Masclisme a l’institut: ¿per què els adolescents s’atreveixen més amb les professores dones?

«L’error és pensar que a les escoles i instituts podem crear foc nou –assenyala el psicòleg especialitzat en salut mental infantil i juvenil Roger Ballescà–; creure que podem educar nens en el feminisme i la igualtat i així tindrem una societat feminista i justa». I segueix: «Això és una fantasia; les coses no funcionen així. Els nois absorbeixen els comportaments i les actituds socials. Si estem en una societat violenta i masclista, ells reprodueixen aquestes conductes», sentencia el coordinador del Comitè d’Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Amb aquest raonament lògic explica Ballescà la realitat descrita per infinitat de professors d’institut: els alumnes, nois, falten més al respecte les professores dones. No es tracta de generar alarmisme, generalitzar ni dramatitzar, però sí de posar el focus en una situació que existeix i que s’ha normalitzat. «És una qüestió d’autoritat. La figura de l’home es veu com una autoritat i la de la dona, no tant», assenyala Roser Calvet, professora de secundària, qui afegeix que les professores dones han de demostrar molt més la seva vàlua davant els joves, mentre que a un home no se li exigeix. La violència verbal als instituts ha existit sempre, però el preocupant repunt masclista entre els joves està empitjorant la situació a moltes aules. «Està pujant vertiginosament la falta de respecte a les professores. Nois que es mostren obertament masclistes i que s’atreveixen fins i tot amb professores veteranes», reflexiona el docent Dani Cortijo, que apunta que avui ser masclista molts joves ho consideren com ser antisistema, una conducta inherent a l’adolescència. En paral·lel i molt vinculat a aquesta situació, no són pocs els docents que parlen de la pèrdua d’autoritat que està vivint la seva figura i que alguns relacionen directament a la precarietat del sistema educatiu. Consideren que si estàs obligat a fer classes de tot, de temes que no controles, això fa que deixis de generar admiració en l’alumnat. Aquest qüestionament de la figura del professor ha sigut un dels motius pels quals el sindicat de professors de secundària Aspepc va cridar a la vaga educativa d’aquest dimecres. «El problema és que hi ha una omertà. Una espècie de llei del silenci que nega el deteriorament de la convivència als centres a través de la negació de la indisciplina. És una cosa que en el pla teòric no existeix, però la situació està molt deteriorada», afirma Xavier Massó, portaveu del sindicat, que posa sobre la taula l’existència d’una «indisciplina sistèmica». Revictimització «L’insult al professor és una característica que s’ha normalitzat i davant d’això el Departament d’Educació l’únic mecanisme que ofereix és la mediació, una mediació que posa en un pla d’igualtat l’agredit i l’agressor. Això també passa en els casos de bullying i fa que moltes vegades sigui l’alumne agredit qui acabi marxant del centre, mentre que l’agressor es queda allà», critica Massó, que assenyala també la revictimització que viuen els professors agredits, a qui se’ls fa sentir culpables per no saber controlar la classe. Com Calvet i Cortijo, Massó coincideix que les faltes de respecte són més habituals cap a les docents (majoria en un sector molt feminitzat). Ballescà assenyala una altra qüestió als seus ulls definitiva: el paper de pares i mares. «En els últims 50 anys hem passat de famílies en les quals predominava l’autoritarisme a un entorn d’hiperprotecció i falta d’autoritat, i això té efectes molt importants. Nens que no toleren la frustració i que no entenen que els límits formen part de la societat. Ens trobem amb famílies a les quals els costa sostenir la frustració dels seus fills i escoles i instituts als quals els costa sostenir la frustració de les famílies quan aquestes es queixen d’una situació, segons el seu parer, és a dir, el dels seus fills, injusta», argumenta el psicòleg. Quant a la mediació com a única resposta, Ballescà defensa el mètode, però afegeix que «no ha de servir perquè hi hagi actes sense conseqüències». «De vegades es transmet la sensació que el límit és negatiu, una mesura punitiva, però el límit no és punitiu per si sol; el límit forma part de l’experiència de viure», afegeix el psicòleg, que reitera la idea que no podrem crear una societat de nens impecables i justos si no transformem la societat. La influència de les xarxes Tornant al masclisme i la intolerància, dos dels grans mals encara pendents de transformar en la societat, el formador José Antonio Martínez Vicario esmenta el gran problema que suposa la presència constant de missatges negacionistes de la violència masclista a TikTok, YouTube i Instagram. «Les criatures estan rebent cada vegada més missatges molt perillosos i molt difícils de desmuntar. Hem de mirar com treballem el feminisme per acostar-lo a aquests joves. No es tracta tant d’enfrontar-nos a aquests discursos, sinó de baixar a la seva realitat, conèixer-la i, a partir d’allà, convidar-los a conèixer. Però són adolescents que venen amb molts tabús i molts prejudicis i has d’escoltar-los», conclou.

Masclisme a l’institut: ¿per què els adolescents s’atreveixen més amb les professores dones?

«Està pujant vertiginosament la falta de respecte. Nois que es mostren obertament masclistes i s’atreveixen fins i tot amb mestres veteranes», reflexiona el docent Dani Cortijo

El més llegit