«El 99% de les criptomonedes són una estafa»: dels diners fàcils al pànic (i la regulació)

De protagonitzar les portades de les revistes financeres més prestigioses dels Estats Units a ser detingut per cometre un dels fraus més grans de les últimes dècades. Poques imatges il·lustren més bé la volatilitat i l’enfonsament de les criptomonedes que el tràgic arc narratiu seguit per Sam Bankman-Fried, el guru caigut en desgràcia després de la fallida d’FTX, la tercera plataforma de comerç de criptoactius més gran del món i centre del seu imperi. L’enjudiciament d’SBF –que s’enfronta a una pena de fins a 115 anys de presó– resumeix a la perfecció un 2022 negre per a la criptoeconomia. En tot just un any, el sector ha passat de viure el seu punt àlgid a enfonsar-se. Bitcoin, el ‘token’ de referència, ha caigut més del 60%. Per als altres actius, l’any ha sigut un daltabaix encara més significatiu. En els últims 12 mesos, l’emergent indústria de les criptomonedes ha vist com s’han evaporat uns dos bilions de dòlars del seu valor. Els fons de cobertura que operen amb criptomonedes van caure el 50%, segons BarclayHedge. La revolució que prometia canviar l’entorn financer, tecnològic o artístic ha sigut sepultada pel col·lapse dels mercats i la successió d’escàndols empresarials, sectes que enganyaven joves i atacs informàtics, i ha deixat milions d’afectats pel camí. La confiança cega que molts tenien fa un any ha derivat en pànic i recel. «El 99% de les criptomonedes són una estafa», ha assenyalat l’economista Nouriel Roubini, que ja va presagiar la crisi hipotecària del 2007. ¿Com hem arribat aquí? Les criptomonedes no es poden entendre sense el bitcoin. Ideat el 2008 per un o diversos usuaris anònims sota el sobrenom de Satoshi Nakamoto, proposava una moneda digital que es pogués transferir de manera oberta i segura a través de la xarxa coneguda com a Blockchain (o cadena de blocs). La seva missió era ser descentralitzada, és a dir, esquivar una autoritat central que regulés aquestes operacions, com els bancs. Després del precedent del bitcoin va aparèixer Ethereum, una plataforma que va servir a tercers com a arquitectura per aixecar les seves pròpies criptomonedes. I aquestes van proliferar, la majoria amb l’objectiu de l’especulació. Sense cap projecte al darrere, el valor d’aquests actius eteris depèn de la confiança dels inversors. Firmes de capital risc, presumptes gurus i tota mena de celebritats van amplificar la promesa de fer-se ric en un tres i no res, un miratge ara en quarantena que va fer impacte i va seduir fins i tot els que no tenien cap coneixement sobre finances. Promeses fallides El sector entra al 2023 evidenciant que moltes d’aquestes prèdiques eren només fum. Molts van aprofitar la convicció cega en les criptomonedes per impulsar projectes fraudulents que han repetit un mateix patró: promeses de grans guanys per atraure els inversors, generar confiança per augmentar el seu valor i quan aquest arriba al seu cim retirar els fons per fugir amb els diners dels inversors sota el braç. L’activitat il·lícita de criptomonedes va arribar a un màxim històric de 20.100 milions de dòlars el 2022, segons un informe de Chainalysis. La populista promesa de descentralitzar les finances, esquivar el control de les grans empreses i «tornar el poder al poble», com van vendre, també va ser un miratge. Diversos estudis han apuntat que la criptoeconomia és particularment desigual i que la riquesa generada amb aquests actius està concentrada a les mans de pocs. A més, l’efecte arrossegament que va generar la caiguda de les criptomonedes Luna i Terra el maig –que va evaporar 45.000 milions de dòlars de la nit al dia– ha evidenciat la interconnexió entre els grans operadors del sector. L’economista Mihir A. Desai, professor de Harvard Business School, ha assenyalat en un article al ‘The New York Times’ que les «promeses il·lusòries i ridícules» de les criptomonedes són part del «pensament màgic» que ha «infectat el capitalisme», una «fantasia tecnoutòpica» que va créixer en una època de baixos tipus i de popularització dels discursos antisistema que ara s’esquerda. ¿Ocàs o ressorgiment? El criptomercat es va desplomar el 2022 deixant veure les seves costures, però aquest 2023 sembla que tindrà un lleuger efecte rebot. Actualment, encara hi ha fins a 22.299 criptomonedes amb una capitalització de 991.160 milions de dòlars, segons dades de CoinMarketCap. D’entre les 100 primeres només 13 han perdut valor en l’última setmana. Des de principis de gener, el bitcoin ha rebotat gairebé un 25% –és el seu millor mes des de novembre del 2021– i Ether gairebé un 29%. Tot i així, els problemes evidenciats en els últims mesos no han desaparegut. L’entusiasme ha deixat pas a l’escepticisme i des de principis del 2023 el sector acumula multes, acomiadaments i turbulències. La prestamista Genesis es va declarar en fallida aquest dijous passat, i va deixar atrapats uns 3.000 milions de dòlars dels clients. FTX ha anunciat que dels 8.000 milions de dòlars dels clients que va perdre, uns 415 milions han sigut robats per cibercriminals. Gegants com Coinbase han paralitzat la seva activitat al Japó a causa de l’alta volatilitat i ha sigut sancionada amb més de 50 milions. I fins i tot Binance, la plataforma més gran de ‘trading’ cripto del món, acumula sospites sobre el seu funcionament i denúncies per ser refugi del blanqueig il·legal de més de 2.340 milions. Aquesta creixent desconfiança augura un 2023 amb una pressió més gran perquè les autoritats adoptin una regulació del sector. Tant els EUA com la Unió Europea (UE) ja treballen en aquestes lleis, i preparen fins i tot el llançament de la seva pròpia criptomoneda.

«El 99% de les criptomonedes són una estafa»: dels diners fàcils al pànic (i la regulació)

El mercat dels actius digitals continua acumulant escàndols després d’un 2022 ple de fallides i fraus

El més llegit