Periodisme sense consciència: ¿pot la intel·ligència artificial explicar el món?

¿I si això que estàs llegint no ho hagués escrit un humà, sinó una màquina? La pròxima vegada que entris a la pàgina web d’un mitjà de comunicació per informar-te potser hauràs de plantejar-te aquesta pregunta. I és que la popularització de la intel·ligència artificial (IA) capaç de generar textos i imatges està començant a afectar el periodisme, i obre un mar d’oportunitats però també importants riscos per a la professió. El desembarcament de la IA a les redaccions periodístiques ja és una realitat. Al novembre, el mitjà tecnològic de referència CNET va començar a utilitzar un generador de textos propi per elaborar articles sobre finances personals, uns continguts dissenyats per tenir un bon SEO i posicionar-se a dalt de tot de les llistes de Google (una cosa que el cercador penalitza). Sense anunciar aquesta novetat als lectors, la companyia va publicar uns 77 articles mitjançant aquesta tecnologia automatitzada, un 1% de tots els publicats des d’aleshores. Durant els primers dies de gener, investigadors van destapar no només que el mitjà havia optat per aplicar la IA als seus continguts, sinó que el seu sistema –que havia de ser editat i supervisat per periodistes– va publicar mentides i imprecisions de forma reiterada. Aquest petit escàndol dins del sector periodístic ha posat en relleu el potencial impacte de l’aplicació de sistemes generatius com ChatGPT. Creat per la companyia OpenAI, aquest popular model de llenguatge s’ha convertit en tot un fenomen mediàtic gràcies a la seva capacitat d’aprendre de milers de milions de dades extretes d’internet per crear textos, resumir conceptes complexos, imitar estils literaris, compondre poemes o programar línies de codi informàtic. En resum, donar resposta a tota mena de peticions dels usuaris. Errors i plagis La seva profunda capacitat per simular el raonament humà i ser creativa ha fet que la IA sigui el fenomen tecnològic de moda, una novetat que ha aconseguit traspassar les barreres del sector per fascinar el públic general no expert. Tanmateix, aquests sistemes disten de ser perfectes. «Pot generar ocasionalment informació incorrecta o enganyosa i produir continguts ofensius o tendenciosos», adverteix el mateix ChatGPT. El fet que aquests xatbots puguin respondre falsedats de forma convincent inquieta els experts, que temen que l’ús acrític d’aquestes eines degeneri en un problema de desinformació. Aquesta preocupació ha fet que milers de revistes científiques n’hagin prohibit l’ús per a investigacions acadèmiques. Aplicat als mitjans de comunicació, aquest risc és encara més gran. CNET va decidir posar fi al seu experiment amb la IA el 25 de gener, poc després que el mitjà digital ‘Futurism’ destapés que alguns dels articles creats amb aquest sistema no només difonien informació poc precisa i plena d’errors, sinó que a més copiaven frases exactes d’altres articles sense citar-ne els autors. La màquina no té consciència, amb la qual cosa no se la pot acusar de desinformar o de plagiar de forma intencionada, però aquests errors sí que posen en relleu el debat deontològic que obre l’aplicació de la IA en el periodisme. La controvèrsia de CNET és la primera de moltes. Moltes oportunitats Aquesta polèmica no ha evitat que altres publicacions es llancin a l’ús de la IA. Dijous, el mitjà digital BuzzFeed va anunciar que el contingut basat en IA passava a «formar part del nostre negoci principal» i que s’utilitzaria tant per millorar els seus populars qüestionaris com per afinar la personalització del contingut per a la seva audiència, segons va avançar el ‘Wall Street Journal’. Des d’aleshores, les accions de la companyia s’han disparat un 325%. «Utilitzar ChatGPT per a informació dura seria un suïcidi [...] però pot utilitzar-se per a l’elaboració de contingut d’entreteniment en el qual et puguis equivocar, com en els tests de BuzzFeed», ha assenyalat l’analista Antonio Ortiz al pòdcast ‘Binarios’. La integració de la IA a les redaccions periodístiques pot ser molt útil. Aquest tipus de sistemes poden utilitzar-se per traduir textos d’altres idiomes, transcriure entrevistes, resumir informes llargs, generar imatges, editar vídeos o sintetitzar conceptes complexos per adaptar-los a diferents tipus de lectors. Amb això no es busca reemplaçar el periodista, sinó automatitzar certes tasques més pesades per agilitar-li la feina i permetre-li anar més enllà. Ja el 2014, l’agència de notícies The Associated Press va començar a servir-se de la IA amb aquestes finalitats i per redactar informes de resultats d’empreses i per als esports. Tot això apunta a una transformació del panorama mediàtic. De la premsa escrita a la televisió, desenes de mitjans arreu del món ja recorren a la IA per millorar els seus serveis i tot apunta que en els pròxims anys es veurà una eclosió del contingut generat automàticament. Com adverteix l’Institut Reuters per a l’Estudi del Periodisme de la Universitat d’Oxford al seu informe sobre tendències del 2023, aquest canvi no estarà lliure de friccions: «Serà més fàcil que mai crear continguts multimèdia atractius i molt versemblants, però també serà més difícil que mai separar el que és real del que és fals, enganyós o manipulat».

Periodisme sense consciència: ¿pot la intel·ligència artificial explicar el món?

L’ús experimental de generadors de text com ChatGPT ha produït informacions errònies o falses

El més llegit