Beatriz Trillas: «Estan buidant les escoles d’esperit crític»

Beatriz Trillas participarà el mes que ve, junt amb diversos companys de l’escola Frederic Mistral de Barcelona, en una trobada internacional a l’ONU sobre el futur de l’educació. El seu discurs està travessat per una clara i sorprenent –té només 16 anys– consciència dels seus privilegis, des dels quals qüestiona el sistema. Quan acabi el batxillerat, vol estudiar Filosofia. -¿Què creu que falla en el sistema educatiu català? -Hi ha dos grans temes. El primer és que l’educació se centra a crear màquines per al sistema, intentant imposar assignatures que beneficiïn el sistema. Per exemple, ara s’està parlant de canviar l’assignatura obligatòria de Filosofia a batxillerat per la d’Emprenedoria. Estan buidant les escoles d’esperit crític. Moltes revoltes van començar en instituts i universitats, però si tu crees un sistema per a empresaris o per a treballadors sense esperit crític, no es qüestionaran les coses per poder canviar-les, i aquest és un paper molt important de l’escola, i s’està perdent. -¿Creu que és una cosa estructural, del sistema educatiu en general? -Sí. Ve des de dalt, des de com s’estan dissenyant els currículums. -Ara que esmenta els currículums, ¿què li sembla el nou currículum de batxillerat? -Que l’han implantat molt a la babalà. L’any passat estàvem a quart d’ESO i encara no sabíem ni com serien els batxillerats. A més, una modificació és afegir el batxillerat general, que s’ha convertit en una espècie de social, però amb menys esperit crític, encara. És com si haguessin creat un batxillerat només per tenir el títol. Trobo que l’educació cada vegada s’està enfocant més a això, a obtenir títols més que a formar persones. -¿Què opina del sistema competencial? -Fa la sensació que no estem formant persones amb més habilitats, sinó implementat un sistema que t’ajuda més a aprovar. S’haurien de fer reformes perquè la gent realment aprengués. El sistema competencial no pot convertir-se en una manera d’apujar notes, en què et diguin ‘busca-ho a internet i, si ho trobes, perfecte; i, si no, també, perquè et posarem bona nota perquè ho has buscat’. -Un dels grans problemes del sistema és la segregació escolar. Normalment al parlar sobre aquest assumpte es mira les escoles que acullen un major nombre d’estudiants vulnerables, però les escoles a l’altre extrem estan també segregades. -Jo vaig a una escola on no hi ha gent pobra, bàsicament; i molts companys creuen que el món és així. Que tothom és ric, que tothom té un iPad i extraescolars a la tarda... I això no és educar-te per al món de veritat i no t’està deixant veure la realitat de molta altra gent. I aquesta segregació crea més desigualtat entre rics i pobres. Perquè al final el que et porta a una bona posició laboral són els teus contactes, i si no tens contacte amb gent diferent, els pobres continuaran sent pobres... -¿I aquesta desigualtat com es reverteix? -A la meva escola el que t’ensenyen està molt bé, el nivell és molt bo, però no pot ser que aquests coneixements només estiguin a l’abast dels que s’ho puguin permetre. Caldria refer tot el sistema perquè fos més igualitari. -Un altre problema que preocupa és el masclisme a les aules. ¿Com el viu? -Hi ha homes que intenten millorar, de fet els homes obertament antifeministes són una minoria, però se senten molt. Jo vaig a una escola rica on tota la vida hem sentit discursos sobre que les dones ho poden fer tot, no se’ns dona cap altra mirada, com la violència masclista i la bretxa salarial. S’empoderen les nenes, però als nens no se’ls ensenya què poden fer ells pel feminisme. -¿Creu que el repunt masclista adolescent és una reacció a l’onada feminista? -Pot ser, però l’important és que ens haurien d’ensenyar el feminisme com un moviment. A la meva escola el 8 de març en comptes de fer vaga posàvem quatre pancartes de dones científiques amb un QR... Això no és educar en el feminisme. -Seguim amb l’agenda educativa: la digitalització de les aules. ¿Què li sembla? -Ens venen la digitalització com el millor d’una manera acrítica. A l’escola, sobretot, ens ensenyen que el futur són les tecnologies i ens han d’educar en les tecnologies i això genera que no ens qüestionem si són bones o dolentes. ¿Per què és millor un iPad que un llibre? Et diuen, mira, avui aprendrem a utilitzar Google Docs, i està bé, és clar, cal saber utilitzar-lo, però també ens haurien d’ensenyar què fan aquestes companyies amb les nostres dades. Quins avantatges i quins inconvenients té la tecnologia... Ens hauríem de qüestionar més les coses. -¿Considera que es posa prou el focus en la salut mental? - La salut mental els importa si comences a treure males notes. Si vas malament acadèmicament t’envien a la psicòloga, però fa la sensació que la preocupació no és la teva salut mental, sinó les teves notes o que molestis a classe. I no és culpa dels professors, ¡és culpa del sistema! -Però com a mínim ha deixat de ser tabú. Es parla del tema. -Sí, l’ansietat i la depressió s’han normalitzat, però això tampoc està bé. -Una bestiesa. A la seva generació la covid els va agafar a segon d’ESO. ¿Com els va afectar? -Ens va afectar, però no tant. A la meva escola tothom tenia iPad, i no vam estudiar amb normalitat, clar, perquè érem a casa, però teníem la xarxa i els recursos. No va ser tan catastròfic com a les escoles que no en tenien. -Totalment. Em referia a nivell emocional, més que acadèmic. -Amb recursos econòmics el confinament es va portar molt millor. Jo era a casa, feia la classe, i després jugava a videojocs amb els meus amics. És clar que hagués preferit sortir i quedar, però no es pot comparar amb altres situacions.

Beatriz Trillas: «Estan buidant les escoles d’esperit crític»

Estudia primer de batxillerat en una escola concertada de Sarrià, a Barcelona, i el mes que ve anirà a l’ONU a parlar sobre el futur de l’educació

El més llegit