«En el ‘perreo’ el noi és ‘el puto amo’»: parlen els adolescents

La cantant Rigoberta Bandini explica que la seva amiga Adri va ser qui la va ensenyar a ballar twerking: «La clau, segons ella, era: poses les mans així, llavors, maluc, maluc i amb una miqueta de...». Amaia Romero completa el pas: «Traient una miqueta el cul, ¿no?», a la cançó ‘Así bailaba’, que totes dues van estrenar fa uns mesos. El cap de setmana passat, igual que en la melodia, el ball de les nenes ha tornat a ser protagonista: el ‘perreo’ dels adolescents a la discoteca Pampara Tardes, com se sol dir en aquests casos, ha trencat internet. Molts comentaris, una vegada més, han disparat contra les noies, que a la píndola viral de TikTok mouen els malucs inclinats mentre els nois, dempeus i per darrere, ‘perrean’ en posició de superioritat. «A una discoteca es va a ballar, a ‘perrear’, i no és dolent que ho fem amb 15 anys», afirma Manuel Lambea, de 15 anys, un dels adolescents que apareix al vídeo mentre s’assenyala a la pantalla. De fet, en aquests clubs de tarda, com afirma la seva companya d’institut, Laia Merino, «només posen dembow i reggaeton, música que es pugui ‘perrear’». ¿És masclista, el ‘perreo’? Ja fa anys que el twerk s’ha convertit en un ball que empodera, que crida que les dones són éssers que desitgen i no objectes desitjats i que bé poden expressar la seva sexualitat de manera explícita, ja sigui per pur plaer o per «diversió», com expressa la Laia. Postures com la que veiem al vídeo –elles abaixades, ells dempeus– clarament fan referència, de fet, a postures sexuals. La qüestió és: ¿amb quins ulls miren el ‘perreo’ els adolescents? José Centelles i Bilal Benmoussa, de 18 anys, ho tenen clar: per ells, el twerk «és un ball com qualsevol altre». «Potser la postura pot enganyar perquè la noia està abaixada com fent de gos, però és la part [del cos] que al noi li pot interessar en aquell moment», afirma el Bilal. Això sí, objectivament, qui sembla dominar l’escena són ells, mentre que elles queden subordinades, una cosa que per al Bilal també té sentit. «El noi és més ‘el puto amo’. Socialment aquest ball deixa el noi en lloc de ‘bua te n’estàs “perreando” una’ i crec que hi ha més xavales que xavals que ho fan per pressió social», afirma. I continua el José: «Sembla que la noia sigui la part submisa, ¿no? Jo considero que qui no vol ballar, no balla, i no és més submís que ningú el que està a baix; jo he estat en les dues posicions». ¿I si fos al revés? Les fronteres entre voler fer una cosa i fer-la perquè és «el que toca» són molt difuses, sobretot en l’adolescència i més encara quan l’educació sexual en igualtat és pràcticament inexistent. En això rau el dilema de si ballar reggaeton és plantar-li cara realment al masclisme, es tinguin 15 o 25 anys. La Laia diu que ho té clar: «Sempre que es ‘perrea’ es fa amb consentiment; si dius que no és que no. El twerk no és masclista». D’acord. ¿I què passaria si al vídeo els que estiguessin abaixats fossin ells? D’entrada, cap adolescent d’aquest grup s’ho imagina. «Ens hem acostumat que la noia s’abaixa i el noi és qui ‘li dona’. Es fa així perquè és com ens agrada», afirma la María. El Manuel comenta que per ell seria «sorprenent» veure dos nois ‘perreando’. «No hi estem acostumats». Segons la Laia, quan això passa «és per fer la gràcia». «No és una posició humiliant» «Invertit no m’ho imagino. ¡En aquestes proporcions no!, hi pot haver algun cas... Però no crec que mai vegem tots els nois moure el cul en una discoteca», diu el José. «Segurament hi ha parelles homosexuals que ho facin, no és un ball de noies», apunta el Bilal. I el José continua: «Potser es fa així perquè sempre ha sigut així. ¿Això és el correcte? Pot ser que no, però no crec que cap posició sigui humiliant». Està fora de dubte que la música urbana ha arribat al ‘mainstream’ per quedar-se i que els codis culturals han anat canviant. Les noves generacions ho tenen clar, però els seus progenitors no tant. El Bilal ho compara amb la batxata, un gènere en el qual es balla «molt junts» i que ningú jutja de la mateixa manera. Xoc generacional Per ell, «tot i que sigui nou i molta gent no ho entengui, ballar és ballar». El problema que veuen els adolescents de 15 anys és el salt –o incomprensió– generacional. «En l’època dels nostres pares aquest ball no existia, per això ho veuen com una falta de respecte a les seves filles», diu la María. El Manuel hi està d’acord: «Clar, ells no ‘perreaban’ perquè no estava de moda». Quan s’imaginen en el paper de pares, la cosa canvia. «Si jo fos pare i veiés la meva filla de 14 anys movent el cul com al vídeo, pensaria que no és apropiat. És lògic que els xoqui, però tampoc crec que calgui escandalitzar-se», afirma el José. El ball de les noies En general, les noies són molt conscients que el focus del judici ràpid es col·loca sempre sobre elles. La Laia ho explica així: «Hi ha molt masclisme i les mares entenen que els nois, al cap i a la fi, se senten més grans ‘perreando’. Al vídeo veuen que ells ho disfruten i que, a sobre, es riuen d’elles». La María hi està d’acord: «Fins i tot les dones veuen diferent que el seu fill ‘perree’ que no pas que ho faci la seva filla, perquè és a ella a qui ‘li donen’». Totes dues comparteixen la queixa que «tothom hauria de tenir dret a ballar el que li agrada» i entenen que desconfiar que el twerk sigui una arma contra el masclisme –també per a les adolescents– és invalidar-les com a feministes. n

«En el ‘perreo’ el noi és ‘el puto amo’»: parlen els adolescents

EL PERIÓDICO parla amb un grup de noies i nois d’entre 15 i 18 anys que reivindiquen la part lúdica del ball i atribueixen part de la indignació adulta a un xoc generacional

El més llegit