionava bé i en repòs oxigenava adequadament–, una radiografia va demostrar que patia un càncer ja estès. A partir de llavors, la van tractar a la Fundació Jiménez Díaz, «un dels millors oncòlegs del país», i el seu ingrés en assajos i tractaments molt tòxics van aconseguir que l’Inma s’hagi convertit en un dels pocs «llargs supervivents de càncer de pulmó». La quimioteràpia Molt poques persones a Espanya han rebut tantes sessions de quimioteràpia. Ininterrompudament, ha rebut la «droga» cada 21 dies durant més de sis anys i només en tres ocasions estava tan greu que van haver d’ajornar el tractament una setmana. Així mateix, va participar en un assaig sobre immunoteràpia que ha sigut tan efectiu que ha aconseguit augmentar a dos anys la supervivència mitjana dels pacients amb càncer de pulmó. A continuació van rescatar per a ella un tractament obsolet per la seva toxicitat però que a l’Inma li va resultar efectiu i va aturar una nova metàstasi. Però la primera sessió li va provocar un xoc i va estar a punt de morir. No ha sigut l’única vegada. L’últim any ha estat a punt de morir en quatre ocasions i és «molt dur gestionar emocionalment» fer-se a la idea que la quimioteràpia i els seus dolorosos efectes secundaris són «de per vida». També és «complicadíssim» viure «sense poder fer plans de futur, sense saber si viuràs un altre Nadal, un altre canvi de roba d’armari...». L’Inma suporta la difícil situació gràcies a la seva fe en Déu, que no li dona l’esperança de curar-se, però sí serenitat», i «al suport de la gent». «El càncer m’ha permès veure que la bondat existeix», reflexiona.

Inma Escriche, pacient de càncer: «Porto 102 sessions de químio; soc un miracle amb potes»

La vicepresidenta de l’Associació d’Afectats de Càncer de Pulmó és un exemple de superació: li van donar quatre mesos de vida i han passat sis anys des del diagnòstic

El més llegit