Brussel·les alerta que hi ha espècies d’abelles, vespes i papallones «a punt d’extingir-se»

Una de cada tres espècies d’abelles, papallones i vespes estan desapareixent a la Unió Europea i algunes estan a punt d’extingir-se. Una situació «preocupant» sobre la qual ha llançat la veu d’alarma aquest dimarts la Comissió Europea que vol revertir la situació per a l’any 2030 amb mesures que millorin la conservació i aturin les causes del declivi. «L’extinció dels pol·linitzadors provocaria l’enfonsament dels ecosistemes. Seria, literalment, un malson. Hem d’evitar aquest escenari, i el nou acord per als pol·linitzadors adoptat avui pretén invertir el seu declivi per a l’any 2030», ha explicat el comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevicius, durant la presentació de la iniciativa. Entorn del 80% de les plantes de cultiu i flors silvestres, quatre de cada cinc, depenen de la pol·linització per animals així que la pèrdua d’aquests petits insectes representa una de les amenaces més grans per a la natura, el benestar humà i la seguretat alimentària de la UE. Un servei que, segons els càlculs de Brussel·les, aporta «beneficis tangibles a l’economia», amb una contribució a la producció agrícola de la UE d’«almenys 5.000 milions anuals» tot i que la majoria dels beneficis essencials continuen sense quantificar-se. Brussel·les considera urgent revertir la situació amb actuacions en tres grans àrees. La primera millorar la conservació d’espècies i hàbitats. Per a això, impulsaran plans de conservació específics per a les espècies amenaçades, identificaran els pol·linitzadors típics dels hàbitats protegits per la Directiva d’Hàbitats i, juntament amb els estats membre, prepararan un pla per crear una xarxa de corredors ecològics per als pol·linitzadors denominat «línies de brunzit». El segon àmbit d’actuació és la restauració d’hàbitats en paisatges agrícoles. «És fàcil oblidar-ho aquí a Brussel·les, però un enorme percentatge de la superfície de la UE és agrícola», ha recordat el comissari que ha promès augmentar les ajudes a l’agricultura respectuosa amb els pol·linitzadors. El tercer gran focus aposta per mesures per mitigar l’impacte de l’ús de pesticides. «Sabem que l’ús de plaguicides és un factor important en el declivi dels pol·linitzadors, per la qual cosa hem de mitigar el seu impacte», al·lega Sinkevicius. Abús de plaguicides Segons ha explicat, part de la solució passa per reforçar els requisits legals a aplicar en la gestió integrada de les plagues, en línia amb la proposta sobre l’ús sostenible dels plaguicides que està en tramitació, o mitjançant mètodes d’assaig addicionals per determinar la toxicitat dels plaguicides per als pol·linitzadors, inclosos els efectes subletals i crònics. «Donat que l’abús de plaguicides és un factor clau en la pèrdua de pol·linitzadors, serà fonamental reduir el seu risc i ús d’acord amb la proposta de la Comissió», addueix l’Executiu comunitari. «Sabem que l’abús i la dependència excessiva de plaguicides suposen una greu amenaça per a la nostra seguretat alimentària, la rendibilitat de les explotacions agrícoles, la biodiversitat i el nostre medi ambient», ha recordat també la comissària de Sanitat, Stella Kyriakides. El pla dissenyat per Brussel·les advoca per millorar els hàbitats dels pol·linitzadors a les zones urbanes i fer front als efectes als pol·linitzadors del canvi climàtic, les espècies exòtiques invasores i altres amenaces com els biocides o la contaminació lluminosa. A més, intentarà millorar el coneixement que hi ha sobre el declivi d’abelles, papallones i vespes, les seves causes i les seves conseqüències. Entre les mesures també hi ha la creació d’un sistema global de seguiment, suport a la investigació i l’avaluació, per exemple, mitjançant el cartografiat de les zones clau per als pol·linitzadors d’aquí al 2025 i fomentar el desenvolupament de capacitats i la difusió de coneixements. En tot cas, l’èxit de la iniciativa dependrà, segons Sinkevicius, de tres coses, començant per la coordinació entre les diferents polítiques sectorials. «Per posar un exemple obvi, és vital que les polítiques d’agricultura, sanitat i medi ambient col·laborin estretament. Exactament igual que estem fent amb la posada en marxa de l’estratègia de biodiversitat i ‘de la granja a la forquilla’, ha recordat durant la presentació. Un altre element important serà millorar la investigació i implicar científics, ciutadans, agricultors, empreses. «El declivi dels pol·linitzadors és un problema complex que no té una solució senzilla. Podem creuar-nos de braços, donar-nos per vençuts i dir que hem fet tot el possible, però que no ha funcionat. O podem reconèixer que invertir la tendència al declivi dels pol·linitzadors requereix múltiples enfocaments», ha afegit.

Brussel·les alerta que hi ha espècies d’abelles, vespes i papallones «a punt d’extingir-se»

«L’extinció dels pol·linitzadors provocaria l’enfonsament dels ecosistemes. Seria, literalment, un malson», avisa el comissari de Medi Ambient, Virginijus Sinkevicius

El més llegit