La inversió d’Espanya en atenció primària amb prou feines creix unes centèsimes el 2023

L’arribada de la covid va provocar desenes de promeses i bons propòsits sobre la necessitat d’invertir en sanitat i de reforçar el sistema públic de salut. Tanmateix, les vagues de metges en diverses autonomies –a Catalunya els dies 25 i 26 de gener– posen de manifest que els aplaudiments i els compromisos no arriben al dia a dia dels centres sanitaris, on falten professionals i recursos, cosa que contribueix que les llistes d’espera, en termes generals, no parin de créixer. Per més que ho denunciïn sanitaris i pacients, continua sorprenent que el 76% de la població trigui una mitjana de 8,8 dies a accedir a un metge de família, segons constata l’últim baròmetre del Ministeri de Sanitat. Dins del sistema, l’atenció primària continua sent «la germana pobra», ja que no s’ha recuperat del tot de les retallades del 2010: la inversió de les administracions en els centres de salut, tot i que ha crescut en els últims anys, encara és «insuficient», segons denuncia el sector. Un estudi recent fet per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) demostra que el percentatge dedicat a la baula que constitueix la porta d’entrada al sistema sanitari tot just ha crescut sis centèsimes entre el 2022 i el 2023. En els pressupostos aprovats per a aquest any, la inversió en primària passarà del 14,93% al 14,99% de la despesa sanitària, molt lluny del 25% que demanen les entitats que representen els professionals. El gruix del pressupost es destina a atenció especialitzada(hospitals i consultes), amb aproximadament un 63% del pressupost de les administracions autonòmiques, i la despesa farmacèutica hospitalària es menja entorn del 17%, i els concerts, un altre 8%. Segons Marciano Sánchez Bayle, secretari d’organització de la FADSP, els percentatges haurien de ser «un 60% per a l’atenció especialitzada, un 25% per a primària, menys d’un 14% per a la despesa en medicaments i un progressiu decreixement de la sanitat privada, perquè no superi el 5%». A més, el creixement del pressupost és desigual tant en els diferents nivells com entre les comunitats. Així, la despesa en sanitat especialitzada va créixer un 29% del 2010 al 2020 en la despesa per habitant, mentre que la despesa farmacèutica va créixer un 44% (entre el 2014 i el 2021) i en concerts el 13%, segons l’observatori de la FADSP, que avisa, informe rere informe, de la dificultat de comparar els pressupostos de les diferents administracions, així com la falta de dades generalitzada. Quant a l’atenció primària, la mitjana destinada de la despesa a la primera baula encara era el 2018 un 0,9% inferior a la del 2010, per tant fins aquesta data no s’havia recuperat de les retallades, tot i que a partir del 2016 s’observa «certa recuperació», amb un augment del 0,23% en el conjunt del país. Quant a l’evolució 2022-2023, l’última anàlisi efectuada per la Federació indica que s’ha produït un augment mitjà de 17 euros per càpita, de 251 a 268 euros (un 6,9% més, un percentatge inferior al creixement de la resta de nivells sanitaris), amb grans diferències entre Extremadura, que inverteix 351 euros per habitant i Madrid, amb 155 euros. Catalunya, la segona per la cua No en va, la vaga de sanitaris a la comunitat dirigida per Isabel Díaz Ayuso ha sigut la que ha obert l’aixeta a les protestes en altres autonomies. Catalunya, amb 229 euros per habitant en atenció primària, se situa la segona per la cua, tenint en compte els pressupostos del 2022, ja que encara no hi ha acord per als comptes del 2023. I, sumant el pressupost sanitari total, l’Executiu català inverteix 1.456 euros per càpita, també just per darrere de Madrid entre les comunitats que menys destinen al sistema, segons l’informe ‘Els pressupostos sanitaris de les CA per al 2023’. Si el focus es posa en el Ministeri de Sanitat, el pressupost per al 2023 ascendeix a 2.746 milions, un 7,8% més que el 2022. Tot i que suposa un «augment progressiu», continua sent «insuficient» i bona part es nodreix dels fons europeus, «que tenen caràcter finalista i es poden destinar a una cosa puntual com la transformació digital, però fa falta inversió estructural, com l’augment de les plantilles», segons interpreta Manuela García, vicepresidenta del Consell General de Col·legis Oficials de Metges. Conscient que l’atenció primària està a punt del col·lapse, el Govern central i les comunitats han posat en marxa unpla d’acció 2022-2023, dotat amb més de 600 milions d’euros, destinats a augmentar els recursos, millorar l’organització, digitalitzar el sistema, reformar les infraestructures i incrementar l’oferta d’atenció bucodental. Al final del període, es podrà analitzar si ha servit per materialitzar les promeses en fets.

La inversió d’Espanya en atenció primària amb prou feines creix unes centèsimes el 2023

El pressupost ha passat del 14,93% al 14,99%, molt lluny del 25% que demana el sector

Hi ha grans diferències entre autonomies: Catalunya destina 229 euros per habitant, enfront dels 315 d’Extremadura o els 155 de Madrid

El més llegit