L’Espanya que no dorm: sis milions de persones pateixen insomni crònic, una epidèmia en augment

Donar voltes al llit sense aconseguir agafar el son. Despertar-se a meitat de la nit i no poder tornar a aclucar els ulls. Tenir malsons. Emportar-se la feina o les obligacions al llit. I així, dies i dies. Es calcula que més de sis milions d’espanyols, al voltant del 15%, pateix insomni crònic, que suposa dormir malament almenys tres dies a la setmana durant més de tres mesos. I fins a la meitat de la població ha experimentat alguna vegada problemes per dormir, una epidèmia silenciosa que va a l’alça i a la qual polítics, metges, investigadors i pacients busquen posar fre. Per això s’ha constituït l’Aliança pel Son, un grup de treball que reuneix els principals actors i busca posar en marxamesures urgents davant el creixent problema de salut pública. En primer lloc, reclamen millorar la cura i la salut del son a través d’educació i campanyes amb què també es conscienciï sobre l’ús inadequat de tranquil·litzants i somnífers, que tenen un fort potencial addictiu. I demanen dotar el sistema sanitari dels mitjans i la formació suficients perquè millori la seva resposta. I és que cada vegada està més estesa la necessitat de cuidar l’alimentació i fer exercici físic, però buscar «bons hàbits de son és bastant desconegut», segons alerta la coordinadora del Grup d’Estudi del Son de la Societat Espanyola de Neurologia, Ana Fernández Arcos. Per començar, és recomanable dormir entre set i nou hores diàries, però bona part de la població no arriba a aquestes hores, sobretot els dies feiners, i a molts els sembla normal dormir menys. A més, està estesa la idea que el son pot recuperar-se durant el cap de setmana, però l’organisme no l’emmagatzema, és una necessitat diària. Les repercussions Els estudis han demostrat que dormir malament, a més d’afectar l’estat d’ànim, té repercussions en la salut. Per exemple, augmenta el risc de tenir malalties cardiovasculars com un infart, està relacionat amb problemes metabòlics com la diabetis o l’obesitat i té un «efecte bidireccional» en la depressió, segons explica la doctora Fernández Arcos, en referència al fet que dormir malament augmenta la possibilitat de patir algunes malalties mentals i viceversa. També està associat a un augment de la sinistralitat i a un baix rendiment escolar o laboral. «Durant el son es produeix una neteja de productes derivats del metabolisme cel·lular cerebral, permet al cervell reestablir algunes funcions i afavoreix la consolidació de la memòria. La privació prolongada de son pot conduir a la mort», conclou Rybel Wix, del Grup d’Insomni de la Societat Espanyola de Son. L’insomni crònic sol estar precedit per un insomni situacional provocat per esdeveniments estressants, però es caracteritza perquè no millora quan desapareixen els factors causants. I tots dos han anat a l’alça a causa de l’estil de vida actual i l’«estat d’hiperalerta», segons la doctora Fernández Arcos. «Cada vegada tenim horaris més amplis, volem fer més coses però tenim poc temps per conciliar-ho tot, per això ens emportem la feina o les preocupacions al llit, a través del mòbil o la tauleta, i no desconnectem prou temps per conciliar el son», explica. Prevalença del 57% en la pandèmia I la pandèmia va disparar l’estat de preocupació fins al punt que l’insomni va tenir una prevalença del 57%, segons un estudi sobre la repercussió en la salut mental de la crisi sanitària. Davant d’això, la resposta del sistema sanitari és insuficient. D’entrada, els metges d’atenció primària amb prou feines tenen temps per fer un diagnòstic adequat i en moltes ocasions recorren a la solució més fàcil: receptar tranquil·litzants o somnífers. Aquesta situació ha contribuït que Espanya sigui un país líder en consum d’ansiolítics i hipnòtics. La venda d’aquests fàrmacs ha augmentat de manera exponencial des del 2019, un símptoma més que els problemes per dormir (i els trastorns mentals) no paren de créixer. L’addicció als somnífers L’inconvenient és que aquests medicaments tenen un fort potencial addictiu, per això no s’haurien d’utilitzar més temps d’un mes. Tanmateix, «veiem persones, sobretot gent gran, que fa dècades que els prenen i se’ls haurien de retirar a poc a poc, però falten mitjans [en el sistema sanitari] per fer-ho», lamenta l’especialista de la Societat Espanyola de Neurologia. Per mirar de pal·liar aquest problema, el Congrés ha aprovat recentment una proposició no de llei en la qual insta el Govern a actualitzar la Guia Pràctica sobre Trastorns del Son que s’utilitza a l’atenció primària i que es desenvolupin els continguts formatius necessaris per donar una millor resposta. Fins ara, l’insomni s’estudia en les especialitats implicades en les seves causes i tractament, però amb prou feines té pes en la carrera de Medicina. Les unitats de son L’ideal seria fer una entrevista clínica al pacient que permetés el cribratge i poder derivar els problemes més greus als especialistes. I a l’últim esglaó, per als casos més greus, hi ha les unitats del son, que haurien d’estar integrades per professionals de totes les àrees que poden estar implicades en el trastorn com la neurologia, la psicologia, la neurofisiologia, etc. Però «no hi ha prou personal qualificat en medicina del son, les unitats són clarament insuficients i no solen estar dotades amb els recursos humans necessaris», denuncia Rybel Wix. Malgrat això, els especialistes demanen no desanimar-se. Aconsellen acudir sempre al metge –menys d’un terç busca ajuda professional– perquè hi ha teràpies que han demostrat que són efectives, com el tractament cognitiu conductual, que requereixen del «compromís i la motivació del pacient», igual que les teràpies contra l’obesitat, però «donen resultats». «L’insomni té cura», remarca la doctora Fernández Arcos.

L’Espanya que no dorm: sis milions de persones pateixen insomni crònic, una epidèmia en augment

Polítics, metges i pacients demanen més conscienciació social i millorar la resposta a un trastorn que creix exponencialment

El més llegit